Lletres i fils.

 

 
Truca el carter a la porta i l’Anna s’apressa a obrir-li. Si ! , li acaba de portar el paquet que esperava ansiosament.... els nervis s'apoderen d’ella i els dits de les mans s’entortolliguen entre ells per les ganes d’obrir-lo. «Calma’t, Anna, calma’t « es diu a si mateixa.
Però perquè ho entengueu millor, anem al que li va passar uns dies enrere....
Asseguda davant l’ordinador de la seva habitació, remugava nerviosa perquè no anava tot com ella desitjava....
-«Aquest blog va fatal !, últimament sempre fa estralls...quan no és una cosa n’és un altre, ja n’estic ben tipa!».
I va començar a mirar a la plana d'assistència al client i hi va trobar una mena de xat per a formular les seves preguntes.
- «Mira que bé, provem !»....

 
- Hola !

- Hola, sóc l'Antònia !, en què puc servir-la?

- A veure, tinc molts problemes darrerament amb el blog.

- Ah! Bé. Primer hauria d’iniciar sessió, si us plau , nom i contrasenya a les caselles adjuntes.

- D’acord ! Ja està !

- Bé. Una cosa més, respongui a la pregunta : És vostè un robot?

- Clar que noooooo !

- Entengui que he de seguir el protocol. Quantes xemeneies veu aquí ?

- A veure...dues....

- Aiii que vostè serà un robot !....miri, miri bé !

- Brrrr....! a si, tres ! Que ni ha una d'amagada darrera les fulles dels arbres !

- Aaaara ! Molt bé , ara ja sé que al menys un robot, no ho és. Continuem .... quin és el seu nom d’usuari ?

- Annaambduesn

- Mmmm...un moment.... està segura? ... no em surt per aquest nom

- Això mateix és pel que em queixo, molts cops no em reconeix !....

- Tranquil·la, tranquil·la ! Provem de nou.... doncs no !, no hi surt , ho sento ! Potser ha canviat de nom i s’ha despistat....

- Noooo, que no ! .....a veure provi amb Anònim !

- Pot ser una bona opció..... a veureeee....  a si ! Anònim si que en surt ! Però ni ha molts, quin és el seu ?

- Uffff.....brrrr.... Anònim empipat !!!!

- Bé, bé, no s’alteri ....  Miri, ara si, ara ja l’he trobat !.... és la primera de la llista....segueix estant segura de què no és un robot?

- Que nooo, ja li ho he dit !!

- :DDD era broma ! Per treure tensió...

- ........... (santa paciència!).......

- Bé, ja he comprovat la seva configuració i moooooolt malament «Anònim empipat» ....no durarà ni dues setmanes més !....

- Què diu que què ...??

- Res, que té una versió moooolt antiga i s’ha d’actualitzar immediatament o perdrà tot el blog. Per si de cas, faci una còpia de seguretat, això els robots ho fan en un plis-plas....

- Tornem'hi amb el robot!.... i vostè no me’l pot actualitzar en línia ?

- Ui , no ! La nova versió és molt revolucionària i adequada a les noves normes ecològiques i d’estalvi d'energies.... s’ha de fer manualment i en el seu domicili. Doni'm la seva adreça i li enviarem el pack actualitzat en 48 hores. Seran 99’99 euros , això si, despeses d’enviament incloses !. 

Accepta?.

- Carai ! ...quin atracament!.... vinga va, em rascaré la butxaca! . Tot sigui per continuar al blog .

- D’acord, comanda rebuda. Gràcies per la seva confiança i col·laboració. Pot tancar la sessió. Gràcies!.

- Clic a tancar sessió.

- Es vostè un robot ? ...............   :P  :DDDD Ha caigut de nou !

- "Me la carrego" ! Ahhhh!!.......

I dit i fet, 48 hores després, l’Anna té el paquet amb el pack d’actualització a les seves mans.
Quan finalment l’obre, descobreix el seu contingut: Una dotzena de llibres, la meitat amb tapes de colors i els altres amb les tapes blanques i amb totes les pàgines en blanc i de paper reciclat, un llapis amb la seva gometa al cap de dalt , una capsa de bolígrafs de diferents colors i una nota amb les instruccions. «Aquí té la darrera actualització del blog. Amb els llibres adjunts podrà escollir si utilitzar els de les tapes de colors bàsics del blog o bé els blancs i així personalitzar-los al seu gust. El llapis és per prendre notes i si s’equivoca pot esmenar-ho amb la gometa que hi te incorporada. Els bolígrafs són per escriure els seus posts i amb tintes diferents per escollir, així podrà ser més creativa.
I al final i amb lletres més grans , remata les instruccions advertint-la que la tinta dels bolígrafs perdura durant un any, passat el qual s’esborrarà, per tant, serà recomanable actualitzar de nou abans de la data de caducitat.... i com ja és client, amb un 2 % de descompte !. Gaudeixi del nou blog amb els seus amics reunint-se a la plaça tot prenent una cerveseta ..... sempre que no sigui un robot !, llavors una llauneta d’oli serà millor ! :DD "
........... Anna ?, Anna ??...... Anna ???.... S’ha desmaiat, pobreta......!

