25 de desembre de 2015

Desitjaria.




Desitjaria la pluja
i un munt de llamps i trons
sota un bon aixopluc, de nit,
davant una antiga llar de foc:
tot de contes, secrets
i moments crepitants.

Potser em ballaries una dansa
envoltada de reflexos rojos
i l’estada acolliria
moments de màgia suprema,
per acabar rebolcats, abrigats
amb olors de llenya cremada.

Hi seríem tu i jo;
tan sols tu i jo,
les brases de la llar,
les brases del nostre amor
i els rubors del sentiment
compartint la matinada
fins a primera hora de l’alba.

 Gabriel Pérez.

Bones festes !!!

4 comentaris:

  1. Una mica de pluja no estaria malament,( llamps i trons no calen, només als Pastorets)...
    I si ens podem aixoplugar al voltant de la llar de foc i explicar contes...Molt entranyable.

    Bones Festes, Artur.

    ResponElimina
  2. Un poema preciós!

    BONES FESTES!!
    Aferradetes ♥

    ResponElimina
  3. Temps d'arraconar els neguits,i cercar l'escalfor de les mans unides.
    To be harpy!!

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari !!