 |
Crani fumant un cigarret de Vincent van Gogh 1885-1886 |
Sempre havia sentit, sense escoltar, el consell que li donaven els
amics ... « el tabac et matarà!».
Ell, dibuixava un
somriure irònic a la seca cara i encongia les espatlles, com si
sentis ploure...
Aquella nit fosca i
sense lluna, dos companys més l’acompanyaven tot fent guàrdia a
la trinxera, a primera línia de foc.
Per sort aquella nit
era ben calma i no es bellugava ni una ànima.... ell es va aturar un
instant i va treure’s una cigarreta de la butxaca i se la posà als
llavis, els altres dos el van increpar... «ep !, no ens convides?».
I així ho va fer, allargant una cigarreta a cada un d’ells.
Tot seguit, va
allargar un llumí cap a una de les cigarretes per encendre-la .
En la negra nit,
aquella llumeneta va ser com un far que guiaria el tret del
franctirador enemic.
La primera cigarreta
el va alertar, la segona el va fer afinar la punteria i l'última, la
d’ell, va servir per fer diana.
Malauradament, la
profecia s'havia complert.
El tabac l'havia
dut a la mort.
Blue instant. Aportació a Relats Conjunts de Novembre 2022.
Aquesta és una altra manera que el tabac ha dut la mort… molt original i sorprenent. Encara que és ben trist morir per culpa d,una cigarreta…
ResponEliminaSalut, Artur! I pau, també…
Suposo que això és ciència ficció, però està molt ben trobat,
ResponEliminaaquest quadre no sembla pas de Van Gogh, també devia tenir una època fosca...
Bona nit, Artur.
Uy ya no llegó al epoc. :(
ResponEliminaA mi m'ho havia dit el meu pare, que el tercer en encendre la cigarreta era al punt de mira del tirador per abatre'l. Si ho hagués pensat, el teu protagonista potser hauria mort per culpa del tabac però d'una manera diferent. Qui sap.
ResponEliminaUna abraçada.
Fumar és dolent sempre, però en segons quines circumstàncies encara més. :-))
ResponEliminaBen trobat!!
Ostres, què bo!!! M'ha va agradat moltíssim!! 👍👍👍
ResponEliminaEl franctirador no seria en Vasili Záitsev?
ResponEliminaCrec que en aquest cas i per ser justos, els culpables de la mort van ser els mistos i no el tabac.🤭
ResponEliminaBon relat, Artur!.
Aferradetes.
Carme, no se sap mai per ón t'arribarà el final... Salut !.
ResponEliminaRoser, si és una ficció, tot i que he sentit explicar alguna versió semblant i també coincideixo amb tu, que aquest quadre surt una mica del que ens te acostumats Van Gogh , em sembla que és de la època en que estava ingressat.
Salut ;)
Jo, leo tu comentario de forma un tanto enigmática, pero creo que sé por dónde quiere ir. Gracias y un abrazo ;)
Si, Josep !. Com li comento a la Roser, és una història que de petit havia escoltat alguna cosa per l'estil... Salut !!.
McAbeu, sempre s'ha de vigilar !! :D
Salut !.
Assumpta, moltes gràcies i benvinguda !!. Salut !!.
Xavier , qui sap !...els altres dos companys no li van anar a preguntar !! ;) Salut !!.
Salluna, els mistos van ser tant culpables com el tabac. Si no haguessin volgut fumar, no tenien que encendre cap llumí :D
Una abraçada !!
Ja ho diuen que el tabac mata, però d'aquesta forma poc s'ho esperava...
ResponEliminaSorprenent i original.
Una abraçada, Artur!
És una mica una metonímia, la part pel tot. El tabac mata, però no per ell mateix en aquest cas.
ResponEliminaArtur, has fet unes imatges tant netes i entenedores que trobo que t'haurien de comprar la història per a un spot publicitari. Amb doble missatge: no a la guerra i no al tabac.
ResponEliminaNo coneixia aquesta obra tan macabra de van Gogh.
Abraçades!