 

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" d'Octubre 2022. 

Anem d'aniversaris !!

 

 

Blue instant. Aportació al blog de la Núria Lorente , Lletres i fils , juny 2022.

                       I lustracions de Laura Proietti.

                       Text d' ArtuR.

La missió.

 

Els tres amics havien tingut una idea genial, això funcionaria sense cap dubte !. 

Un cop la sirena va tornar a sonar i volia dir que havia passat el perill, van sortir corrents del soterrani com uns llampecs... mentre les seves mares els hi cridaven «Aneu amb compte i no us allunyeu !».... 

Cadascun va pujar fins el que quedava de casa seva, ja sabien el que havien de anar a buscar i ràpidament, un cop trobat, es van reunir de nou tots tres al mig del parc, davant del refugi. 

L’Artur hi va portar la seva lletra de la sort, una A , casi més gran que ell mateix. 

L'Úrsula es va afanyar amb la que tenia ella, regal de la seva germana... una U amb tot d'estrelletes daurades. 

I en Pere, l’últim en arribar hi va afegir la seva... la P , de groc fosforescent i enorme , que era la inicial del seu equip de futbol. 

Un cop tots junts, van plantar ben dretes les tres inicials en mig del parc perquè es veiessin des de tots els racons de la plaça i tot just acabada la missió amb èxit , van tornar a escoltar la sirena de nou , que alertava un cop més del perill i van tornar corrents cap al soterrani, on les seves mares els esperaven ansioses.... 

En reunir-se tots de nou al refugi, els tres expedicionaris van anunciar als allà acollits.... «No tingueu més por !...nosaltres tres ja hem trobat la solució ....ja no cauran més bombes del cel . Ara ja saben el que tots nosaltres volem : P A U !! « 

Tothom es va sentir alegrat per la iniciativa dels nens i esperançats en que serien escoltats. 

... a l’exterior , va arribar una enèsima explosió .... una bomba acabava de espetegar al ben mig del parc . Les tres inicials dels infants van quedar al fons de l'esvoranc produït per l'explosió , brutes i ennegrides...però persistents en el seu missatge.

 

 Blue instant. Aportació a "Lletres i fils de maig 2022, de la Núria Lorente.

Renéixer.

 

M'aturo davant del roser

i...enmig de la tenebra 

obscura i trista,

endevino un somriure,

que em dóna llum...

que em dona vida.

 

...en el meu particular hivern

ha renascut la bella primavera !. 

 

Blue instant.

 

Aportació a "Lletres i fils" de Abril 2022, del bloc de la Núria Aroca.

Un dia qualsevol.

 

Art urbà a Manresa (Via de Sant Ignasi)

 El dia ja ha començat a enfosquir-se , el vespre ja fa la seva entrada i ell ja fa el camí de tornada cap a casa. Un jornada més exhaurida. Amb pas tranquil , travessa el carrer principal on veu que encara hi ha feines a mig fer.... sembla que al número vint hi ha nous veïns acabant de fer la mudança , mentre que al darrere dels vidres del portal del vint-i-dos , la Tresina vetlla encuriosida el que si tragina i envejant una mica , la fortalesa dels dos joves empleats , tot pensant :«què forts deuen ser, per poder pujar aquest sofà al primer pis !». En passar pel davant , ell la saluda amb la mà , tot fent-li una picada d’ullet.  Escolta la veu greu del encarregat que apressa als dos nois.... -»vinga ! Que ja és tard !» , mentre s’allunya cap al final del carrer, cap a casa.
Avui ja és divendres i com altres setmanes enrere, ja ha enllestit una altre façana del carrer... cada setmana aconsegueix pintar-ne una de sencera.... i ja en porta més de quinze !.
El petit poble ja no és el que era i ell, ja n’és l'únic habitant i només l’acompanyen el silenci i la solitud .... per això va tenir la idea !.... pintaria las façanes de totes les cases per donar-hi més vida al poble , així quan travessa els seus carrers, ja hi torna a trobar-hi els veïns que enyora i fa noves coneixences amb els ficticis nouvinguts.... A pesar de tot, pensa que el dia que ell traspassi , el poble un cop més l’acompanyarà i morirà definitivament.

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de Març 2022, de la Núria Lorente.

Deliri nocturn.

 

 

Bruno Angoleta.(1889-1954, Itàlia).Tinta.

        👇   En la nit calorosa al porxO

               Somio el teu assetJ

               Trencant motllos   ,

               Inclement i afamadA

               Mestressa del nostre gaudÍ

               Atiant el foc de l’amoR

               Rebel , irreverent i tòrriD

                - Somni o malson fùtiL

               Teixidor d’un «divertimentO»

               Efluent del meu "leitmotiV".         👆

 

                  Blue instant. 

 

 

 

 

 

Aportació a "Lletres i fils" de la Núria Lorente. Febrer 2022.

  

Dia de Reis.

Lletres i fils. Gener 2022.

