Les Danses de Vilanova són una dansa tradicional catalana, d'inspiració noucentista, pròpia de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, que es balla la tarda del diumenge de Carnaval.És un ball de lluïment, amb la peculiaritat de ser ballat per un noi amb dues noies. La dansa consta de dues part diferenciades: la primera, tota cerimoniosa i delicada, i la segona, formada per un galop alegre i esbojarrat, incorporat quan la dansa es va incorporar a la festa del carnaval.El vestuari és el propi del dia de les comparses, amb barretina i faixa pels homes i mantó de Manila per les dones, tot i no ser-ne imprescindible.
Es creu que ja eren ballades durant el segle XVIII per les classes socials més elevades en celebracions privades. Amb els anys van ser oblidades per les classes benestants i foren les classes populars les que les començaren a ballar en festes com Sant Antoni, Corpus i el Carnaval. Durant la segona meitat del segle xix entraren en una forta decadència fins a quedar gairebé oblidades.No va ser fins al 1920 quan aquestes danses es recuperen gràcies a l'impuls i aportacions de les germanes Teresa i Eulàlia Rosell i Capdevila i Concpeció Coll "Ciona" i ajudades per l'Esbart Català de Dansaires. Foren ballades durant la Festa Major d'aquell any al Centre Català i allà mateix un vell vilanoví recordà el galop final, que fou incorporat al ball.El dimarts de Carnaval de 1925 tornaren a ser ballades, així com el 1934 pel ballarí Joan Magrinyà en un festival al Foment Vilanoví amb figurins d'Enric C. Ricart.Durant el franquisme passaren a ser ballades per les noies de "Coros y Danzas" de la Sección Femenina, amb format d'esbart. Caldrà esperar al Carnaval de 1976 perquè tornin a ser programades a la plaça de les Cols el diumenge de Carnaval.
Es creu que ja eren ballades durant el segle XVIII per les classes socials més elevades en celebracions privades. Amb els anys van ser oblidades per les classes benestants i foren les classes populars les que les començaren a ballar en festes com Sant Antoni, Corpus i el Carnaval. Durant la segona meitat del segle xix entraren en una forta decadència fins a quedar gairebé oblidades.No va ser fins al 1920 quan aquestes danses es recuperen gràcies a l'impuls i aportacions de les germanes Teresa i Eulàlia Rosell i Capdevila i Concpeció Coll "Ciona" i ajudades per l'Esbart Català de Dansaires. Foren ballades durant la Festa Major d'aquell any al Centre Català i allà mateix un vell vilanoví recordà el galop final, que fou incorporat al ball.El dimarts de Carnaval de 1925 tornaren a ser ballades, així com el 1934 pel ballarí Joan Magrinyà en un festival al Foment Vilanoví amb figurins d'Enric C. Ricart.Durant el franquisme passaren a ser ballades per les noies de "Coros y Danzas" de la Sección Femenina, amb format d'esbart. Caldrà esperar al Carnaval de 1976 perquè tornin a ser programades a la plaça de les Cols el diumenge de Carnaval.
La meva filla, quan era petita (a finals del segle XX) dansava a l'Esbart Dansaire de l'Orfeó de Sants i sovint feien alguna de les "Danses de Vilanova".
ResponEliminaM'ha agradat tornar-les a escoltar, i els comentaris informatius del video.
Molt bo el Galop de Cortesia. "Fes-te encí, fes-te ençà..."
Me'n alegro que t'agradin, Xavier ! i de saber que la seva filla les hauria ballat. Si desitgeu continuar gaudint del ball i/o ballar-les, també, esteu convidats a Vilanova !. Per la festa Major al Agost o per Carnaval !!.
ResponEliminaSalut !!.
Tradicions, què no ens manquin mai.
ResponEliminaImagino que ballaven dues noies i un noi, perquè sempre hem estat més dones que homes, oi?.🤔
Aferradetes, Artur.
Iep! Jo les vaig ballar en un taller que vaig fer. Molt guai!! Gràcies per compartir-ho!
ResponEliminaL'encertes del tot, salluna ! El bal es fa amb un noi i dues noies. Potser perquè n'hi han més o potser , que a vilanova ens agrada la gresca :)
ResponEliminaSalut !.
Somnis ! Que bé, no? :) A veure si hi tornes i "enredes" a algunes a provar-ho !.
Una abraçada !.
A mi m'agraden molt les danses tradicionals, les noies amb aquelles faldilles de colors que fa voleiar el vent...Ara als esbarts sembla que si van apuntant més nois, però en això guanyen les noies, els nois fan més de dimonis, he, he...
ResponEliminaBona nit, Artur.
M'encanta que es recuperin les tradicions. Molt bonica i original aquesta Dansa.
ResponEliminaEls balls tradicionals són una expressió més de la cultura d'un poble i que cal protegir,
ResponEliminaUna abraçada.
Et dono tota la raó, Roser ! hehehe
ResponEliminaSalut !.
A Vilanova, procurem de mantenir-les, Carme !. El Grup de Dansa local fa molt bones actuacions a lo llarg de l'any.
Salut :)
Estic d'acord amb tu, Josep Mª.!
Salut :)