Desitjaria la pluja
i un munt de llamps i trons
sota un bon aixopluc, de nit,
davant una antiga llar de foc:
tot de contes, secrets
i moments crepitants.
Potser em ballaries una dansa
envoltada de reflexos rojos
i l’estada acolliria
moments de màgia suprema,
per acabar rebolcats, abrigats
amb olors de llenya cremada.
Hi seríem tu i jo;
tan sols tu i jo,
les brases de la llar,
les brases del nostre amor
i els rubors del sentiment
compartint la matinada
fins a primera hora de l’alba.
i un munt de llamps i trons
sota un bon aixopluc, de nit,
davant una antiga llar de foc:
tot de contes, secrets
i moments crepitants.
Potser em ballaries una dansa
envoltada de reflexos rojos
i l’estada acolliria
moments de màgia suprema,
per acabar rebolcats, abrigats
amb olors de llenya cremada.
Hi seríem tu i jo;
tan sols tu i jo,
les brases de la llar,
les brases del nostre amor
i els rubors del sentiment
compartint la matinada
fins a primera hora de l’alba.
Gabriel Pérez.
Bones festes !!!
4 comentaris:
Una mica de pluja no estaria malament,( llamps i trons no calen, només als Pastorets)...
I si ens podem aixoplugar al voltant de la llar de foc i explicar contes...Molt entranyable.
Bones Festes, Artur.
Un poema preciós!
BONES FESTES!!
Aferradetes ♥
Temps d'arraconar els neguits,i cercar l'escalfor de les mans unides.
To be harpy!!
La pluja és un instat de grans somnis.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada