ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

31 de maig de 2022

Destrucció....amorosa.

Thomas Cole, 1836, The Course of Empire: Destruction

 
 
Va posar cafè
a la tassa.
Va posar llet
a la tassa de cafè.
Va posar sucre
al cafè amb llet.
Amb la cullereta
ho va regirar.
Va beure el cafè amb llet.
Va deixar la tassa
sense parlar-me.
Va encendre una cigarreta.
Va fer anells
de fum.
Va bolcar la cendra
al cendrer,
sense parlar-me.
Sense mirar-me
es va posar dret.
Es va posar
el barret.
Es va posar
l'impermeable,
perquè plovia.
Va marxar
sota la pluja.
Sense dir cap paraula.
Sense mirar-me.
I em vaig cobrir
la cara amb les mans.
I vaig plorar.
*
Jacques Prévert.
 
"Déjeuner du matin".
 
Aportació al blog de "Relats conjunts" de Maig 2022.

16 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Metòdic.

McAbeu ha dit...

La indiferència és una de les cares del menyspreu i una forma clara de violència de gènere. La destrucció psicològica també fa molt de mal i, malauradament, ens passa molt desapercebuda.

No coneixia aquest poema de Jacques Prévert, gràcies per la traducció.

artur ha dit...

Gràcies, McAbeu. No és una traducció oficial, mes aviat "sui generis" , però no ha quedat malament.
És un poema que reflexa molt bé el que comentes, tota una destrucció personal.
Salut ;)

artur ha dit...

Metòdic...i despietat, Xavier.
Salut !!

sa lluna ha dit...

De com el no dir res pot fer molt de mal.

Gràcies per la traducció!.

Aferradetes, Artur.

Carme Rosanas ha dit...

El no dir res, és també una forma d'agressivitat, perquè també fa mal.

Has passat la paraula a Jacques Prévert i realment aquest poema és colpidor.

Gràcies per acostar-lo fins aquí, encara que sigui amb una traducció "sui generis" com dius. El buscaré. Buscaré l'original, m'agradarà llegir-lo.

Carme Rosanas ha dit...

No és una traducció "sui generis" És una bona traducció, Artur! 👏👏👏👏👏

AlfredRussel ha dit...

Potser la pitjor destrucció de totes és la mancada de qualsevol possibilitat d'èpica... Molt ben trobat :)

artur ha dit...

La indiferència, pot fer més mal que moltes altres accions. Cert, salluna!
Salut !.

Agraït per la teva visió, Alfred !.
Salut !.

Veig que hi ha algun missatge que ha desaparegut .... ?? no ha sigut cosa meva !... misteris de blogger, ho sento :(

artur ha dit...

Gràcies, Carme ! He passat la paraula al poeta , per canviar el punt de vista de la destrucció bélica.... ni ha de tantes maneres !.
Salut !

Teresa Duch ha dit...

Aquesta indiferència és més destructiva que una guerra. Me n'alegro que sigui un poema manllevat i no siguin sentiments propis, Artur, perquè en aquest cas semblen sortir de l'ànima. Abraçada!

Helena Bonals ha dit...

La relació del poema amb la imatge no és literal, però sí molt ben trobada.

Núria L. Aroca ha dit...

No coneixia aquest poema, molt ben trobat.
Que t'ignorin fa molt de mal.
Ja ho diu la frase: El pitjor menyspreu és la indiferència.

Una abraçada, Artur

artur ha dit...

Tens raó , Helena ! No és literal en la imatge, però si en el fons ... com en un vers, que a vegades disfressa la seva raó de ser entre línies.
Salut :)

Un mal regal , el que t'obsequiïn amb la indiferència. Ben cert, Núria !.
Salut i bona setmana :)

M. Roser ha dit...

La descripció de le vida d'una tassa de cafè amb llet...No el conixia aquest poema m'ha agradat111
Bona nit, Artur.

artur ha dit...

Agraït , Roser...cada dia ens pot sorprendre una nova poesia !. Salut ;)

Gràcies, Tresa !...com es diu habitualment : "Tota semblança amb la realitat és pura coincidència !" , també en aquest cas :)
Abraçades !!