Les Danses de Vilanova. (Vilanova i la Geltrú.)

 

 Les Danses de Vilanova són una dansa tradicional catalana, d'inspiració noucentista, pròpia de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, que es balla la tarda del diumenge de Carnaval.És un ball de lluïment, amb la peculiaritat de ser ballat per un noi amb dues noies. La dansa consta de dues part diferenciades: la primera, tota cerimoniosa i delicada, i la segona, formada per un galop alegre i esbojarrat, incorporat quan la dansa es va incorporar a la festa del carnaval.El vestuari és el propi del dia de les comparses, amb barretina i faixa pels homes i mantó de Manila per les dones, tot i no ser-ne imprescindible.
Es creu que ja eren ballades durant el segle XVIII per les classes socials més elevades en celebracions privades. Amb els anys van ser oblidades per les classes benestants i foren les classes populars les que les començaren a ballar en festes com Sant Antoni, Corpus i el Carnaval. Durant la segona meitat del segle xix entraren en una forta decadència fins a quedar gairebé oblidades.No va ser fins al 1920 quan aquestes danses es recuperen gràcies a l'impuls i aportacions de les germanes Teresa i Eulàlia Rosell i Capdevila i Concpeció Coll "Ciona" i ajudades per l'Esbart Català de Dansaires. Foren ballades durant la Festa Major d'aquell any al Centre Català i allà mateix un vell vilanoví recordà el galop final, que fou incorporat al ball.El dimarts de Carnaval de 1925 tornaren a ser ballades, així com el 1934 pel ballarí Joan Magrinyà en un festival al Foment Vilanoví amb figurins d'Enric C. Ricart.Durant el franquisme passaren a ser ballades per les noies de "Coros y Danzas" de la Sección Femenina, amb format d'esbart. Caldrà esperar al Carnaval de 1976 perquè tornin a ser programades a la plaça de les Cols el diumenge de Carnaval.