3 de febrer del 2022

Deliri nocturn.

 

 
Bruno Angoleta.(1889-1954, Itàlia).Tinta.

        👇   En la nit calorosa al porxO

               Somio el teu assetJ
               Trencant motllos   ,
               Inclement i afamadA
               Mestressa del nostre gaudÍ
               Atiant el foc de l’amoR
               Rebel , irreverent i tòrriD
                - Somni o malson fùtiL
               Teixidor d’un «divertimentO»
               Efluent del meu "leitmotiV".         👆
 
                  Blue instant. 
 
 
 
 
 
Aportació a "Lletres i fils" de la Núria Lorente. Febrer 2022.
  

17 comentaris:

  1. Uau, quina passada! M'agrada molt aquest acròstic, te n'has sortit molt bé, perquè és complicat que tot "quadri" per un cantó i l'altre. Un doble acròstic hi tenim aquí, hehe.
    Molt bonic aquest deliri nocturn i a més ben acompanyat per aquesta il·lustració.
    Moltes gràcies, Artur, me l'emporto cap al meu blog.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Un poema molt bonic. Sempre m'han agradat els acròtics. Jo acostumava a fer-los amb motiu d'algún aniversari familiar, a la dona o a les filles. Quina llàstima que hagui perdut el costum. Gràcies per recordar-m'ho.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Xavier !.

    Núria. Em vaig anar animant mica en mica i vaig acabar fent pels dos costats. Es que ens animes i pasa el que pasa ...! hehehe. Bon cap de setmana ;)

    Gràcies, Josep !... Doncs vinga animat i fes el teu !, estarem ben contents de llegir-lo ;) Salut !.

    ResponElimina
  4. Un gran deliri.😉
    Tu no t'hi poses per poc, t'ha quedat genial.

    Aferradetes, Artur.

    ResponElimina
  5. Oh! L'has fet doble! Te n’has sortit molt bé. Ja “voldria jo" que em sortís així, com el teu.
    Enhorabona!

    ResponElimina
  6. Serà això que en diuen "la sort del principiant"! hehehe em vaig anar animant i va sortir el que va sortir ! ;).
    Gràcies pel vostre entusiasme, salluna i Carme, estic segur que ho fareu molt millor !. Bon cap de setmana !.

    ResponElimina
  7. Vaya, nunca los había visto dobles...
    De todas formas, como estoy con el móvil, después lo volveré a leer con el ordenador.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Gracias, Luz !. La verdad es que me fui animando i me salió asi, doble !. Saludos !.

    Los comienzos suelen tenir mucha imaginación, sueño i deseo , de por medio... ya he visto que en tu bloc, hablas de la segunda parte...de la pràctica ! jijiji . Abrazos, Jo !!.

    Gràcies, Helena !...amor i passió, sempre de la mà !. Bona setmana ;)

    ResponElimina
  9. Veig que la imaginació t'ha fet una viita d'aquelles que si les d'escrius et fan quedar bé...
    Bona nit, Artur.

    ResponElimina
  10. uauuuuu!!! Quina imaginació, t'ha quedat rodó.
    Això no es gens fàcil 111
    Abraçades

    ResponElimina
  11. Me encanta el acróstico, está genial.

    Tienes gran imaginación.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  12. Gràcies, Roser !... millor que la imaginació, t'agafi treballant ! ;) Bon diumenge !.

    Gràcies, Esmeralda !. A vegades et surt rodó i d'altres et costa més... Bon diumenge !

    Gracias, Maria ! Un placer tu visita y comentario . Buen domingo !

    ResponElimina
  13. Caram! Quanta passió, Artur! No te la coneixia aquesta faceta. I ben jugat per l'acròstic que envolta el poema! Molta sort amb el desig!

    ResponElimina
  14. Gràcies, Tresa !... vaig tenir un moment d'inspiració ! hehehe
    Bon cap de setmana !.

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)