Un dia qualsevol.

 

Art urbà a Manresa (Via de Sant Ignasi)

 El dia ja ha començat a enfosquir-se , el vespre ja fa la seva entrada i ell ja fa el camí de tornada cap a casa. Un jornada més exhaurida. Amb pas tranquil , travessa el carrer principal on veu que encara hi ha feines a mig fer.... sembla que al número vint hi ha nous veïns acabant de fer la mudança , mentre que al darrere dels vidres del portal del vint-i-dos , la Tresina vetlla encuriosida el que si tragina i envejant una mica , la fortalesa dels dos joves empleats , tot pensant :«què forts deuen ser, per poder pujar aquest sofà al primer pis !». En passar pel davant , ell la saluda amb la mà , tot fent-li una picada d’ullet.  Escolta la veu greu del encarregat que apressa als dos nois.... -»vinga ! Que ja és tard !» , mentre s’allunya cap al final del carrer, cap a casa.
Avui ja és divendres i com altres setmanes enrere, ja ha enllestit una altre façana del carrer... cada setmana aconsegueix pintar-ne una de sencera.... i ja en porta més de quinze !.
El petit poble ja no és el que era i ell, ja n’és l'únic habitant i només l’acompanyen el silenci i la solitud .... per això va tenir la idea !.... pintaria las façanes de totes les cases per donar-hi més vida al poble , així quan travessa els seus carrers, ja hi torna a trobar-hi els veïns que enyora i fa noves coneixences amb els ficticis nouvinguts.... A pesar de tot, pensa que el dia que ell traspassi , el poble un cop més l’acompanyarà i morirà definitivament.

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de Març 2022, de la Núria Lorente.