La casa groga.

 

«La Casa Groga» (Vincent Van Gogh – 1888)

 

 Fa una setmana que en Jaumet resta immobilitzat gairebé del tot, al llit de la seva habitació. Després de l'accident que va sofrir per culpa de la Rosa, diria ell !.... però més aviat, a causa del seu maldestre comportament, diria un servidor. Va ser que, anant en bici pel carrer, va veure a la Rosa acostar-se per la vorera i els nervis se li van fer present de sobte.
Encantat amb la seva manera gràcil de caminar, amb aquella faldilla que li ballava una mica amb la brisa de la tarda i escoltant ja, els violins de música romàntica al seu cap... no va veure el camió d’escombraries que s’havia aturat just davant seu per carregar la seva collita diària i llavors, badoc com anava en Jaumet, "patapam" !!, trompada de vehicles que va fer acabar al jove dins la caixa del camió, en mig de les bosses de la brossa, però que no li van apaivagar gens la caiguda .... total !, un gran enrenou al carrer i en Jaumet, amb les cames i un braç espatllats. El metge ho va tenir clar, tres escaioles, una per cada extremitat i repòs absolut durant quaranta dies !.
Tot i la desgràcia, la Rosa no va poder evitar un somriure a sota el seu nas.... quin babau, aquest Jaumet!!.
Ara, dues setmanes després del succés, a l’habitació i quasi immòbil, no li queda més remei ni diversió, que mirar per la finestra... per això, va pensar que amb l'única mà que tenia «viva», per sort, la dreta !, escriuria un diari sobre què es veia al barri, des de la seva atalaia. Tot sigui per salvar l’avorriment !.
Dia 10.
- Res de nou a la vista. Calor, obres al carrer, pols, soroll i aquesta cama que em pica tot el dia, renoi!.
Dia 12.
- Per fi, han acabat de pintar la façana de la casa del davant, deu dies han trigat... i no si han trencat gaire en escollir el color. L’han pintat de color groc ..... com totes les del seu voltant !. Deu ser per allò de la uniformitat urbana, que dicta l’autoritat ..... no en va, som al barri del Llimonet !.
Dia 14.
- Renoi, quina velocitat !. La casa groga ja està llogada... només espero, que no sigui ara un pis turístic , amb tot de música i xivarri a tota hora, valga’m Déu !, però diria que no, la parella que ha entrat , se la veu bastant «normaleta».
Dia.17.
- Doncs tenia bon ull!, els nous veïns van com «oli en un llum» !, quan surti d’aquest calvari, els aniré a saludar i tot.... potser els hi faré un pastís o una mousse de llimona !.
Dia 20.
- Avui la cosa s’ha torçat una mica. Una bona colla de gent han vingut de visita a la casa nova i apa, tots cap a dintre... un xivarri, unes bellugadisses de personal, uns cap aquí, uns cap allà.... música alta... quin maldecap !... fins a les 12 de la nit ha estat un no parar.
Dia 21.
- Allò del pastís de benvinguda, m’ho he repensat.... ja me’l menjaré jo... per celebrar la meva alta mèdica.
Dia 23.
- Aquesta nit, sí que ha sigut terrible !. M’he despertat cap a la 1, per culpa de la llum de l’habitació de la casa groga. He estirat el cap i he vist a la parella com discutien i al poc, fins i tot arribaven a les mans... de dins l’armari he vist que en sortia una altra dona i de sota el llit, un parell més !.... els ulls em sortien de la cara !.
De sobte un tret «Pamp!!» .... tothom ajupit a terra i un altre , que ja no s'ha aixecat més.
Dia 24.
- He explicat tot el succés d'ahir a la nit a la Yanisleydis , la meva veïna de dalt que s’ha ofert a cuidar-me aquestes setmanes de baixa... sort en tinc d’ella, que la Rosa... encara riu ara!.
La Yanisleydis m’ha dit que millor que no m'hi fiqui.... «esto es cosa de mafias i traficantes, seguro mi amor .. !» i com que ella no té els papers de tot en regla, serà millor «que corra el aire» ha afegit. I amb un «chao pescao!» s’ha acomiadat de mi , deixant-me amb la paraula a la boca. Com ja no tinc mòbil..., ja que se'l va empassar la premsa del camió d’escombraries, tampoc puc trucar a ningú. Resignació !.
Dia 28.
- Han passat ja uns dies i al barri, tot a tornat a la normalitat. Ni premsa, ni policia, ni xafarders... res, ningú ha vingut per aquí. Com si no hagués passat res!.
Dia 30.
- Sorpresa !. La caseta groga es torna a llogar de nou. I els anteriors llogaters ?... i el cadàver??...
Dia 31.
- La Rosa té tota la raó.... quin babau que soc!.
La Yanisleydis m’ha portat invitacions, dues... una per mi i l’altre per ella, és clar!, «que por eso, estoy siempre arriba de la bola!» m’ha dit, amb un somriure sorneguer.... «ves-li al darrere a aquesta, si»!...
D'aquí a deu dies, al casal del barri faran la preestrena del nou capítol de «Crims», d’en Porta, que sembla han rodat aquí al davant, tot aprofitant algun suggeriment de l'equip d’alcaldia per promocionar la fira anual de novel·la negra que celebrarà els seus 50 anys. I així jo, celebraré la meva alta mèdica, si Déu vol !!.

Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Juny 2026.