I avui, 2 de febrer, és "La Candelera".
La Candelera és una festa que forma part del cicle del Nadal. Concretament, el tanca, n'és l'últim dia, 40 dies desprès de Nadal. Se celebra el dia 2 de Febrer i, tal com marca la tradició, també és el dia en què s'ha de desmuntar el pessebre.
Com diu el refrany : "Si la candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu". Però, més enllà del costumari meteorològic tradicional, quina relació té aquesta festivitat amb el cicle de Nadal ?. Quins són els orígens d'aquesta festivitat mariana?. Ens ho explica l'Oriol Montero, educador del MEV (Museu Episcopal de Vic), davant l'escena de la presentació de Jesús al temple del retaule de Verdú, de Jaume Ferrer II.
8 comentaris:
Tal com explica el Sr. Montero en el video, els rics oferien un anyell (pobrissó). Els que no s'ho podien permetre ho podien fer amb dos colomins o dues tórtores (pobretes).
Els americans actuals podrien oferir una marmota?
Ara entenc perquè en temps de la meva mare, les dones que havien parit no treien els nadons de casa fins passats quaranta dies. Molt curiós!.
Aferradetes, Artur.
Això de les ofrenes, tot i que de diferent manera, continua.... com menjar xai per pasqua i lo de les classes.... millor ho deixem per una altre dia ! heheh
Bona tarda, Xavier !!.
Doncs potser hi té a veure alguna cosa, qui sap !.
Salut, salluna !!.
Sempre és interessant conéixer els origens de certes tradicions i festivitats. En aquest cas m'ha semblat especialment il·lustratiu ja que soc molinenc d'adopció des de fa 43 anys (des que em vaig casar amb una molinenca)i a Molins de Rei es celebra la fira de la Candelera des de fa 172 anys amb una gran participació popular.
Salutacions.
Aquesta festa no l'he vist, Josep Mª , també me l'apunto , una excursió més ! :)
Salut i gràcies !!.
Ara mateix, ningú no té la paciència de mantenir el pessebre fins a la Candelera. Però recordo que a casa meva (dels meus pares) sí que seguíem aquesta tradició i tota la resta de ritus de la Candelea, el beneir les espelmes i tot això.
És un plaer èr ami i un gust recordar-ho, Artur.
Moltes gràcies per mantenir el coneixement de les tadicions.
Salut a dins aquest fred viu que ens queda...
Aquesta dita a molts llocs té un afegitó:...Tant si plora com soriu, el fred és viu".
I el dia 3 és Sant Blai que la gent si encomanava per guari els malts de coll.
I anàvem a l'esglèsia a beneir taronges i mandarines, com a mínim als pobles , sí.
Bona nit, Artur.
Estic content de que t'hagi agradat la explicació, Carme !.
A casa, també ho fèiem això de les candeles i el pessebre, casi arribava a la quaresma , si no és que ma mare ens feia endreçar abans ! hehehe
Salut !.
També conec aquest afegitó, Roser ! Aquí també el dèiem , però les arts benèfiques de St. Blai, no les coneixia jo.
Bona setmana :)
Publica un comentari a l'entrada