En Pep està feliç i content assegut al sofà de casa, cervesetes i
cacauets l’acompanyen a la tauleta a punt d'anar sent devorats un a un
pel millor seguidor de la història !. L’entorn no ha sigut menys
descuidat, llums amb els colors del seu equip il·luminen la façana i fan
joc amb el blau estelat del cel....
bé, un dels colors a fallat a última hora, el vermell no s’encén ni de
casualitat !, així que tot és il·luminat de blau elèctric .... «segona equipació !» es diu amb una rialleta, en Pep a si mateix.
El partit és a punt de començar... la Lliga comença els seus passos un any més ! I aquesta pretemporada, el seu equip ha anat força bé !... fins i tot si han vist golejades i tot !.... «aii, avui !, aiii avui!!, com patireu els nostres encerts , equip visitant !».
L’ambient i la sorollada del camp, omplen de ple la televisió i en Pep , ja saliva i tot !.
Començat el partit, els minuts van avançant... jugades boniques , amb passades estudiades i jocs de cames fan les meravelles dels seguidors.... però de gols, gols....ni un !! . Segona part que comença i el joc continua igual i els nervis del públic i d’en Pep van en augment.... « i els gols ! , on són els gols ??» ... el que més s’hi acosta , passa a tres metres de la porteria !.... res de res.... avui tornarà la sequera ! «Aiii, aiiii...ja hi tornem a ser !» exclama en Pep , mentre rebrega els coixins del sofà i a la fi, quan ja no pot més amb els nervis, agafa la pilota-amulet que guarda al saló de casa, firmada per alguns dels jugadors estrella i enfocant-la a la finestra oberta, s’esgargamella les cordes vocals dient : «Renoi !... que no és tan difícil encertar entre els tres pals !!, fins i tot jo ho puc fer !!!...». I encalçant la pilota amb totes les seves forces, la xuta envers la finestra oberta..... i per gran sorpresa d’en Pep, impacta a l'esquadra del marc de la finestra i surt rebotada contra el sostre , que amb l’impacte fa un gran forat i surt disparada cap al cel estelat...... en Pep, acollonit i amb uns ulls ben esbatanats, diu amb la boca molt petita... « ostres!, doncs no és tan fàcil....!» i a continuació i com si es tractés d'un joc de dominó, van començant a caure una darrera altre, les teules del sostre i amb un tres i no res, omple el terra del saló amb què era el sostre de la casa !. En Pep, resignat davant l'evidència del desastre futbolístic i sobretot casolà, s’espolsa la pols de sobre i mirant el cel que ara decora la vista de dalt del saló, encara té l’humor de dir-se a si mateix.... : «mira, l'antena encara ha quedat al seu lloc !.... podré veure el següent partit !».
El partit és a punt de començar... la Lliga comença els seus passos un any més ! I aquesta pretemporada, el seu equip ha anat força bé !... fins i tot si han vist golejades i tot !.... «aii, avui !, aiii avui!!, com patireu els nostres encerts , equip visitant !».
L’ambient i la sorollada del camp, omplen de ple la televisió i en Pep , ja saliva i tot !.
Començat el partit, els minuts van avançant... jugades boniques , amb passades estudiades i jocs de cames fan les meravelles dels seguidors.... però de gols, gols....ni un !! . Segona part que comença i el joc continua igual i els nervis del públic i d’en Pep van en augment.... « i els gols ! , on són els gols ??» ... el que més s’hi acosta , passa a tres metres de la porteria !.... res de res.... avui tornarà la sequera ! «Aiii, aiiii...ja hi tornem a ser !» exclama en Pep , mentre rebrega els coixins del sofà i a la fi, quan ja no pot més amb els nervis, agafa la pilota-amulet que guarda al saló de casa, firmada per alguns dels jugadors estrella i enfocant-la a la finestra oberta, s’esgargamella les cordes vocals dient : «Renoi !... que no és tan difícil encertar entre els tres pals !!, fins i tot jo ho puc fer !!!...». I encalçant la pilota amb totes les seves forces, la xuta envers la finestra oberta..... i per gran sorpresa d’en Pep, impacta a l'esquadra del marc de la finestra i surt rebotada contra el sostre , que amb l’impacte fa un gran forat i surt disparada cap al cel estelat...... en Pep, acollonit i amb uns ulls ben esbatanats, diu amb la boca molt petita... « ostres!, doncs no és tan fàcil....!» i a continuació i com si es tractés d'un joc de dominó, van començant a caure una darrera altre, les teules del sostre i amb un tres i no res, omple el terra del saló amb què era el sostre de la casa !. En Pep, resignat davant l'evidència del desastre futbolístic i sobretot casolà, s’espolsa la pols de sobre i mirant el cel que ara decora la vista de dalt del saló, encara té l’humor de dir-se a si mateix.... : «mira, l'antena encara ha quedat al seu lloc !.... podré veure el següent partit !».
8 comentaris:
Caram quin xut més fort! Sort que ell es consola aviat, pensant amb els propers partits, perquè el desastre és èpic!
Moltes gràcies per participar, Artur. He trobat el teu relat ben original. Divertit, sorprenent, molt bo!
La primera part està, sens dubte, "basada en fets reals". La segona, espero que no. :-))
Bona pensada i molt adient a la foto. Felicitats!!
M'encanta l'humor que té en Pep... no sé si serà el mateix quan vegi la factura de la teulada.😅
Molt bo, Artur!.
Aferradetes.
Quin relat més divertit, encara bo que era una casa i no un pis, perquè sinó haguessin baixat els veïns a veure el partit amb ell...La col·locació de l'antena la trobo tan original!
Bona nit, Artur.
Caram amb el Pep, un seguidor ben apassionat, tot i que aquesta passió ha arribat potser massa lluny... quin xut més fort, o potser és que el sostre era de joguina, hehe! Tot i així el més important per ell és poder veure els següents partits, que esperem que marquin gols sinó encara es quedarà sense casa.
Molt bo, Artur, una abraçada!
Al menys podrà veure el partit. Amb la potra que té, el seu equip perderà.
Això l'hi passa per ser de l'Espanyol!!!
Gràcies per tots els vostres encertats i divertits comentaris ! ;)
Salut !.
Publica un comentari a l'entrada