Trobairitz.

Dibuix digital * ArtuR

Les Trobairitz van ser poetes catalanes, occitanes i nord-italianes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes en comparació amb els homes poetes contemporanis de la seva època  els trobadors. La cultura trobadoresca d'homes i dones va ser perseguida al principi del segle XIII amb la creuada contra els càtars i les albigeses.
Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia, però sovint només apareixen citades en revistas molt especialitzades.El primer estudi llarg que s'ha fet sobre elles pertany a Magda Bogin.
Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'edat mitjana.Les trobairitz eren dones cultes a l'alta societat, en general senyores feudals. Al contrari dels trobadors, pels quals "l'amor cortés" era cantar a les dones dels seus amos per a fer-los indirectament la pilota, les trobairitz cantaven per al gust propi per la bellesa o directament als seus amants.
Aixi, la idea que l'amor cortés expressava un sentiment platònic no és del tot certa, car les cançons de les trobairitz eren ben explícites, com per exemple aquest poema de Beatriz de Dia (Comtessa de Dia) que parla sense embuts.

Bé voldria mon cavaller

tenir un vespre en els meus braços nu,

que ell es tingués per feliç

sols que li fes de coixí...

Bell amic amable i bo,

quan us tindré en el meu poder ?

i que jagués amb vós un vespre

que us donés un bes amorós.

Sapigueu que tindria un gran desig

que us tingués en lloc del marit.

Tan sols que em concedíssiu

de fer tot el que jo voldria.

Font : Viquipèdia.