Hi hagué una primavera inesperada
i la gent de la vall, rejovenida,
cantava tot tornant a casa seva
i guarnia finestres i balcons
amb les flors acabades de collir.
L'aire era net i la passió hi creixia
amb un provocatiu entusiasme.
Algú, però, va dir que la bonança
durava massa i els afebliria;
i de seguida el recel i l'enveja
van aflorar en el gest i en les mirades.
Va durar poc, és clar, la primavera,
i ara, passats els anys, ningú no en parla.
M'esgarrifa pensar-hi. Jo vaig viure-la.
*
Miquel Martí i Pol
"Llibre de les solituds"
*
Pot ser ens hem cregut, tots plegats.....
amb tot el que ens diuen,
que la primavera no existeix....
10 comentaris:
Belissima!!
Quina foto més bonica d'un poblet encantador!
I el poema -que no coneixia- colpidor...
Bon començament de setmana!
Gracias Luis !
El poema,de fa uns anys....té molt vigència encara !
El poblet es Hostalets d'en Bas , a la Garrotxa.... un bon lloc on perdre's uns dies !
No se si es cierto que exista la primavera, quizás si por lo floridos que están los almendros, pero tanta sequía en los campos parece presagiar el paso de un invierno a, directamente, un verano de los reseco.
Salut i bona llum.
.......esperemos que en abril, se cumpla el dicho "En Abril, agua mil " !!
Saludos, Luis !!
Una bella primavera está por venir, y aquí estamos para recibirla a manos llenas!.
saludos Artur.
Esperemos que sea una buena primavera !!
Saludos Elisa !!
Bona primavera, Artur! Ja he fet dissabte i fer un volt pel teu blog de bon matí m'ha donat molta energia positiva. Arreveure!
Igualment, Sílvia ! Que la Primavera et doni força energía ;)
Publica un comentari a l'entrada