En Joanet està arraulit, fet una bola, al darrere de la porta del menjador. Ara dorm, esgotat pels nervis patits aquesta matinada. Així es com se’l trobarà la seva xicota, eterna promesa de la que en Joanet està enamorat , però a la que encara no s’ha decidit a demanar-li matrimoni....però bé, això ara no toca !, no avancem esdeveniments !.

Aquesta ha sigut la primera nit al poble , ahir finalment ,va fer el trasllat des de la ciutat. Ara en Joanet podrà teletreballar aquí i a la vegada estar a prop de la Joana...les distancies no els hi agraden a cap dels dos.

Cansat pel trasbals , anit va deixar les coses a mitges ....no va acabar de endreçar del tot i decidí anar-se’n  a dormir aviat per descansar. A l’endemà havia quedat amb la Joana , aviat per no se què ... li havia fugit del cap el motiu , però tant se val...ja ho sabria al matí quan ella arribés !.

Però caram !...no ens tornem a desviar..... el cas és, que aquesta nit, ja casi tocant a l’albada , a punt d’arribar la primera llum , un soroll estrany l’ha despertat de sobte....potser ha sigut una finestra mal tancada o el vent... però el cert és que el soroll l’ha intrigat i ha baixat des de  la habitació cap al menjador. A la escala ha volgut encendre el llum, però a fet «clic» a l’interruptor....i res !. A fosques!....» ai !, els ploms !. Ahir no els vaig canviar, quin cap Joanet !». A palpentes ha baixat fins al menjador , on de sobte ha sentit com si algú xiulés una cançoneta.... «Carai ! , m’han entrat a casa! «.... a poc a poc i amb prudència i més temor que res, ha arribat al llindar de la porta de la sala. El silenci ha tornat de cop a la estança....i llavor ho ha vist !....a la cadira hi havia algú . Uns ulls negres i brillants de cop han girat la mirada cap al Joanet , ho això ha pensat ell, temerós.... i s’ha amagat darrera la porta  ...!, potser no m’ha vist!» .... allà observant,  ha vist com l’intrús , tant tranquil com si fos a casa seva , a continuat xiulant i a més , ara s’està cruspint els trossets de torró que ahir van sobrar del sopar,  «què descara’t , el paio !!» i alhora, tot jugant amb alguna cosa que no sap esbrinar el que pot ser , només veu que de tant en tant llueix molt.... «potser una daga? !... valga’m Déu !..» , però en un descuit de l’intrús , li cau al terra.... les mirades del Joanet i l’intrús , segueixen a la vegada, la trajectòria errant del objecte....sense moure ni un dit , s’escolten dos o tres repicons i el reflex lluent desapareix de sobte en la obscuritat. El silenci i la tensió creixen per igual a la casa..... i en Joanet acaba per desmaiar-se.

....................................

Acaben de tocar nous campanades a la torre de l'església, amb els seus quarts corresponents, gentilesa del mossèn  per als turistes vinguts de ciutat , a qui li agrada desvetllar-los del seu son matinal.

La Joana, cabellera atzabeja al vent , fent-li joc amb el color negre i brillant del seus ulls,  arriba al mas que ha llogat el seu xicot , a l'hora acordada el dia abans. Així que passa el portal d’entrada veu com una merla refila el seu cant en l'ampit d’una finestra de la casa. Ella s’hi encanta una mica escoltant-la i per un moment se’n oblida del món.

Ella no ho sap, però es una merla jove , tafanera i juganera, autora de mil i una trapelleries al poble....com ahir mateix a la tarda , en que es va endur una aliança d’una paradeta de la fira d’artesans de la plaça, per desconsol de la joiera. Però vinga !, tornem al que ens interessa....

La jove Joana, recupera el sentits i truca a la porta del mas. Joanet!, Joanet!.... i res, silenci. «Que estrany!» pensa ella. Truca de nou i davant el nou silenci, treu una còpia de la clau i entra a la casa, donant veus... i mirant i remirant, topa amb en Joanet darrere de la porta. «Què hi fas aquí?....que no trobaves el llit?» li diu tota riallera. Fora de lloc , en Joanet es desperta i davant la mirada negra i lluenta de la Joana, només li surt a dir «No, no em feu res ! , no em feu res !!».  «Però què dius, Joan! Au va, despertat bé, que em de anar a mirar que ens han deixat els Reis !!».

«Els Reis?! « pensa en Joan , «Ostres, era això !».

«Que ja no te'n recordes , del dia que som avui ?....ai, ai !!..... Ah !,veig que al menys hi vas deixar les meves espardenyes vora la llar !!...a veure, a veure !»...La joana n’agafa una i veu que a dins hi ha alguna cosa, amb una mirada molt múrria , es gira cap en Joanet que no està entenent gaire bé res. «Què serà, serà !», canta la Joana. Posa els dits dins la espardenya i oh, sorpresa ! , en treu un lluent i formós anell daurat.  «Joanet !!....per fi, t’has decidit!!! ..... !!!**!*! !» . S’aixeca del terra i d’un salt s’arrapa als braços d'en Joan i li diu « Doncs aquí tens el meu regal de Reis !! A-C-C-E-P-T-O !!!!, SE T’HA  ACABAT LA SOLITUD...» i li fa una petó , que ni a les millors pel·lícules del cinema es veuen !!.

