Tardor a l'ànima.

 

 

 Avui he caminat pel teu carrer i m’he aturat al costat d’aquell arbre, enfront del teu portal.
(I tu, no hi eres.)
Encara hi té les nostres inicials, marcades en la seva escorça ...
(Ningú les esborrarà, tampoc.)
El meu dit ha recorregut la teva lletra , que per a mi era tota una estela polar.
La que em transportava sempre al pensament el teu somriure horitzontal,
mentre jo frisava per perdre'm... en el teu somriure vertical.
He mirat enlaire , cap al cel blau... blau, com la teva mirada.
 (I que ja no veuré més.)
Unes fulles que cauen sobre meu, em recorden el teu volgut oblit.
I com elles....  les teves paraules, els meus sospirs...
les teves mans, les meves abraçades...
també una a una, han caigut del meu bressol , per anar a on ?
(chi lo sa?.)
Et vaig mirar als ulls.
(I no em vas veure).
Et vaig tenir tan a prop.
(I no et vaig atreure.)
El nostre amor ja és caduc...
(Com ho és aquell arbre.)
I en aquell carrer, ja només hi queden les fulles i els sentiments caiguts a terra.
(Els meus.)

 

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de Novembre 2022.

Fotografia Angie Sol fotografia.