4 de març del 2023

La muntanya de les fonts.


Un dia de bon matí i amb la boira ja aixecada, un jove estudiant de la vila s’encamina penya amunt
pel camí solitari i ara, ja assolellat, per a fer un estudi de la natura. S’ha aturat dues vegades, una, per veure l'aigua d’una de les fonts i fer un «riuet» i la segona, més tard, per asseure’s al peu d’un pi majestuós i descansar una mica, tot escoltant tranquil·lament el vent entre els pins.
Mentre allà estava assegut i reposant, una noieta graciosa ha tret el cap entre uns arbres propers i , entre temorosa i encuriosida li ha preguntat al jove, si per casualitat era el «Gegant del Pi».
El jove, sorprès per la visita i fent burla de la pregunta , li contesta : «Jo, el gegant del pi? ...si no aixeco més de metre i mig del terra ! , ai, folleta del bosc , que n’ets de ximpleta!».
La noieta que s’enfada de cop i agafant un bon color vermell la seva cara, li replica : «Mireu, gegant o no, jo no sóc ni ximpleta, ni folleta del bosc !!, què us empatolleu !, que jo sóc la pubilla de Can Sonet i he anat a buscar aigua a la font i a refrescar-me una mica».
Encuriosit el noi , així li pregunta :«I a quina font heu anat a recollir i beure aigua, pubilla geniüda?».
«A la Font d'en Tamarit, jove set ciències!», la joveneta ha replicat.
L’estudiant , ara fent-se ja el fatxenda i tot rient, li exclama : « I no coneixeu la dita que pregona que, qui veu aigua de la font de Tamarit, a la mitja hora , ja s’ha encongit!» hahahaha .... «i pel que sembla, això és el que us ha passat!».
La joveneta es para a pensar un moment , es mira i remira tot el propi cos i de cop, es mira de fit a fit al jove burleta i li diu : « I vos ?...a quina font heu anat a apaivagar la vostra set?»
El jove, ara una mica molest li diu: «I què té a veure això?... jo m’he aturat a la font d’Aiguafreda».
La pubilla explota a riure i posant-se les mans al cap , li etziba de nou al jove : « I tu, tan llest com faroneges , no saps que qui veu aigua de la font d’Aiguafreda, creix i creix, com una mongetera?! «.
Arribats aquí, els dos joves s’adonen de l'infortuni que els hi ha caigut a sobre i pensen i pensen en com resoldre la situació, fins que a la fi, la noia se’n recorda d’una altra font propera que els podrà ajudar. El noi en dubta una mica, però quin remei !, li farà cas. La parella, un xic estranya , del gegant i la folleta del bosc avancen pel camí, ara ombrívol gràcies al sostre de les branques dels arbres que els van acompanyant i fan via cap a la font de l’Agustina, que diuen que sempre l’endevina i dona vida a la veritat.
Arribats al lloc, els dos joves s’encomanen a Santa Rita, Sant Judes, Santa Filomena i Sant Gregori perquè intercedeixin en les seves causes impossibles i tot seguit fan un bon glop de l’aigua de la font d'aigües cristal·lines i fresques.
..... i, no passa res !..... tot segueix igual..... fins que al cap d’una estoneta noten una tremolor i un calfred a tot el cos que primer els espanta i que ràpidament, pensen que els arriba el remei !.
I si, senyores i senyors!.... a l'instant les aigües han fet l’efecte i han dictat la veritat. Ella s’ha convertit en una formosa sargantana, de almenys un pam de llarg... i ell, en un grassonet gripau , sense corona ni capa reial !.
I encara que us sembli mentida o que us vulgui prendre el pèl, així és tal com ha passat aquesta història , còmica o tràgica segons vulgueu, i que aquest humil pastor ha presenciat en directe, mentre descansava dalt d’una branca , després d’haver-me refrescat amb un bon glop d'aigua de la font d'en Maiol .... i que ves per on, ara recordo.... que qui en beu es converteix en mussol !!.
Que tingueu un bon dia i compte amb l’aigua de la font !!
Bye ! Bye !!.
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Febrer 2023.

21 comentaris:

  1. Queda clar que si volem visitar aquest indret, primer ens cal haver fet un curs intensiu de dites populars... o, en cas contrari, no hem d'oblidar omplir fins dalt la cantimplora abans de sortir de casa.

    Molt bo i molt divertit. Felicitats!