....................................

Per arrodonir la festa, la merla negra de pic ataronjat, entremaliada com ella sola, ha tornat a la cadira del menjador i els hi regala la seva banda sonora.

BON DIA DE REIS !!!.

 

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de la Núria Lorente , de Gener 2022".

Amors tímids.

 

Imatge de internet.

 - «Ei, Pep !.... que fas ? .... que prens el sol, com un gira-sol ?».
- Ja   ha arribat la revolució !.....pensa en Pep, mentre es regira al seient del banc del parc. «No, senyoreta ! ...estic escrivint un conte infantil , o al menys estic fent l’intent».
- «Vaja, què il·lustrat el jovenet !...i perquè ho escrius ?».
- «Doncs, la Núria , de la associació literària, que ens ha engrescat a escriure un conte pel taller infantil que fa els cap de setmana, amb els petits de Can Ginebró i ens ha dit que, si ens en sortim prou bé , potser en fa un llibre amb tots els que escrivim,  per regalar-los als nens i nenes per Nadal».
- «Renoi , Pep, que en sereu de famosos al poble !...hehehe  i què, com és el teu ?...llegeix-m’ho una mica, vaaaa...!».
- «Si , es clar ! , per riure't de mi, com sempre fas , no ?!».
- «Vinga va !, que t’escoltaré molt atentament , au , comença!».
- ........   mmmm
- «.... Una vegada hi havia un cargolet molt petitet i tímid , que l'anomenaven en Banyeta . Vivia la mar de tranquil i feliç , passejant amunt i avall per l’ hort del «tio Perico « , durant tot el dia i si el dia era plujós, encara estava més content !.....»
- « aisss, que boniquet en Banyeta!...» jijijiji......
- « si no calles, s’acaba el conte!...» brrrr.....
- « perdona! perdona! Jijijiji  .....segueix, va !».
- « doncs..... un dia de pluja fina, es va trobar al hort, una cargoleta molt bonica i que no coneixia de res. La veure avançar amb pas majestuós , elegant i segura , per sota las fulles d’una col , espolsant-se de tant en tant, les gotes d’aigua , que de la fulla queien.... «que preciosa,es !» va pensar..... «la haig de conèixer !....però soc tant tímid i poruc, que no sé com fer-ho per acostar-mi i parlar amb ella !.... segur que es del poble veí  i per això no la tinc vista !.....»
- « Heheheh  .... del poble veí ! ....doncs deu haver trigat un any a arribar, a passet de cargol !...hehehe»....
- « Què llesta, ets !!....doncs no ...a vingut pujant al autobus i només a trigat mitja hora!!...que et sembla?!!»....
- « Vaaa, no t’enfadissss !.... es per donar emoció !.... heheheh
- « ....a la propera bajanada que escolti, adéu conte !...»
- « muts i a la gàbia! ...soc tota orelles !»....
- « van passar un parell de dies, i la cargoleta es va instal·lar  al mateix hort que en Banyeta i això el va posar ben content !.... i com més la veia, mes s’anava enamorant d’ella.... ai, quin caminar !... quins ullets més graciosos, quin cos més lluent i flexible.... i quins colors té la seva closca !.... ai, cargoleta , cargoleta ! , quan et fixaràs en mi ? .... voldràs passejar al meu costat, sota la pluja fina ?... perquè no et mullis, et regalaré una bonica ombrel·la, que faré amb un branquilló i un trosset de teranyina,  arrabassada  a l’aranya negra del racó ..... ai, quan seràs meva ?.....»...
- « ....ai,  amor meu ! ....que no puc dormir, pensant amb tu !.....jijijiji  ai, ai, talment com els contes d’època que m’explicava la meva àvia, per anar a dormir....!....jijijiji
- «......... bbbuufffff !!..... ja m’has tret de polleguera !!..... au, bon vent !!!....»
- « però...però....! Peeeep !! ....no em deixis sense el finaaaal..... !! « ......
- ...............................
- «Aisss, que n'és de romàntic  en Pep !!....» ,  es va quedar pensant l’Olga , mentre el veia allunyar-se del parc....,  « .....quant s’atrevirà, a dir-me aquestes cosetes tant boniques, a mi ??.... aissss !! «.

 

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de Novembre 2021, de la Núria .

 

 

Tautograma amb T.

  

                           Tema tres:   Tautograma.

                           T’ha tocat !

                           «Tautograma», temari tres -t.
                          Treballa, treballa !.
                          Tenaç, tramo temes.
                          Torbat, treno trames.
                          Trio ,trio.....treball taquicàrdic,
                          tautograma traïdor !
                          Tururut, tururut !
                          Temo tanta tragèdia....
                          Trista temptativa ,
                           torna-hi, torna-hi !
                           ..............................
                          Tet ! Tabaler, tabaleres !
                          Tum-tum-tum-tururum !!
                          Tenim triomf !!
                          Tautograma trobat !.
                          ...............................
                          Torna-hi:
                          Tema tres : Tautograma.

