ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

4 d’abril de 2020

L'obsequi.




       Les corredisses i el soroll que venien del sostre de l’habitació , van treure la son al Pep, que jeia a la seva cabina . Un creuer, obsequi de la seva ex acabats de separar.... «així quedem com amics, sense retrets, eh Pep!» li va dir  ella al acomiadar-se'n del advocat. Però en aquells instants no hi va pensar gens en ella... escoltar el rumor de la gent corrent amunt i avall , la veu del capità demanant : « tothom a coberta...!» ,  tot barrejat, amb la música d’un vals  de fons.... i sobretot, una làmina d’aigua que entrava ràpida i lleugera, per sota la porta ... no li va deixar cap dubte....»cames ajudeu-me !» , va ser el seu últim pensament.... A la vegada, la proa del vaixell encarà cap el fons del mar i dels seus somnis. La ex, dolguda....encara espera rebre alguna postal d'agraïment !.

Blue instant.  
  Aportació al Concurs "Lletres i fils" , de la Núria Lorente, al seu blog "Espill daurat" , sisè  fil.

13 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Un regal premonitori.

Núria L. Aroca ha dit...

Caram, quin regal que li va fer la ex, un creuer! Però no va pas com esperava, i la ex ja pot anar esperant la postal d'agraïment ja...
Gràcies Artur per participar a tots els fils, bon cap de setmana ;)

Carme Rosanas ha dit...

Quin obsequi més desafortunat!!!!

En canvi el teu relat està molt ben trobat, Artur.
Has combinat les paraules amb molta traça.

Laura ha dit...

jajaja pues ya puede ir esperando ya...
Si es que el mundo está lleno de desagradecidos... 😉
Un abrazo

Helena Bonals ha dit...

De desagraïts el món n'és ple... però hi sol haver una explicació per tot, quan paranoiem de per què algú s'ha comportat d'una manera que no ens agrada.

Un conte curt i concís, que no necessita més paraules.

Eli Ramirez ha dit...

Ohhh pobre ^^U

Pd. Espero que estigueu tots bé de salut!!!

M. Roser ha dit...

Caram m'has passat al davant, jo també tinc el sisè fet, però esperaré i ves per on, el meu prota també es diu Pep, potser li canviaré el nom, ja m'ho pensaré...
Bona tarda, Artur.

Sylvia ha dit...

jajaja hasta el último momento fue una ex- envenenada.
Muy ocurrente :)
bss

artur ha dit...

La mala sort, a vegades ens acompanya i ni tant sols ho sabem !. :)
Moltes gràcies a totes i tots, salut i BONA SORT !!

Ada ha dit...

AAAhhhh quina mala sort, el Pep! Doncs no està mal pensat per part de l'ex... em sembla tot un detall... ara, qué injusta és la vida! Ara que començava de nou una vida de llibertat, aventures boges i viatges per tot arreu... M'agrada molt el relat, i el final està molt graciós!

Teresa Duch ha dit...

Vaja! Un regal enverinat! Hi ha ex que no són de fiar, eh? Al tanto!
Artur, qui són aquest parell que tens a la finestra i no paren de saludar?

artur ha dit...

Casualitats de la vida !...ningú ha tingut la culpa del succés.
Gràcies Ada i Teresa :)
Ah! Teresa, la imatge que dius la he trobat per internet, es un GIF que es repeteix sense fi i em va semblar adient per saludar a tothom que tregui el cap per aquí....com sortir al balcó !
Salut !!

yrwp ha dit...

Wow inspiring info... I love this,thanks