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt la teva història o el teu conte, qui sap!.😉

    Això de beure de les fonts, avui dia, és un gran perill... mai saps el resultat dels seus efectes.

    Aferradetes, Artur.

    ResponElimina
  3. Si, McAbeu !.
    Si vas d'excursió,
    a dins la bossa,
    un ampolla d'aigua,
    mai fa nosa :)
    Salut !!.

    ResponElimina
  4. També et dono la raó, salluna ! ;) Si veus aigua de la font, igual és una meravella o les cagarrines ja hi son !!.
    Abraçades !!.

    ResponElimina
  5. És tan màgic de beure aigua de les muntanyes tot fent una excursió! Si no l'ha embrutada alguna persona o animal.
    Tan divertit com sempre, Artur!

    ResponElimina
  6. Molt emocionant i molt distreta aquesta excursió per les fonts d'aquestes contrades. No saps mai quina te n'espera...

    Un bon conte, ben imaginatiu! salut, Artur!

    ResponElimina
  7. Un regal de la natura.
    Gràcies, Helena, bona setmana !.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Carme !. Las excursions son tota una aventura ;)
    Salut !!.

    ResponElimina
  9. És arriscat beure aigua en algunes fonts mitològiques. Més arriscat i tot que beure aigua de l'aixeta de moltes ciutats de Catalunya.

    ResponElimina
  10. S'ha de estar alerta amb tot i a tot arreu.;)
    Bona setmana, Xavier !!.

    ResponElimina
  11. Divertida la narració que manté la curiositat del lector.
    L'estil popular molt adient. Diálegs concretes i pertinents.

    Un plaer la lectura.

    Salut Artur

    Anna Babra

    ResponElimina


  12. Si algun cop passo per allí m¡'en lluiraré prou de beure aigua si no estic ben assabentada de les propietats de cada una.

    Un relat en topopular molt adient en aquesta cas. Si ho volem veure amaga una bona reflexió.

    Salut Artur.

    Anna Babra

    ResponElimina
  13. Gràcies Anna pels teus comentaris !. És bo de saber i tenir coneixement de les coses, encara que a vegades la set, et fa perdre la por :)
    Salut ;)

    ResponElimina
  14. Mai m'he refiat de les fonts, màgiques o no. De jovenet vaig agafar la tènia per culpa de beure de l'aigua d'una font de muntanya. Ves a saber quin bestià hi ha me¡és amunt de la font que, amb les seves deposicions, contamina les aigues del rierols.
    Sento ser tan escatològic però el teu conte, per cert molt enginyós i simpàtic, m'ha portat a la memòria aquest fet històric imborrable, he, he.
    Salut!

    ResponElimina
  15. No dubto gens, que recordaràs sempre aquesta mala experiència, Josep Mª. Suposo que al final va anar tot bé. S'ha d'anar amb compte , encara que no ho sembli :)
    Salut !!.

    ResponElimina
  16. Quina bona història! Veig que et coneixes totes les fonts del terme i si no les coneixes, les has fet ben reals. Potser encara poden ser feliços aquest parell, ves! El que no van aconseguir essent de la mateixa espècie, potser ho aconsegueixen essent d'una diferent.
    De tota manera, ara, Artur, ja no t'has d'acomiadar dient bye-bye, sinó uuuuh-uuuuuhh-uuuuuuhh! O potser hauràs de buscar una altra font, no ho sé.
    Abraçada!

    ResponElimina
  17. Doncs no et treuré el desig, Tresa !... et deixo un vídeo perquè triïs tu mateixa !! heheheheh......
    https://youtu.be/griGm0yxYmE
    Una abraçada :)

    ResponElimina
  18. Jejejej.... Hay que pensarse donde beber ehhh?. Recientemente he leído "soledad" de Víctor Cátala y tiene un aire costumbrista y tradicional que me recordó a este relato. Está muy bien escrito Arthur.

    Un abrazo

    ResponElimina
  19. Pues si, mukali, hay que mirar bien de dónde bebemos , por si acaso ! :)
    Espero que te gustara el libro de Caterina Albert, el verdadero nombre de Víctor Català. Es una buena lectura !.
    Un abrazo i agradecido por tu nueva visita :)

    ResponElimina
  20. Me ha gustado mucho. Y hasta me apunto algunos dichos ;) creo que siempre son muy atinados y a veces no sabemos lo importante que previene... sobre todo en excursiones ;)
    Besos

    ResponElimina
  21. Gracias por la muy agradable lectura. Buen fin de semana y un saludo :)

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)