La missió.

 

Els tres amics havien tingut una idea genial, això funcionaria sense cap dubte !. 

Un cop la sirena va tornar a sonar i volia dir que havia passat el perill, van sortir corrents del soterrani com uns llampecs... mentre les seves mares els hi cridaven «Aneu amb compte i no us allunyeu !».... 

Cadascun va pujar fins el que quedava de casa seva, ja sabien el que havien de anar a buscar i ràpidament, un cop trobat, es van reunir de nou tots tres al mig del parc, davant del refugi. 

L’Artur hi va portar la seva lletra de la sort, una A , casi més gran que ell mateix. 

L'Úrsula es va afanyar amb la que tenia ella, regal de la seva germana... una U amb tot d'estrelletes daurades. 

I en Pere, l’últim en arribar hi va afegir la seva... la P , de groc fosforescent i enorme , que era la inicial del seu equip de futbol. 

Un cop tots junts, van plantar ben dretes les tres inicials en mig del parc perquè es veiessin des de tots els racons de la plaça i tot just acabada la missió amb èxit , van tornar a escoltar la sirena de nou , que alertava un cop més del perill i van tornar corrents cap al soterrani, on les seves mares els esperaven ansioses.... 

En reunir-se tots de nou al refugi, els tres expedicionaris van anunciar als allà acollits.... «No tingueu més por !...nosaltres tres ja hem trobat la solució ....ja no cauran més bombes del cel . Ara ja saben el que tots nosaltres volem : P A U !! « 

Tothom es va sentir alegrat per la iniciativa dels nens i esperançats en que serien escoltats. 

... a l’exterior , va arribar una enèsima explosió .... una bomba acabava de espetegar al ben mig del parc . Les tres inicials dels infants van quedar al fons de l'esvoranc produït per l'explosió , brutes i ennegrides...però persistents en el seu missatge.

 

 Blue instant. Aportació a "Lletres i fils de maig 2022, de la Núria Lorente.