ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemas.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemas.. Mostrar tots els missatges

11 de juliol del 2019

Ets com l'aire.


Pintura tempera ArtuR

                                 Ets com l'aire...
                                 que el sents,                                      
                                 que el notes sobre la pell,
                                 que t'acaricia,
                                 que t'acarona...
                                 i s'escapa de tu, en un rampell.


                                Jo estimo a l'aire....
                                però més t'estimo a Tu,
                                amb un amor lliure,
                                i que em faci estar a prop de Tu.


                                No te'n vagis !
                                No te'n vagis, mai de mi.....
                                vull sentir-te en la meva pell
                                no et vull perdre ....
                                i saber que tornaràs, de nou a mi.


                                Jo estimo a l'aire....

                                però més t'estimo a Tu.
 
                               Blue instant.

7 de maig del 2019

Les veus de l'infinit.

Disseny digital ArtuR

Ansiada llibertat la del ocell que vola
buscant en l'horitzó un nou infinit,
per amics té el Sol i la Lluna,    
les estrelles i la nit.
I els estels li parlen amb veu llunyana
amb un llenguatge que els humans no podem desxifrar,
li parlen d'unió i llaços 
que el món tracta d'oblidar.
La seva melodia és el Silenci,    
el seu missatge la Pau,
la seva senyera la lluita,
per fer els homes germans.

Imma Bonells (1975).

25 de desembre del 2015

Desitjaria.




Desitjaria la pluja
i un munt de llamps i trons
sota un bon aixopluc, de nit,
davant una antiga llar de foc:
tot de contes, secrets
i moments crepitants.

Potser em ballaries una dansa
envoltada de reflexos rojos
i l’estada acolliria
moments de màgia suprema,
per acabar rebolcats, abrigats
amb olors de llenya cremada.

Hi seríem tu i jo;
tan sols tu i jo,
les brases de la llar,
les brases del nostre amor
i els rubors del sentiment
compartint la matinada
fins a primera hora de l’alba.

 Gabriel Pérez.

Bones festes !!!

16 d’agost del 2009

El teu somriure.


Darrere el teu somriure
delicat s'endevina
la teva ánima ardent
com un mes d'Abril,
com una tarda de vent.
Lluu una posta de sol
com si fos el teu somriure.

M.V.Soler.