Enamoraments.

 

 La Sònia torna de la feina, obre la porta de l'apartament i s’esmuny cap a l’interior amb l’ànsia d’haver arribat finalment a casa. Al rebedor hi fa un petit «deshabillèr» traient-se la bossa, la bufanda i la jaqueta, i les penja matusserament al penjador groc i mig descolorit, que hi ha a la paret. I acaba l'«actuació» amb un parell de passos de ball perfectes, aconseguits per la seva repetició d’un dia rere un altre, en el que fa que les seves sabates acabin fent un petit vol a l'aire i acabin aterrant estrepitosament a la moqueta del terra.
 Des de la sala del costat i a l'uníson, s’escolta el renec de la Griselda, la seva companya de pis : « Hòstia, Sònia! , no pots fer menys soroll... cada tarda el mateix espant !. Un dia d’aquests et carregues el meu coret i au, cap a l'estanteria del cementiri!».
«Calla, calla, rondinaire...!» li retreu la Sònia, tot entrant a la sala.
La Griselda ajaguda al sofà amb el mòbil a una mà i amb el dit índex ben estirat de l’altre, fa passar imatges a la pantalla acolorida.
«Què !... ja estàs fent la tria de la setmana ?... aquest sí, aquest no....», li diu amb tó sorneguer la Sònia, tot fent-li una picada d’ullet.
La Griselda , capficada en la pantalla no li fa massa cas i només assenteix amb un moviment lent de cap repetitiu.
«La veritat és que no m’acabo de decidir..... a la Júlia ja fa temps que la segueixo i tot el que fa és tan agradable, encisador i romàntic.... ja l’he triat almenys tres cops!. Però aquesta vegada , estic buscant alguna cosa més forta...mmmm ! Aquest no.... aquest tampoc.... ui!, aquesta és una bleda , fora!, fora! ... mmm i aquest?... és nou per aquí i sembla prou rigorós.... comenten que és tot un «set ciències»... pinta bé!.....»
La Sònia, que l'observa des de la butaca del davant i li agrada treure-la de polleguera, la va imitant còmicament « m’agradaaaa !...no m’agradaaaa!.... Like a la dretaaaa, ....like a l’esquerraaaaa.... «
«Va! , no te'n fotis ! , ja saps el que em costa decidir-me a mi.... però aquest cop , estic indecisa entre aquest nou o repetir amb la Júlia...... mmmm..... o millor els trio als dos!» mentre se li escapa el somriure a la Griselda.
«Mira-la, ...la mosqueta morta !...ja t’és ben bé igual un que dos , ...que nois, que noies....vinga, som-hi, barra lliure ! «, li retreu la Sònia a la Griselda, mentre aquesta li dedica una «peineta» amb el dit del mig de la mà , que no para de bellugar-se.
«Doncs mira, et faré cas, Sònia!, em quedo amb la Júlia i amb el Víctor !, faré un dos per un i a més em sortirà amb descompte !. «.
El dit índex fa els honors a la pantalla i va escrivint totes les dades necessàries per a fer correctament la petició i no deixar-se cap detall ni comentari a la seva selecció.
«Bé, doncs !» diu la Sònia, tot sospirant amb molta parsimònia, «Convidaré a l'Ester a unes copes o a sopar .... així tindreu llibertat de moviment ..... i no molestaré !».
«No cal que surtis, Sònia !...per mi et pots quedar que no molestes gens !, ja ho saps!».
Hahahaha...... riu sorpresa la Sònia.... «Si, noia ! ....que més !... no en tens prou amb dos , que vols que m'hi afegeixi jo i tot ?»
Al moment , la Griselda, que ja s’ha adonat de tot plegat , li agafa una bona riallada i amb paraules entretallades , li fa saber que per llegir un e-book no li cal quedar-se sola.... que la tria que ha fet era de llibres electrònics a la web ........ la tria al Tinder , ja la farà en un altre moment !».

 

Blue instant.