 |
| Thomas Cole, 1836, The Course of Empire: Destruction |
Va posar cafè
a la tassa.
Va posar llet
a la tassa de cafè.
Va posar sucre
al cafè amb llet.
Amb la cullereta
ho va regirar.
Va beure el cafè amb llet.
Va deixar la tassa
sense parlar-me.
Va encendre una cigarreta.
Va fer anells
de fum.
Va bolcar la cendra
al cendrer,
sense parlar-me.
Sense mirar-me
es va posar dret.
Es va posar
el barret.
Es va posar
l'impermeable,
perquè plovia.
a la tassa.
Va posar llet
a la tassa de cafè.
Va posar sucre
al cafè amb llet.
Amb la cullereta
ho va regirar.
Va beure el cafè amb llet.
Va deixar la tassa
sense parlar-me.
Va encendre una cigarreta.
Va fer anells
de fum.
Va bolcar la cendra
al cendrer,
sense parlar-me.
Sense mirar-me
es va posar dret.
Es va posar
el barret.
Es va posar
l'impermeable,
perquè plovia.
Va marxar
sota la pluja.
Sense dir cap paraula.
Sense mirar-me.
I em vaig cobrir
la cara amb les mans.
I vaig plorar.
*
Jacques Prévert.
sota la pluja.
Sense dir cap paraula.
Sense mirar-me.
I em vaig cobrir
la cara amb les mans.
I vaig plorar.
*
Jacques Prévert.
"Déjeuner du matin".
Aportació al blog de "Relats conjunts" de Maig 2022.
Metòdic.
ResponEliminaLa indiferència és una de les cares del menyspreu i una forma clara de violència de gènere. La destrucció psicològica també fa molt de mal i, malauradament, ens passa molt desapercebuda.
ResponEliminaNo coneixia aquest poema de Jacques Prévert, gràcies per la traducció.
Gràcies, McAbeu. No és una traducció oficial, mes aviat "sui generis" , però no ha quedat malament.
ResponEliminaÉs un poema que reflexa molt bé el que comentes, tota una destrucció personal.
Salut ;)
Metòdic...i despietat, Xavier.
ResponEliminaSalut !!
De com el no dir res pot fer molt de mal.
ResponEliminaGràcies per la traducció!.
Aferradetes, Artur.
El no dir res, és també una forma d'agressivitat, perquè també fa mal.
ResponEliminaHas passat la paraula a Jacques Prévert i realment aquest poema és colpidor.
Gràcies per acostar-lo fins aquí, encara que sigui amb una traducció "sui generis" com dius. El buscaré. Buscaré l'original, m'agradarà llegir-lo.
No és una traducció "sui generis" És una bona traducció, Artur! 👏👏👏👏👏
ResponEliminaPotser la pitjor destrucció de totes és la mancada de qualsevol possibilitat d'èpica... Molt ben trobat :)
ResponEliminaLa indiferència, pot fer més mal que moltes altres accions. Cert, salluna!
ResponEliminaSalut !.
Agraït per la teva visió, Alfred !.
Salut !.
Veig que hi ha algun missatge que ha desaparegut .... ?? no ha sigut cosa meva !... misteris de blogger, ho sento :(
Gràcies, Carme ! He passat la paraula al poeta , per canviar el punt de vista de la destrucció bélica.... ni ha de tantes maneres !.
ResponEliminaSalut !
Aquesta indiferència és més destructiva que una guerra. Me n'alegro que sigui un poema manllevat i no siguin sentiments propis, Artur, perquè en aquest cas semblen sortir de l'ànima. Abraçada!
ResponEliminaLa relació del poema amb la imatge no és literal, però sí molt ben trobada.
ResponEliminaNo coneixia aquest poema, molt ben trobat.
ResponEliminaQue t'ignorin fa molt de mal.
Ja ho diu la frase: El pitjor menyspreu és la indiferència.
Una abraçada, Artur
Tens raó , Helena ! No és literal en la imatge, però si en el fons ... com en un vers, que a vegades disfressa la seva raó de ser entre línies.
ResponEliminaSalut :)
Un mal regal , el que t'obsequiïn amb la indiferència. Ben cert, Núria !.
Salut i bona setmana :)
La descripció de le vida d'una tassa de cafè amb llet...No el conixia aquest poema m'ha agradat111
ResponEliminaBona nit, Artur.
Agraït , Roser...cada dia ens pot sorprendre una nova poesia !. Salut ;)
ResponEliminaGràcies, Tresa !...com es diu habitualment : "Tota semblança amb la realitat és pura coincidència !" , també en aquest cas :)
Abraçades !!