Preciós i optimista! Enmig d'aquest hivern, d'aquesta foscor, trobar un somriure que faci renéixer la primavera és una alegria, una gran esperança. M'agrada molt, Artur, moltes gràcies per la teva participació.
la primavera només pot renéixer després de l'hivern, així com una llum brilla molt més en la foscor... sempre a la recerca d'un equilibri entre extrems. Senzill i bonic... Bona Pasqua Artur... :)
M'aturo davant del roser i... destrio d’entre els pètals caiguts al terra els més eixuts i secs, els que fan més temps s’han separat de la flor i han perdut el color original. M'aturo davant del roser i... cerco les punxes més afilades, sento la fiblada agulla de la seva punta en la meva pell, veig la càlida gota vermella de la sang sortint del cos. M'aturo davant del roser i... estripo una fulla de la tija, la més gran i dentada, l’embolcallo dins un paper plegat i l’amago en la butxaca posterior dels vells pantalons foradats de jardiner. M'aturo davant del roser i... veig passar un cop més la vida, de vegades repetida, de vegades com un nou jorn, però sempre amb un color diferent, com les roses dels rosers. M'aturo davant del roser i...
Que bonic aquest poema Artur...Ten poso un de ben curtet:
ResponEliminaSant Jordi
amb el cavall blanc,
sempre salva les princeses
que algun drac vol espantar...
Després, esls regala roses.
Bon vespre, Artur.
Preciós i optimista!
ResponEliminaEnmig d'aquest hivern, d'aquesta foscor, trobar un somriure que faci renéixer la primavera és una alegria, una gran esperança.
M'agrada molt, Artur, moltes gràcies per la teva participació.
Bona setmana ;)
La primavera també neix a l'ànima, que és on millor se sent.
ResponEliminaUna abraçada.
M'agrada molt aquesta esperança posada en la primavera i en els somriures de les roses. Bona setmana, Artur!
ResponEliminaTan sols la paraula renéixer ja ens treu un gran somriure.
ResponEliminaBonic poema, Artur!.
Aferradetes.
Moltes gràcies, Roser !. Pel comentari i pel regal dels versos, bona setmana !!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres animats comentaris i que facin que la primavera, s'encomani de la vostra alegria !!.
ResponEliminaGràcies a totes i tots ;)
la primavera només pot renéixer després de l'hivern, així com una llum brilla molt més en la foscor... sempre a la recerca d'un equilibri entre extrems. Senzill i bonic...
ResponEliminaBona Pasqua Artur... :)
Gràcies, Maria !. La recerca d'el equilibri , millor que la temptació de caure als extrems.
ResponEliminaBona Pasqua també per tu ;)
Què boniques paraules !!!!!
ResponEliminai es què la primavera convida a fer poemes com el que tu fas.
...a continuar creant.
Abraçades
Quina sort, que et reneixi la primavera! A mi en aquests moments se m'acaba... va com va.
ResponEliminaQue bonito, la.primavera es un renacer!! Abrazos
ResponEliminaM'aturo davant del roser i...
ResponEliminadestrio d’entre els pètals
caiguts al terra
els més eixuts i secs,
els que fan més temps
s’han separat de la flor
i han perdut el color original.
M'aturo davant del roser i...
cerco les punxes més afilades,
sento la fiblada agulla
de la seva punta en la meva pell,
veig la càlida gota vermella
de la sang sortint del cos.
M'aturo davant del roser i...
estripo una fulla de la tija,
la més gran i dentada,
l’embolcallo
dins un paper plegat
i l’amago
en la butxaca posterior
dels vells pantalons
foradats de jardiner.
M'aturo davant del roser i...
veig passar un cop més la vida,
de vegades repetida,
de vegades com un nou jorn,
però sempre
amb un color diferent,
com les roses dels rosers.
M'aturo davant del roser i...
Moltes gràcies pel teu poema , qui sap qui !
ResponEliminaUn roser dóna per moltes visions, como bé escrius tu.
Una molt bona aportació la teva, bona setmana ;)