Petita crónica de foc i mort.

 

Paul Klee, 1940, Tod und Feuer

 

.... era el personatge més altiu i orgullós que us podeu imaginar !. A tot hora ben empolainat i estarrufat, lluent sempre com una patena... alt i gros, era el més vistós i a la vegada malvist, de la colla. La seva especialitat perseguir i assetjar a les seves congèneres femenines.... no es ponia el sol , sense que en «caigués» alguna o altre entre les seves urpes ...., no fallava !. 

La mare , en veure’l un dia i un altre repetint les seves juguesques, sempre m’ho deia : «Aquest acabarà al foc i mort, un dia d’aquests....!, quin malson per a tothom i a més, no calla en tot el dia... quin fatxenda !.». 

I així va ser, que aquest passat diumenge és complís el mal averany de ma mare.... l’insensat va ser acorralat, atrapat , el coll torçat i amb un ferro travessant-lo de dalt a baix, per acabar a sobre el foc i mort. 

La mare, la va encertar del tot !.... Però tots vam estar ben contents...ho reconec!.... celebrar el dia del pare polint-nos un pollastre a l’ast com aquell, tant formós... també va ser un gran encert !.

 

 

Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Març 2022.