 |
| Paul Klee, 1940, Tod und Feuer |
.... era el personatge més altiu i orgullós que us podeu imaginar
!. A tot hora ben empolainat i estarrufat, lluent sempre com una patena...
alt i gros, era el més vistós i a la vegada malvist, de la colla. La seva especialitat
perseguir i assetjar a les seves congèneres femenines.... no es ponia el sol , sense que en «caigués» alguna o altre entre les seves
urpes ...., no fallava !.
La mare , en veure’l
un dia i un altre repetint les seves juguesques, sempre m’ho deia :
«Aquest acabarà al foc i mort, un dia d’aquests....!, quin malson
per a tothom i a més, no calla en tot el dia... quin fatxenda !.».
I així va ser, que
aquest passat diumenge és complís el mal averany de ma mare....
l’insensat va ser acorralat, atrapat , el coll torçat i amb un
ferro travessant-lo de dalt a baix, per acabar a sobre el foc i mort.
La mare, la va
encertar del tot !.... Però tots vam estar ben contents...ho reconec!.... celebrar
el dia del pare polint-nos un pollastre a l’ast com aquell, tant
formós... també va ser un gran encert !.
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Març 2022.
21 comentaris:
És una mala sort néixer pollastre.
Un gir genial.
Què bons són, volta i volta!.😋😉
Aferradetes, Artur.
Tens raó, Xavier i sempre és millor estar devant del plat que ser-hi a dintre !. Salut ;)
Gràcies, salluna !...pel que llegeixo , també ets fan del pollastre a l'ast ! :D
Abraçades !.
Un pollastre que, de ben segur, va donar de menjar a tot el poble, he,he.
Potser es van passar de rosca, però una mica merescut sí que s'ho tenia.
Una abraçada.
Jo em pensava que era pacífica, però quan he vist el final... m'apunto al pollastre a l'ast!
He, he, he... molt ben trobat, Artur#
Sorpresa total!
Potser no tant, Josep Maria !! hehehe un pollastre dóna pel que dóna ... però a aquella casa ho van celebrar molt bé !. Com també desitjo que ho celebreu a la vostre , en la teva Diada, bon St. Josep !!.
A menja pollastre a l'ast tothom si apunta ràpid, Carme !! heheheh
Abraçades ;)
Molt bo aquest gir final que fa que el relat sigui, alhora, sorprenent... i saborós. :-DD
Ben trobat!!
Un saborós final per tots, menys pel pollastre ! hehehe.
Salut, McAbeu ;)
Molt bona relació entre la història i el quadre de Klee, tan abstracte!
Gràcies, Helena !....la veritat és, que mirant el quadre, el primer que hi vaig veure ,va ser el pollastre ! ...però no em facis molt de cas, eh ! heheh
Salut ;)
Plas plas i patates per acompanyar el finat :-))
Poc m'esperava aquest final, ho has sabut trobar molt bé, molt enginyós, Artur! No es pot anar per la vida sent tan altiu, tan fatxenda... encara que siguis un pollastre, hehe!
Bon inici de setmana, Artur, abraçades!
Gràcies Cantireta , per aportar les patates...hi aniran molt bé !! ;)
Salut !.
Gràcies, Núria ! Aquest pollastre no ho va veure venir.... ai, ai !!
Abraçades !
Aquest relat manté un fil narratiu expectant. Al final un se sent alleugit.
Podria ser metafòric amb els temps que corren.
Molt ocurrent.
Salut Artur.
Anna Babra
Et dono la raó, Anna...el relat, també podria tenir una lectura metafòrica...amb els temps que corren !.
Abraçades ;)
Genial la celebración del padre, cualquier dia puede ser bueno aún en el peor momento.
Besos.
Hay que sacarle provecho a los buenos momentos.
Gracias, Maria !
Abrazos !
Genial Artur!!! Muy bueno 👏
Saludos desde Plegarias en la Noche
Gracias, Tiffany !! Saludos ;)
Justo... y parece que el azar.... me ha dicho que Paul Klee debería ser siempre visto y siempre admirado por niños y todos... aunque no tengamos edad para entenderlo
ja
justo estas semanas he pensado que sigue paula Klee para enseñarle a mis chicos que toman clase de arte :)
Home, Artur! Que l'enveja no et faci ser venjatiu, tampoc! Quin mal et feia, pobre pollastre? Ves, que m'hauria agradat veure'l! Quan teníem gallines i gall a casa era massa jove per adonar-me d'aquestes coses i ara em sap greu.
Va ser bo, doncs, fet a l'ast?
Publica un comentari a l'entrada