26 de desembre de 2015

La fada que va desaparèixer. "Aportació a Relats Conjunts"




Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer


Vols ocultar-te, ho desitges...
no deixar-te veure més,
per les mirades que et son quotidianes.
I vols lliurar-te a llocs llunyans,
on siguis acollida en uns nous braços,
desitjant ser compresa i estimada...
tant ho desitges...que sense adonar-te'n
oblidaràs l'estima que ara i aquí et tenim ja,
no t'ho creus ...potser... però es cert !
Vagis on vagis....sempre seràs Dona d'aigua...
i per tant, encisaràs al teu voltant ,
i seràs admirada per aquells
que tinguin la sort de descobrir-te...
Abandonaràs al que més estimes ,
sense voler o volent-ho...
es l'aigua que et dona la Vida ,
i en canvi en buscaràs una de nova.
Que tinguis sort i amor al teu voltant,
tant com el que ara vols ignorar,
tant a pesar teu.......
Et mereixes el millor de la Vida !

Blue instant.

12 comentaris:

  1. Preciós!
    Sempre intangibles i inabastables, creant felicitat i infelicitat a la vegada... record i oblit...

    ResponElimina
  2. una fada lírica....bona aportació Artur !!!!i bon any que falta poc

    ResponElimina
  3. Segur que, al nostre voltant, tenim alguna fada que no sap que ho és i s'amaga.

    ResponElimina
  4. Que misteriós, aquest poema, com les fades!

    ResponElimina
  5. A tots els que estimem els desitgem que tinguin el millor de la vida...
    La boira, un bon lloc per amagar-se...
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina
  6. Quin relat més bonic!, màgic i captivador com les fades.

    ResponElimina
  7. Bon Any Artur. És preciós aquest relat. M agrada

    ResponElimina
  8. I tots els teus relats, plens d' emocions. Una forta abraçada. El millor per tu.

    ResponElimina
  9. Qué boniiiic!!! és el que li desitja aquest home deixat? Doncs em sembla una manera molt bonica de deixar que algú se'n vaja del teu costat, desitjar-li felicitat i deixar-la en pau. Això és l'amor. Preciós, de veritat !

    ResponElimina
  10. Per un moment he pensat que jo era la fada! Però no, jo no m'amago pas. Preciós, Artur!

    ResponElimina
  11. Gràcies a tothom i Bon Any !!
    ..Sílvia, també has aparegut de sobte...com la fada !! ;)

    ResponElimina
  12. I no m'avergonyeixo de creure en cosas com aquestes (les fades).I també crec que una flor amaga
    una força viva,amb la seva bellesa més poderosa que un llam.
    Preciós poema.

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari !!