Animat per un projecte molt engrescador de la Gemma i Companyia , m'afegeixo amb un modest relat, si us agrada una mica......tot vostre !!!
..................................................................
Cafè
Zurich. (Barcelona). 27
d'Octubre 2014. 9'15
hores del matí.
"........
Bon dia , senyoreta ! Què hi posem ? Xocolata i un bon
croissant , acabats de fer? ."
"
Bon dia !.... mmmm.... doncs si, per no variar ....i per no pensar
massa...! ."
"
Molt bé , senyoreta! el que vostè desitgi ! .... les bones costums
, val la pena mantenir-les !"
"(.....
si, si, mestre...... si sabessis el que jo vull !!....... però no
pas tu, m'ho pots servir ...... aisssss...... )."
La
Griselda, ja feia set dies, que anava a aquell cafè tant
tradicional, el Zurich ....Com cada matí, a les 9'15 en punt,
seia a la mateixa taula de la terrassa del cafè, que ja començava a
omplir-se de gent, ...no podia badar, si no volia perdre el seu lloc.
Aquell
matí , per més malícia encara, començaven a caure algunes gotes
de pluja de tant en tant, amb lo que la nostàlgia i la tristor
anaven augmentant amb cada gota de més que queia al seu voltant....
vindria, avui ? perquè no ho havia fet ,encara? ...quants
"perquès" ennuvolaven el seu cap !....com el núvols que
anaven tapant el cel de la Plaça Catalunya.... tot plegat era ben
gris, per la Griselda... començant pel seu propi nom, no li calia
que a més, li posessin un decorat a to !......
"
Alegri la cara, senyoreta, amb aquesta xocolata, acompanyada de tant
bon pastisset, li semblarà que ha sortit el Sol , ja ho veurà ! ."
"
...Tant de bo l'encerti , senyor ! que falta em fa ....! "
"
Au, va, senyoreta ! No ni haurà per tant.... ja ho diuen... "sempre
que plou, hi han núvols al cel, però no sempre que hi ha núvols al
cel, plou !!" hehehe.... Aixequi l'ànim, que les noies boniques
no poden estar tristes !!."
"....ai,
ai,.... que afalagador que és vostè !. Moltes gràcies !!....."
Entre
glop i glop de xocolata, la dolçor càlida que l'anava envaint per
la boca, s'anava transformant en gèlida solitud al arribar al
estómac...anava mirant a banda i banda, observant la gent que
s'acostava i passava de llarg per davant seu... observant les cares
de cada noi, en las que imaginava veure la seva cara, el seu
gest...però no, s'equivocava un cop i altre...desolació dins seu,
un cop més....
Feia
sis mesos, la Griselda, de viatge per Amsterdam intentant trobar una
col·locació de dissenyadora , va conèixer en Vincent, un jove
pintor, promesa encara, però que començava a destacar en el mon
artístic. Va ser un "flaix" ...un enamorament de sobte, en
el que hi van caure els dos. Els dies que van seguir a aquell
encontre van resultar fascinants...van recórrer estrets carrers,
canals i places de la ciutat, que en Vincent coneixia molt
bé i l'amor els acompanyava en cada racó que hi trobaven ...A
cada lloc on passejaven, la Griselda i feia una petita comparació
amb el seu mon barceloní, i així li explicava al Vincent, les
semblances i diferències en les cases dels segles setze i en els
racons romàntics,com en un joc, en el que l'art,la decoració, la
gent i el paisatge, es confonien i adornaven l'amorosa vida dels dos
amants.Si li haguessin predit a la Griselda, no s'ho hauria cregut
mai, tant segura com estava ella, de que això del amor era només
una bajanada, en la que no hi cauria mai més, des que va trencar amb
el gamarús de l'Albert, quan estudiava a la universitat, a
Barcelona....El Vincent era del tot diferent!. Sabia com fer-la feliç
, com fer-la riure encara que no volgués... i els seus petons !!
....i aquelles mans, que sempre trobaven el lloc idoni on amagar-se
sota la seva brusa...mmmm!! On era ara ??. On s'havia ficat ??. Era
tot mentida , un altre cop ??, perquè no podia aconseguir una mica
de felicitat en la seva vida ??, els "perquès" tornaven a
gelar-li l'anima i les gotes de pluja que veia caure al terra de la
terrassa,no feien més, que imitar las seves pròpies llàgrimes, que
anaven llançant-se des de els seus ulls castanys, cap al buit....
Però
no deixa de pensar amb ell...no pot evitar-ho! Recorda la tarda en
que es van acomiadar a l'Estació Central...tant amorosits com el
primer dia.... En Vincent va dir-li que no marxés, que es quedés
allà, ja trobarien la manera de tirar endavant...però la Griselda,
no si va atrevir.Sense feina, els diners se'n van volant!...i tampoc
estava segura d'aquell amor, volía una prova, una "prova
d'amor" que li donés aquesta seguretat ... i es van prometre
que al cap de sis mesos es retrobarien. Si el seu amor era tant i
tant fort , passats sis mesos, serien capaços de trobar-se de nou ,
i llavors , potser la situació hauria canviat i podrien fer plans
per a tots dos....entre llàgrimes i petons...el xiulet del tren va
anunciar la sortida, les rodes començaven a girar i la Griselda va
saltar a la porta del vagó que ja marxava molt lentament al seu
darrera.... "Sis mesos! Sis mesos, Vincent! el 20 d'Octubre a
les 9'15 del matí, quedem al Cafè Zurich !! Si m'estimes encara,
VULL QUE HI VINGUIS...jo hi serè !!."
