Arrodonirà el punt ?...

 

Michael Archer, 1879, Vil han klare pynten?

 Mirant fotografies antigues amb l'avi , la neta n’agafa una que la te intrigada.

-«Mira aquesta, avi! ... que miràveu aquí ?».

»Ai, petita ! ...ara que m’ho recordes m’entra el riure,... però aquell dia no ens va fer gens de gràcia... i encara menys,, a l'armador !. Resulta que érem a la platja a punt per sortir a la pesca, quan un altre paio que no coneixíem de res, se’ns  acosta tot corrents i esverat, cap a nosaltres i ens prega que li deixem la barca !, que estava dormint a la sorra i amb la pujada de la marea , a part de quedar mullat com un sardina, l'aigua li havia pres el fardo amb tota la roba i les seves coses cap a dins la mar i que si podíem fer-li el favor, de deixar-li la barca per anar a recollir-lo. Nosaltres li vam dir de bona fe que si, que li acompanyàvem ....però ell , insistí en que no calia més molèsties, que ell hi anava amb un tres i no res i els hi tornava l’embarcació, no en va, era també un bon mariner !. Dit i fet, el paio, puja a la barca i se’n va, se’n va, se’n va.... mar endins. Des de la vora, nosaltres el seguíem amb la vista com anava endinsant-se , traspassava l’espigó i seguia mar endins.... El nostre grumet el segui amb la vista i un altre mariner, amb el allargavistes, mentre els altre anaven comentant , si que anat a parar lluny el fardo !... i així, mentre anàvem mirant encantats , va arrodonir la punta de la cala i va desaparèixer de la nostra vista....ell....i la barca !!.... i no els vam veure mai més !!...... uns mesos mes tard vam saber de casualitat, que a un port veí , havien venut la nostra embarcació per uns bons calerons !....quin paio, aquell....i quina cara ... si l’arribem a enxampar ...!! «.

La neta se'l va quedar mirant un instant, ben sorpresa  per la història, però ràpidament van esclatar a riure tots dos junts !.

 

Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Gener 2022.