ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

20 de maig del 2012

Relats conjunts "Forgotten sunglasses"

Havia sigut una nit de forta tempesta, que de cop s'havia format a la costa.... el nostre viatge romàntic amb el iot, vorejant les illes , que tant havíem desitjat per després del nostre casament, de cop i volta es va tornar un infern.... la nau anava amunt i avall amb les onades i el fort vent el doblegava cap a una banda i cap a l'altra....jo volia aferrar-te a mi, protegir-te ....però un cop de mar....una onada , se't va endur cap a l'aigua.... en la fosca nit et cridava...una i altre vegada.... tot just era la primera nit....la nostra primera nit ! .....i el mar, envejós,  t'havia pres per sempre a les seves profunditats....... un altre cop de mar, va dur el vaixell contra les roques... estavellant-lo i fent que també jo, caigués al mar........
 Al matí, la calma era present a la platja deserta.... em vaig despertar, desconcertat de moment.... sense entendre ben bé el que passava ..... només unes ulleres de sol al meu costat, em van fer tornar a la realitat.... em van fer descobrir que, de tú ,  només quedava una mirada de por i angoixa gravada per sempre més ,  en els vidres d'aquelles ulleres que sempre duies...............  perquè m'havia salvat jo ?....... perquè no et vaig seguir en el teu últim viatge , cap a les fosques profunditats ?.......nosaltres, que erem inseparables !!
                  De cop, vaig sentir una mà a la meva esquena........   i una veu, que em va resultar familiar......... " Carinyet , desperta !! .... que farem tard, al port ens espera el iot, pel nostre feliç viatge de noces !!!".......... mig endormiscat, en un sofà de la sala de festes , s'havia acabat el ball i els convidats al casament, s'anaven acomiadant........ ella , em mirava als ulls, ansiosa e il·lusionada, per marxar i començar el viatge....jo, encara desconcertat, vaig quedar indecís.......no em decidia a anar-hi.......... ella només repetia "Vinga, estimat , anem !!!"...... 

13 comentaris:

Sílvia ha dit...

Mmm... un somni premonitori?? Que no hi vagi, eeeeh?! M'agrada aquest relat perquè hi has barrejat el món oníric, tan present en el surrealisme. Bon diumenge, Artur!!!

artur ha dit...

Moltes gràcies, Silvia !!
.........i si !, millor que facin un viatge diferent ;) !

Elfreelang ha dit...

Bon relat bon somni! ah i tinc una dèria pels punt suspensius...m'ha agradat!

Sergi ha dit...

Escolta, segur que aquest viatge en iot no era necessari, eh? Si tant s'estimen segur que ella entendrà que facin altres coses, jo no hi pujaria, per si de cas... bona pensada pel relat.

Rafel ha dit...

Bona descripció d'un somni pertorbador. Però desitjo un bon viatge.

montse ha dit...

Un relat que vols despertar i alliberar-te d'aquest malson.

Marta ha dit...

Esperem que estigui calmat.......si no les conseqüències......

Carles Valls ha dit...

Felicitar-te pel teu blog BLUE INSTANT. Sóc Carles Valls de Printcolor www.printcolorweb.com impremta especialista en llibres. Hem llançat una Promoció als bloggers i els hi regalem un llibre de tapa dura. Podria ser un llibre sobre el teu blog o d’un altre contingut. També pots oferir aquesta promoció a tots aquells que són lectors del teu blog.

Et passo un enllaç amb la informació de la promoció bloguera:
http://www.printcolorweb.com/spa/item/libroblogueros.html
T’interessaria? Tens alguna altra proposta?

Carles Valls (cvallsca@gmail.com)

Luz de luna ha dit...

Otra opción cambiar el mar por una acampada en la montaña a la luz de la luna!!
Un buen relato Artur... saludos!!

Blanka ha dit...

Esto... mejor otro viaje eh... no vaya a ser premonitorio. Me habré perdido algo en la traducción pero está muy bien hilada la historia.
¡Un beso Artur!

Assumpta ha dit...

Ostres... hehehe després d'un somni així... no sé jo si estaria massa animada pel viatget... Potser canviar de plans, eh? :-))

Anònim ha dit...

Google translate isn't working, but some day I would like very much to know what this is about. It is very intriguing. :)

El que em passa pel cap ha dit...

Després d'aquest malson -premonitori o no- jo se si jo m'atreviria...