Creacions ArtuR.

13 d’abril de 2019

Trobades al parc.




" Deixa'm venir amb tu, no em deixis.... vull donar-te tot el que sóc, tot el que tinc... i quan ho hagi fet, torna'm aquí i que un altre, pugui gaudir de mi.Sóc insaciable ! " ....

          La Rosa , sempre inestable en el paisatge que l'envolta, canviava de casa altre cop ! Tenia una feina que podia fer amb molta llibertat, era "freelance" i podia escriure els seus relats en qualsevol lloc i per internet , enviar-los allà on calia. No hi tenia cap problema i a més amb la diversitat dels llocs, li servia per inspirar-se en nous escrits i fotografies.
 Només se li presentava un problema de logística, al fer aquests trasllats tant freqüents. Com escriptora que era, també era una boja devoradora de llibres.... i per tan, els anava acumulant sense mesura. Quan arribava el dia....sempre es deia  " Rosa ! com prendràs tants llibres  amb unes maletes tant petites ?...tinc que desfer-me'n dels menys imprescindibles, ....però quins ?? si tots tenen tantes històries i records especials per mi ??"
 I un dia, asseguda en aquell tranquil i romàntic parc que sovintejava últimament per llegir, se li va ocórrer !   Aquí, entre flors, ocells, tranquil·litat.... aniria deixant els seus llibres , perquè altres amants , en poguessin gaudir....
 Precisament, havia acabat de llegir el que tenia entre mans, un tendre recull de poemes que l'havia fascinat.... i sense pensar-ho més, va agafar la ploma que sempre l'acompanyava, i amb decisió, obri la primera plana del llibre i va escriure " Deixa'm venir amb tu, no em deixis.... vull donar-te tot el que sóc, tot el que tinc... i quan ho hagi fet, torna'm aquí i que un altre, pugui gaudir de mi.Sóc insaciable ! " ....seguidament, el deixà sobre el banc de fusta, fent-li un petó a les seves fulles i va marxar, cap a un nou destí.

Blue instant.

9 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

A mi m'agrada de conservar els llibres que m'han captivat, per rellegir-los algun dia si vull. I em fan companyia, a les prestatgeries. Però conec una bibliotecària que no necessita els llibres com a objectes físics.

M. Roser ha dit...

Un relat molt bonic Artur, està bé això de deixar els llibres entre les flors, les paraules n'agafaran el perfum...Jo, si hagués estat la Rosa, m'hauria esperat a veure si algú s'enduia el regal!!!
Bon diumenge, Artur.

xavier pujol ha dit...

Al mes d'abril, el nom de la protagonista li escau. I encara més si és amant de la poesia.

Galionar ha dit...

Un relat preciós, Artur, i molt adequat per a la festa dels llibres i les roses! No sé si en seria capaç, de fer el mateix amb alguns dels meus llibres, però m'has fet agafar ganes d'intentar-ho amb alguns!

artur ha dit...

Abans de llençar-los , donem-los la oportunitat que d'altres en gaudeixin !.
Gràcies per tots els comentaris !. Bon diumenge ;)

Maijo Ginovart ha dit...

Que bonic!

artur ha dit...

Gràcies, Maijo. Bon Sant Jodri !!

martinealison ha dit...

Bonjour,

Une belle découverte que votre blog...

Gros bisous

artur ha dit...

Merci,martine bienvenue!