 |
| Fotografia: Carme. |
Feta ja la migdiada i amb energia renovada,
salta la tanca del jardí, molt hàbil en Martí
i cercant un bon lloc i amb millor vista,
fixa la mirada al balcó de la Gessamí.
No hi ha moviment a la vista
tret del va i ve del cortinatge,
que fa un sinuós ballet amb l’aire
que l’acarona amb tot llibertinatge.
I en Martí comença el seu recital:
«Ai, Gessamí , nineta dels meus ulls !
que t’ocultes de mi rere del finestral...
vine, surt , regalem el teus atractius !...»
De tant en tant, uns dits aparten la cortina
sense deixar veure a la criatura celestial
i veloços desapareixen, rere la tela fina,
i en Martí es desespera... portaré a la coral !.
Però en Martí i torna, aclarint-se la veu:
«Ai, Gessamí !, no et facis de tant pregar
que ja fa prop de sis mesos, que et vinc a cantar
i per tot consol, només m’he amistat amb un cargol».
De sobte, un cop de vent, fa revolar la tela
i deixa veure una morena i pelosa regatera...
que estrany?, pensa en Martí en veure-la...
si la Gessamí, és de rosada pell i fina davantera !
Però el vent fuig de nou i deixa la cortina tancada.
Amb la mosca al nas, en Martí, llença una nova tonada:
«Ai, Gessamí!, dolça senyora, què he de fer estimada,
per aconseguir el premi de la vostra mà delicada?».
Finalment, s’obre la cortina de bat a bat
i un manobre eixerit , cenyint-se els calçons despenjats ,
surt al balcó i dona notícia a un Martí garratibat.
«La lloada donzella, del mas ja fa dies, que ha guillat !»
«Que n’estava farta i cansada, d’un trobador foll,
que no la deixava dormir mai la migdiada...
Ha venut terres i casa , per no sentir més soroll
restant-ne jo, per reformar la hisenda a mossèn Cansalada».
En Martí, queda estabornit i ben afligit per la revelació,
però el manobre vol consolar-lo , tot atorgant-li el seu grat,
que quina veu més dolça la seva i quins versos sap cantar !
Que a ell, si que li plauria fer-li costat i donar-li tota atenció.
Però a en Martí no li plau, aquesta amorosa ofensiva...
i es fa fonedís a l'instant, sortint veloç del jardí en què s’ha ficat.
Mentre de l'interior de l'estança, ara si, surt en camisa
la donzella evasiva ,a la recerca del manobre abnegat.
«Senyor manobre, ha estat tan bon encert !...
amb les vostres estratègies, en Martí no tornarà, és vera !.
Veniu, veniu , que tinc més reformes a fer..
Començant per la sala de bany i acabant per la llitera !».
Blue instant. Aportació a Relats de la Carme, Juliol 2023.
14 comentaris:
Que bo!
Això és com un romanço d'aquells que es cantaven... a veure si li poses música i tot! Potser en Martí ens la faria... he, he, he...
El pobre Martí ha quedat ben desenganyat! I la Gessamí ben alliberada. a vegades els trovadors també poden ser ben pesadets, si no t'agraden, esclar!
Moltes gràcies per la eva participació, m'enduc l'enllaç cap allà
Ha, ha, pobre Martí. En aquest cas la insistència va provocar l'enuig de la noieta, que va cercar un altre objecte amorós.
Molt ben trobat i escrit amb habilitat al fer-ho emprant la rima, quelcon ja en desús i que a mi m'agrada molt.
Salutacions.
Pobre noi!, ell tan insistent i sense resposta... fins que a la fi, de tant insistir, va trobar allò que menys volia.
M'agrada molt com ho has rimat.
Aferradetes, Artur.
Que el bo del Martí ho provi en una altra finestra... on no s'hi facin ni reformes ni obres!
Les millors/pitjors coses te les trobes quan menys te les esperes!
Anava a dir just el que diu en Xavier. Millor que en Martí ho provi en una altra finestra on se l'estimin més. :-))
Molt bones les rimes. Felicitats!!
Molt bo, Artur! Que ben trobats els teus versos i la història, que m'ha tret un bon somriure :)
I pobre Martí, però segur que trobarà alguna altra "Gessamí" que l'apreciï.
Una abraçada!
Moltes gràcies per tots els vostres comentaris !.
Salut :)
Alça, Artur! Quin relat més picantó i quina donzella més hàbil! Ja és ben veritat que això de la jodienda, abans amagats i ara a bombo i plateret, sempre hi ha sigut. M'ha agradat la història i també la versificació.
heheheh...gràcies, Tresa !!
Un entreteniment molt antic i que no passa mai de moda :)
Bona setmana !!.
Un bello relato entretenido de esas tentativas de romance en tiempo antiguo.
ya me parecía raro que una doncella fuera evasiva... pero si el trovador resulta medio tóxico jajaja pues yo también le huiría
:)
mua!
Beautiful blog
Moltes gràcies, JS Vila i sigues benvingut !!.
Salut :)
Ves como no era tan raro, Jo ? heheheh hay que conocer la història al completo....
Petons ;)
Moltes gràcies, Rajani !!
Salut ;)
Publica un comentari a l'entrada