Blue instant. Aportació  a "Lletres i fils" de la Núria Lorente. Juny 2021.

Un Sant Jordi diferent.

 

Per fi, arribava el gran dia !. En Jordi s’havia llevat més content que mai , aquell matí. No en va era el seu dia ! I no nomes pel seu sant , que també, sinó per la diada que avui es celebrava. Tot empolainat i amb el millor dels somriures va sortir de casa, per enfilar cap a la Rambla.
Allà tenia una cita ineludible !. Les parades dels llibreters ! I de les roses, que feien la millor companyia i aromatitzaven d'allò més el passeig.
Un cop arribat , anant de taula en taula, de aquí cap allà , li faltaven mans i ulls davant tot el que se li oferia i sense decidir-se , anava  endinsant-se en aquell maremàgnum de llibres.
Però de cop i volta es va adonar de una cosa insòlita.  Arreu on anava hi havia un llibre que sempre sobresortia dels demès ... com si el cridés, com si l’esperès i en Jordi, se’l va anar mirant de reüll , una vegada i una altre. El seu títol no era presagi de cap «delicatessen»  pensava... Dient-se «Et trobaré!» , segur que era una d’aquelles novel·les romànticones de «noi s’enamora de noia, noia no li fa ni cas i en un gir sorprenent, les seves vides s’ajunten i acaben junts i feliços menjant anissos!».
Decididament, no era el que buscava.
Però en el seu particular desafiament, el llibre anava traient el  nas , per allà on en Jordi passava.
A la fi, picat ja per la curiositat , en Jordi, va allargar la mà i va agafar el llibre per llegir-ne la contraportada, a veure què si deia.
I de la contraportada, va passar a la primera pàgina i a la segona i a la a tercera.... la seva curiositat va anar transformant-se en intriga i aquesta en passió irrefrenable de seguir llegint i llegint. Amb el llibre enganxat als dits i els ulls a les fulles, que s'anaven succeint , va tornar cap a casa i en arribar, ja casi n’havia llegit més de la meitat.
Acomodat a la seva butaca preferida, en Jordi, va anar devorant una fulla rere l’altre, fins arribar al final. Un cop acabat , va tancar el llibre, el col·locar sobre les seves cames , va sospirar profundament durant un instant i llavors va prendre una ferma decisió , enviaria un missatge a la editorial, per que li fessin arribar a la seva autora, tal i com havia fet el protagonista del relat en la trama del llibre.
....................
La Jordina, uns dies desprès de Sant Jordi, va rebre moltes felicitacions de la seva editora per las bones vendes durant la Diada i li va transmetre tots el comentaris que havia rebut per a ella, dels seus lectors i entre ells, el missatge del Jordi.
A mida que la Jordina, va anar llegint felicitacions i complaences per la seva obra, va tenir una doble sensació., satisfacció pel seu reconeixement com a escriptora i un petit desencís , perquè el que buscava amb el seu relat no acabava de arribar del tot.... no del tot, fins que va llegir el escrit pel Jordi.
Tal i com anava llegint el seu missatge , els seus ulls es van anar obrint cada cop més i més. La seva mirada inicial, es va transformar en sobresalt i desprès en un nerviosisme desfermat.... tal i com feia el protagonista de la obra, en Jordi, havia anat trobant les frases del llibre que eren reals, com si de un codi secret es tractés, demostrant la seva coneixença de la història exposada,
Va ser llavors, que el cor ja alterat de la Jordina, es va posar a mil i podia escoltar els seus  bojos batecs ..... pup, pup, pup..... que li van retornar al seu pensament , els batecs d’aquella moto del pare,... la Harley ! , amb la que sortia a passejar amb la mare en las tardes de primavera. Un record tant agradable, que per mala fortuna es va convertir en un de molt trist, aquella tarda del fatal accident.
Amb el succés , tant ella com el seu petit germà van anar a parar a un orfenat i desprès a dues famílies diferents que els van adoptar... i va ser llavors que li va perdre el contacte. Amb els anys, va anar investigant on podia estar, però la solució se li resistia notablement.... Ja mig desanimada i com a intent un tant desesperat , se li va ocórrer d’escriure el llibre de la seva història, en la que com en un joc, donava pautes per esbrinar  la solució , amb la petita esperança que ell llegiria el llibre , sabent com n’eren de bons lectors en la seva infantesa , i sabria com posar-se en contacte amb ella. Tot plegat, era com si li enviés un missatge dins d’una ampolla , llençada a un mar de llibres  en el que creia que ell hi nedaria.  
I ... tal i com el nom del llibre profetitzava, el va trobar !.

Blue instant. Aportació al bloc de la Núria Lorente "Lletres i fils 4/2021".

Amb la Maria....

Damunt camins que tu coneixes
hi corries de petit, amb la Maria,
fent gresca juganera i innocent.

Damunt camins que tu coneixes
hi passejaves de jove, amb la Maria,
recitant-li versos d’enamorat.

Damunt camins que tu coneixes
hi vas passar cerimoniós, amb la Maria,
entre blanques garlandes de casats.

