Dia de Reis.

Lletres i fils. Gener 2022.

En Joanet està arraulit, fet una bola, al darrere de la porta del menjador. Ara dorm, esgotat pels nervis patits aquesta matinada. Així es com se’l trobarà la seva xicota, eterna promesa de la que en Joanet està enamorat , però a la que encara no s’ha decidit a demanar-li matrimoni....però bé, això ara no toca !, no avancem esdeveniments !.

Aquesta ha sigut la primera nit al poble , ahir finalment ,va fer el trasllat des de la ciutat. Ara en Joanet podrà teletreballar aquí i a la vegada estar a prop de la Joana...les distancies no els hi agraden a cap dels dos.

Cansat pel trasbals , anit va deixar les coses a mitges ....no va acabar de endreçar del tot i decidí anar-se’n  a dormir aviat per descansar. A l’endemà havia quedat amb la Joana , aviat per no se què ... li havia fugit del cap el motiu , però tant se val...ja ho sabria al matí quan ella arribés !.

Però caram !...no ens tornem a desviar..... el cas és, que aquesta nit, ja casi tocant a l’albada , a punt d’arribar la primera llum , un soroll estrany l’ha despertat de sobte....potser ha sigut una finestra mal tancada o el vent... però el cert és que el soroll l’ha intrigat i ha baixat des de  la habitació cap al menjador. A la escala ha volgut encendre el llum, però a fet «clic» a l’interruptor....i res !. A fosques!....» ai !, els ploms !. Ahir no els vaig canviar, quin cap Joanet !». A palpentes ha baixat fins al menjador , on de sobte ha sentit com si algú xiulés una cançoneta.... «Carai ! , m’han entrat a casa! «.... a poc a poc i amb prudència i més temor que res, ha arribat al llindar de la porta de la sala. El silenci ha tornat de cop a la estança....i llavor ho ha vist !....a la cadira hi havia algú . Uns ulls negres i brillants de cop han girat la mirada cap al Joanet , ho això ha pensat ell, temerós.... i s’ha amagat darrera la porta  ...!, potser no m’ha vist!» .... allà observant,  ha vist com l’intrús , tant tranquil com si fos a casa seva , a continuat xiulant i a més , ara s’està cruspint els trossets de torró que ahir van sobrar del sopar,  «què descara’t , el paio !!» i alhora, tot jugant amb alguna cosa que no sap esbrinar el que pot ser , només veu que de tant en tant llueix molt.... «potser una daga? !... valga’m Déu !..» , però en un descuit de l’intrús , li cau al terra.... les mirades del Joanet i l’intrús , segueixen a la vegada, la trajectòria errant del objecte....sense moure ni un dit , s’escolten dos o tres repicons i el reflex lluent desapareix de sobte en la obscuritat. El silenci i la tensió creixen per igual a la casa..... i en Joanet acaba per desmaiar-se.

....................................

Acaben de tocar nous campanades a la torre de l'església, amb els seus quarts corresponents, gentilesa del mossèn  per als turistes vinguts de ciutat , a qui li agrada desvetllar-los del seu son matinal.

La Joana, cabellera atzabeja al vent , fent-li joc amb el color negre i brillant del seus ulls,  arriba al mas que ha llogat el seu xicot , a l'hora acordada el dia abans. Així que passa el portal d’entrada veu com una merla refila el seu cant en l'ampit d’una finestra de la casa. Ella s’hi encanta una mica escoltant-la i per un moment se’n oblida del món.

Ella no ho sap, però es una merla jove , tafanera i juganera, autora de mil i una trapelleries al poble....com ahir mateix a la tarda , en que es va endur una aliança d’una paradeta de la fira d’artesans de la plaça, per desconsol de la joiera. Però vinga !, tornem al que ens interessa....

La jove Joana, recupera el sentits i truca a la porta del mas. Joanet!, Joanet!.... i res, silenci. «Que estrany!» pensa ella. Truca de nou i davant el nou silenci, treu una còpia de la clau i entra a la casa, donant veus... i mirant i remirant, topa amb en Joanet darrere de la porta. «Què hi fas aquí?....que no trobaves el llit?» li diu tota riallera. Fora de lloc , en Joanet es desperta i davant la mirada negra i lluenta de la Joana, només li surt a dir «No, no em feu res ! , no em feu res !!».  «Però què dius, Joan! Au va, despertat bé, que em de anar a mirar que ens han deixat els Reis !!».

«Els Reis?! « pensa en Joan , «Ostres, era això !».

«Que ja no te'n recordes , del dia que som avui ?....ai, ai !!..... Ah !,veig que al menys hi vas deixar les meves espardenyes vora la llar !!...a veure, a veure !»...La joana n’agafa una i veu que a dins hi ha alguna cosa, amb una mirada molt múrria , es gira cap en Joanet que no està entenent gaire bé res. «Què serà, serà !», canta la Joana. Posa els dits dins la espardenya i oh, sorpresa ! , en treu un lluent i formós anell daurat.  «Joanet !!....per fi, t’has decidit!!! ..... !!!**!*! !» . S’aixeca del terra i d’un salt s’arrapa als braços d'en Joan i li diu « Doncs aquí tens el meu regal de Reis !! A-C-C-E-P-T-O !!!!, SE T’HA  ACABAT LA SOLITUD...» i li fa una petó , que ni a les millors pel·lícules del cinema es veuen !!.

....................................

Per arrodonir la festa, la merla negra de pic ataronjat, entremaliada com ella sola, ha tornat a la cadira del menjador i els hi regala la seva banda sonora.

BON DIA DE REIS !!!.

 

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de la Núria Lorente , de Gener 2022".