Aigua avall baixava una rosa
Cel amunt volava un ocell
I la flor besava una onada
Que duna abraçada la deixà sense arrels.
Cel amunt volava un ocell
I la flor besava una onada
Que duna abraçada la deixà sense arrels.
Entre núvols l'ocell la mirava
Queien els pètals, nua la flor
Tot piulant volia salvar-la
Però les espines punxaven el vol
Els amors que no oblidaré
Són aquells que no vaig tenir
Si pogués, només, somniar
Que una ona em pogués estimar.
Era el mar més gran que recordo
Un planeta de peixos i sal
I la flor per més que estudiava
La seva bellesa no aprenia a nedar.
Els amors que no oblidaré
Són aquells que no vaig tenir
Si pogués, només, somniar
Que una ona em pogués segrestar.
"Planetes marins". Pastora (2005).
Bona Diada de Sant Jordi !!.
Un bonic poema fet cançó.
ResponEliminaBona Diada! 📖🌹
Aferradetes, Artur.
Un poema preciós, al igual que el dibuix. Alguns dirien ara que s'ha fet per IA, he, he.
ResponEliminaUna abraçada.
Bon Sant Jordi, sa lluna !!
ResponEliminaI sense cap dubte s'equivocarien, Josep Mª !... Bon Sant Jordi !!
Per Sant Jordi roses i llibres. I (per què no?) un poema musicat.
ResponEliminaTRobo curiosos aquests versos: "Els amors que no oblidaré/
ResponEliminaSón aquells que no vaig tenir", al costat de "Els amors que no oblidaré/ Són aquells que vaig tenir". És d'una ambivalència molt ben trobada.
La música sempre acompanya, tant en moments tristos, com en altres alegres, com és Sant Jordi. Gràcies, Xavier !!.
ResponEliminaTambé em vaig fixar en això que dius, Helena !...però escoltant bé la cançó, he vist que es tracta de un error de transcripció, hi mancava el "no". Perdona la confusió i gràcies per advertir-la, Helena !. Bona setmana :)
Un poema sentit i magnífic. M'agrada.
ResponEliminaAnna bBbra
Preciós el dibuix, el poema i la música.
ResponEliminaTot molt ben conjuntat per una Diada tan especial com és Sant Jordi.
Una abraçada, Artur.
Un plaer compartit, Anna !.
ResponEliminaBona setmana :)
Molt agraït, Núria !
Bona setmana :)
Espero que tinguessis un feliç Sant Jordi, un dia tan especial per a nosaltres.
ResponEliminaPetons.
Gràcies i també que tu , també el tinguessis, Laura !.
ResponEliminaBona setmana :)
Una cançó preciosa, amb una lletra que et fa somiar!!!
ResponEliminaBona setmana, Artur.
Oh, caram, Artur! Em pensava que el poema era teu i m'anava a agenollar i a treure el barret perquè diria, diria que jo només t'he llegit prosa. Molt imaginativa, per cert. Però és igual, el poema és boníssim, la música també, gràcies per compartir-ho!
ResponEliminaPrecioso dibujo, Artur
ResponEliminaResulta un bon conjunt, Roser !.
ResponEliminaBon cap de setmana !.
Aquesta vegada no t'ha sorprès el final del relat, sinó la firma del autor ! heheh Me'n alegro de que t'hagi agradat, encara que no l'hagi escrit jo, però el dibuix, al menys, si que ho és ! :)
Bon cap de setmana !!.
Muchas gràcias, Tesa ! Espero que vayas mejor de salud :)
Buen fin de semana !!