Damunt camins que tu coneixes
hi perseguies els fills , amb la Maria,
les tardes de festa jugant a fet i amagar.

Damunt camins que tu coneixes
hi vas abocar llàgrimes, amb la Maria,
en la nit fosca que la Mare va morir.

Damunt camins que tu coneixes
hi prens l’aire i el sol, amb la Maria,
mentre la memòria t’abandona i fuig... 

damunt camins que tu coneixes.

Blue instant. Aportació al concurs de Lletres i fils de Març 2021 de Núria Lorente.

 

 

Tanco els ulls i m'allunyo...

 

 
Benvolgudes amigues i amics , tot el que aquí us relato i podeu llegir ha passat. Els fets, els llocs, els noms....son reals. Alerta ! Algunes de les descripcions podrien ferir la sensibilitat.... com tothom sap, la realitat i la mort, no entenen de sensibilitats.
Com a bon detectiu , m’agrada i m’esforço per posar llum a la foscor .... encara que com diu la meva amiga , «no sé pas quina de les dues t’agrada més...si la llum o la foscor».
Aquella nit, una mica freda i amb algunes gotes de pluja que s'escapaven del cel negre, anava jo, darrera la pista del segrestador, tot un «peix gros» de l’hampa i conegut per les seves «males arts» , que tenia segrestada a la meva companya d’aventures , en una mena de venjança a la que no hi trobava cap lògica... sent la meva col·lega  era del tot raonable que sempre la defensés dels seus atacs maquiavèl·lics, no?...pobre noia, la meva roseta estimada !. Així que tot decidit em vaig dirigir cap el seu amagatall secret, que tenia en uns baixos d’un edifici de la Gran Via, i que vaig saber que utilitzava ell en las seves perverses malifetes, casi per casualitat.... un dia que va demanar dues pizzes per telèfon al restaurant , que ara només serveix menjar per emportar, i en el que hi treballo unes hores per completar una mica el meu sou de detectiu becari i aquella nit, ho va tornar a fer !.
Bé, així doncs , ja el tenia !, sabia del cert on la tenia amagada , doncs la pizza de pinya amb acompanyament de bitxo , només es capaç de menjar-se-la una persona al restaurant... la meva roseta! . Era un senyal, la noia és única donant pistes i ajudant-me en els casos que investigo.
Amb la vespa i les pizzes , ja em teniu cap a Gran Via , 56 baixos primera. En arribar em vaig calar la gorra fins a les celles per no ser reconegut , vaig fer sonar el timbre i al instant s’obrí la porta . El pèrfid des de dins la sala em va cridar «ara vinc!, estic buscant monedes !»..... i aprofitant la ocasió em vaig colar dins de la casa i mirant una habitació i una altre, la vaig veure allà... a sobre una taula, lligada de mans i peus .... en veure’m ella i sense perdre els nervis (no la entendré mai, que sigui tant tranquil·lota !) em va etzibar  « Ja era hora , noi ! Al menys hauràs dut la meva pizza de pinya i bitxo, no!»..... Es que no té remei !!.... en aquest segon d’atordiment inesperat, vaig sentir com el malèfic havia entrat a la habitació i m’atrapava per la esquena, agafant-me els braços i intentant immobilitzar-me.  En aquell moment semblava perdut i tota la operació de salvament semblava que acabaria malament, per culpa de la meva distracció.... Però no ! , respireu tranquils. Just abans de trucar al timbre de la porta, havia demanat reforços al meu ajudant especial, l’Hilari , un petit alienígena , divertit i solitari que viatjava per l’espai i els planetes, en la seva tasca d’ajudar a qui ho demanés,  sense condicions i de manera altruista, per tal de millorar la galàxia i que estava a punt d’arribar !. Amb la seva petita nau , aprofitant que el carrer havia quedat fosc i tranquil , en aquella hora de la nit, va aterrar al costat de la vorera i fent servir la facultat estrella de la seva aeronau, la va camuflar , convertint-la en contenidor, com els que tenia al costat i es va apressar a ajudar-nos a nosaltres, corrent ràpid cap al pis, on em va trobar en plena lluita . Amb la seva pistola paralitzant , va deixar al segrestador d’una peça, com si fos una figura de cera i jo vaig poder deslliurar a la roseta del seu encadenament.
Ja lliures, vam sortir ràpidament tots tres cap al carrer , contents i alegres .... però llavors, un grup de gent va aparèixer  corrent carrer amunt , tot cridant i protestant , perquè la policia els perseguia i va ser llavors, que van començar a moure els contenidors i si ! .... també la aeronau del meu amic i que no sabien  que estava camuflada de contenidor  i els hi van calar foc ! .... quin desastre pel nostre amic ! . La gent va seguir corrents i nosaltres vam quedar astorats davant els contenidors que es desfeien amb el foc , mentre uns agents de la policia van arribar on érem i ens van detenir ....a mi i la roseta, per piròmans i al nostre amic Hilari, per exhibicionista .... doncs al seu planeta, no gasten un «Ticram» en roba !....   i ara , som tots tres al calabós !. Però no hi estem tant malament ! ,tots tres junts de nou ...i ens han posat fins i tot, un fil musical per entretenir-nos.... ara mateix escoltem la meva cançó preferida , una del Roy Orbison que justament, la tinc de to d’alarma al despertador...despertador ? ... !!?*!.... ostres !! el despertador !!!....ja m’he adormit altre cop ....!!!
Com diu la lletra de la cançó que us comentava, "És una llàstima que totes aquestes coses / només puguin passar en els meus somnis / només en somnis / en somnis bells". (De Roy Orbison «In Dreams»).