....i
sense més temps, per a cap més paraula, la porta es tancà entre el
dos joves, separant-los definitivament, i una mà a cada costat del
vidre ho van voler evitar sense aconseguir-ho.
Ella,va
anar veient com en Vincent s'anava diluint entre la gent que quedava
a l'andana fins a desaparèixer de la seva vista... "Quedem al
Cafè Zurich !" pensava... i recorda com no van voler saber ni
l'adreça ni el telèfon de l'altre...en aquells dies a Amsterdam ,
no els havien necessitat...i ara, ja era massa tard! Res podia
canviar-ho....només quedava un punt de trobada i una data i hora...i
creia fermament que en Vincent seria a la cita!!....però, passats ja
set dies de la data i sense haver aparegut el noi,ja eren molt minses
les seves esperances....
La
melangia dels seus pensaments es va veure trencada de sobte...un
trencadís de vidres a la taula del costat , la va despertar del seu
estat.... un mòbil amb poca sort i excessiva fúria, va encertar de
ple un got a l'altre taula, fent-lo esmicolar en mil bocins ... i una
noia enfurismada es va aixecar de cop del seient per marxar...només
va arribar a entendre-li dir " què poca-solta és!! Ara em diu
que no vindrà !!...Imbècil!! " .... i va desaparèixer, mentre
el cambrer corria al seu darrere maleint-la.... en una altra taula,
una noia envoltada de mil folis va aixecar el cap un instant ,
murmurant...."coi d'enamorats! així no hi manera d'escriure ni
una rima ni un vers ..." i va tornar a lo seu, a escriure o
intentar-ho...... La Griselda, davant del petit incident va
pensar que, en això de l'amor, a més d'un el porta de cap, i que no
era ella, l'única premiada en els desamors i que després de set
dies, si no havia vingut el seu enamorat, ja no ho feria....així que
era inútil donar-hi mes voltes.... passaria pàgina , encara que fos
a contra cor...va deixar l'import de la consumició a la taula,
fent´li un gest al cambrer i va marxar.
Mercatorplein
2b. Amsterdam.20
d'Octubre 2014.9'15
hores del matí.
Per
fi havia arribat el gran dia ! En Vincent, que ja feia més de tres
hores que s'havia desvetllat, neguitós per la cita, va sortir del
seu taller amb molt de temps,per dirigir-se al lloc acordat. Tenia
unes ganes indescriptibles de tornar a estar amb la Gris, com ell
l'anomenava...va creuar alguns carrers i places i a les 9 hores del
matí ja seia en una taula del cafè, el Cafè Zurich ! on algun cop
i havia anat amb companys seus... Com el deuria conèixer, la Gris,
aquell local? si ells dos no hi havien anat en aquells
dies....No ho sabia pas...o potser si, que li havia explicat...en fi,
per fer passar els minuts que mancaven i que semblaven interminables
per ell, va aprofitar per demanar dos cafès i dos croissants recents
fets, tal i com li agradaven a la Gris, ja que estava a punt
d'arribar ! .....però van anar passant els minuts i algunes
hores, i no apareixia.Per fer-se passar l'angoixa i els nervis, va
treure el seu bloc de notes i començar a fer un esbós de
la Gris, tal i com la recordava, seria un petit regal de
benvinguda... però no ho va acabar de ser...desil·lusionat per la
absència del seu amor, finalment va marxar de nou al seu taller.
Durant els sis dies següents va seguir anat al petit cafè Zurich, i
a la mateixa hora...potser la Gris, s'havia retardat en el seu viatge
...i dia dia, els dibuixos de la seva musa, van anar passant de la
passió i la dolçor a la fredor i el desencís...fins que l'ultim
dia d'espera, deprimit del tot va trencar tots i cadascun dels seus
dibuixos...la seva musa s'havia oblidat d'ell per sempre més... era
evident!.
Tots dos havien complert amb la seva promesa,
els dos van anar a la cita el dia i l'hora acordada, amb tant desig
per l'altre, com havien viscut aquells dies, sis mesos enrere....la
"prova d'amor" que demanava la Griselda es va complir, però ells dos mai ho sabrien...
el destí, burleta ell, els hi va jugar una mala passada i va separar
les seves vides maliciosament, qui sap perquè !....unes taules més enllà, al Zurich barcelonès,la Gemma i en Sòcrates, que feien un vermut,tot escoltant el meu relat ,es van mirar l'un al l'altre amb mirada interrogant...al instant, en Sòcrates va dir-li en confidència a la Gemma..."Com diu l'amic Alcibíades,només sé que no sé res!"...La Gemma li picà l'ullet, somrient i jo, me'n vaig anar cap dins el Cafè, a seguir practicant de "Ànima del Zurich".
..........................................................
Blue
instant.