.

Blue instant. Aportació a Lletres i fils #2 del blog de Núria Lorente.

Indecisió.

                    

Caminava amunt i avall per dalt del pont , mentre anava donant-li voltes i voltes. Era de bon mati i la fresca del aire no el deixava acabar-se de decidir... Cansat , es va treure una moneda de la butxaca i la va llençar a l’aire.... «si surt cara, endavant !, si surt creu , cap a casa...». La moneda donà unes voltes a l’aire i en caure al terra, va tentinejar dos o tres cops, rodolà una mica més i finalment, es va deixar caure d’un costat.... Cara! . El resultat era clar i contundent . En Joan, va recollir la seva moneda del terra, sempre havia sigut una mica garrepa! , i la tornà a la butxaca.

S’acostà a la barana del pont i mirà cap el fons , a la llera del torrent , que avui precisament no duia ni una gota d’aigua !. Des de un costat de dalt del pont, una noieta l'observava , entre encuriosida i ansiosa per descobrir els següents passos d’aquell noi tant indecís i maldestre....

En Joan, des de la barana , es va anar imaginant el camí que faria .... un salt al buit, l’aire fresc del matí ,clavant-se-li com fines agulles a la cara, mentre anava agafant més i més velocitat ...el nus que se li faria al estómac , que potser el faria cridar.... i els ulls oberts com dos pàmpols , veient el terra aproximar-se ràpidament ! .... per finalment, convertir-se en un ou esclafat a la llera del torrent, no quedaria ni un bocí sencer, segur !!.....

Un gota freda i solitària , va aparèixer al seu front ....els nervis anaven desbocats .... i va ser aleshores, que va notar una coça al cul !.... aquella noieta observadora, no es va poder estar de reprimir-se en el gest i li va donar una patacada amb tota la seva ànima.

En Joan, es va trobar sobtadament en mig del buit, ja no hi podia fer res !.... l’aire fresc del matí, se li clavava com fines agulles a la cara.... com havia imaginat!, anava agafant més i més velocitat.... com havia imaginat!, el nus li va aparèixer al estomac....com havia imaginat! , el crit que volia sortir de la seva gola.... com havia imaginat! I els ulls ,oberts com dos pàmpols, veient el terra aproximar-se ràpidament... com havia imaginat! I a prop de convertir-se en un ou esclafat a la llera del torrent i no quedar-hi ni un boci sencer.... va escoltar un «Ziiip!» a la seva esquena i va notar com la corda es tensava i com si fos una molla metàl·lica, se'l enduia de nou cap amunt, cap amunt.... i es va veure gronxar-se per l’ull del pont , amunt i avall, unes quantes vegades.... fins que a la fi , va anar deixant corda i va tocar feliçment amb els peus a terra.

La noieta, des de la barana del pont , va picar de mans i li dedicà unes paraules... « Ho veus, com no era tant difícil, Joan !».

Blue instant. Aportació a Lletres i fils Gener 2021, de la Núria Lorente

L'obsequi.

       Les corredisses i el soroll que venien del sostre de l’habitació , van treure la son al Pep, que jeia a la seva cabina . Un creuer, obsequi de la seva ex acabats de separar.... «així quedem com amics, sense retrets, eh Pep!» li va dir  ella al acomiadar-se'n del advocat. Però en aquells instants no hi va pensar gens en ella... escoltar el rumor de la gent corrent amunt i avall , la veu del capità demanant : « tothom a coberta...!» ,  tot barrejat, amb la música d’un vals  de fons.... i sobretot, una làmina d’aigua que entrava ràpida i lleugera, per sota la porta ... no li va deixar cap dubte....»cames ajudeu-me !» , va ser el seu últim pensament.... A la vegada, la proa del vaixell encarà cap el fons del mar i dels seus somnis. La ex, dolguda....encara espera rebre alguna postal d'agraïment !.

Blue instant.  
  Aportació al Concurs "Lletres i fils" , de la Núria Lorente, al seu blog "Espill daurat" , sisè  fil.

Sorpresaaa !!

Imatge de internet.

Àvia !.... 
Què vols , mocosa ?....
La mare diu , que passi dues setmanes aquí !.... Que bé !
I com és ?....
Doncs que no tindrem classe, .... per no agafar el colevirus !...
Coronaviiiirusss !!...
 .... i com la mare ha de treballar des de casa, perquè la oficina també està tancada, diu que jo la molesto i no la deixo treballar tranquil·la , que no paro.....doncs , cap aquí ! Hehehe...
Càsum l’os pedrer !....
Què diu , àvia ?...
Res, una frase índia.....  No paren de dir que els grans , son els primers de dinyar-la i la nena cap aquí !....amb tot el que agafen a la escola...
Què vol dir, dinyar-la, àvia?....
Res, ...una altre paraula índia.... Vinga, va !...ves a buscar  la roba i el pijama....
Àvia, m’ensenyaràs l’idioma dels indis, ja que en saps tant ?....
Seràs tanoca !....
Ah! ... i em portaré unes bosses de crispetes i de festucs ....per picar mentre veiem las sèries !!...waaaauuuu......!
.... Quins dies m’esperen..... 

Blue instant.
 Aportació al Concurs "Lletres i fils" , de la Núria Lorente, al seu blog "Espill daurat" , cinquè  fil.

L'Âgata.

   L'Àgata era una noia jove, de pell blanca, cabells vermells i ulls verds , que desafiaven a qui es posava al seu davant . Amb un cos exuberant que enlluernava a joves, vells i dones també , era la musa del pintor Fabregats i a vegades, alguna cosa més... El pintor , que veia   l'Âgata  com a una icona suprema de bellesa  , no li trobava cap defecte , tret de dues petites peculiaritats , que a voltes el treien de polleguera...Una , la seva inesperada impertinència , que desarmava al més pintat ! . L'altre , la seva particular observança de la neteja personal, ja que habitualment la seva olor de suor es convertia en el seu perfum personal. Un dia, en Fabregats, amb un xic de delicadesa, li va oferir una capsa de sabons perfumats a la jove musa i aquesta al rebre'l , li va etzibar , tota maliciosa :  "Sabó ?, flor sense olor, li falta el millor ! ", tot picant-li l'ullet.

Blue instant.  

Aportació al Concurs "Lletres i fils" , de la Núria Lorente, al seu blog "Espill daurat" , quart fil.

L'elixir de la Vida.

  En Jan feia una pausa al pati del mas, quan aparegué "La Verge negra", bandoler sanguinari , perseguit i temut per tots. Així l'anomenaven pel tatuatge d'una verge que duia al braç , el que feia servir per agafar-te pel coll i que et mostrava perquè li fessis la última pregària, mentre amb l'altre mà et donava el toc mortal.
  En Jan , es va mantenir tranquil... "Què desitgeu ?" , sorprès per la sortida, el bandoler el va escometre: "Dóna'm una bota del millor vi que tinguis!". "Teniu diners per pagar-ho ?" li preguntà en Jan. Una rialla esclatà al pati. "La Verge negra no paga, pren !! ... així que espavila !".
  Vistes les intencions, en Jan l'indicà el fons del celler,... "Allà en tinc una bota del millor elixir dels meus raïms, proveu-lo !". Pujant al altell , s'ajupí per tastar-lo... i una coça al cul l'envià a dins la bota d'on no en va sortir mai més !.

Blue instant.

  Aportació al Concurs "Lletres i Fils"  de La Núria Lorente, al seu bloc "Espill Daurat", segon fil.

Anhels d'escriptor.

 Tot va començar amb aquell anunci ,  " Busco escriptor per equip d'il·lustrador. Editorial La Rambla." Vaig contactar i em van citar a l'endemà , a la Rambla , davant La Boqueria.
Al crit de "Rafel?" , una jove, de veu dolça i mirada blavíssima , em saludà . "Soc L'Eva ! Il·lustradora de vinyetes , però que amb les lletres em perdo. Tu ets el que busco !. Som-hi?" , indicant un banc de la rambla....  "Sí !"   vaig dir jo... bocabadat.  "I, l'editorial ?" .  Amb un somriure entremaliat , l'Eva va afegir  " C'est moi !". Va treure un rètol de la carpeta  per fer de reclam  a turistes i passejants, "Fem vinyetes humorístiques personalitzades". "Ja veuràs que bé ens anirà !.... amb tanta gent per aquí !".
Vam passar-hi tot l'estiu i vam fer bons calerons...i va néixer un gran amor. Ara , "l'Editorial La Rambla" cercarà nou destí, altres ciutats, altres "rambles"...  no serè l'escriptor que anhelava , però tinc a l'Eva , el meu amor.

 Blue instant.

 Aportació al Concurs "Lletres i Fils"  de La Núria Lorente, al seu bloc "Espill Daurat", tercer fil.

El vell llangardaix.

Es vell.
 I encara bell , engalana el seu jardí, on passeja, menja i pren el sol. Amb el temps es va tornant cec, poca visió li resta ... i avui , buscant el sol, amb la poca vista que té, s'ha confós , ha pensat que una llimona, groga , lluenta i grossa, era el sol desitjat , s'ha apropat i al seu costat ,s'ha quedat.
Una estona més tard , una mà a acariciat la llimona i ... amb gest ràpid i fort, de la seva branca, l'arrencat.
 El sol s'ha apagat de cop , pel petit , bell... i vell llangardaix ... 

 Blue instant. 
Aportació al Concurs "Lletres i Fils"  de La Núria Lorente, al seu bloc "Espill Daurat", clicant aquí hi trobareu les referències per si us animeu !