 |
| Paissatge. Ceres. ArtuR |
"La veritat és que, si bé hi ha molts detalls que recordo amb una claredat cinematogràfica, el fil de tot el procés se'm desdibuixa en molts punts. Sembla mentida que sigui possible oblidar coses tant importants, però el pas dels anys és un enemic implacable, i n'han passat vint-i-sis des d'aquella primera classe de piano.
Molt sovint penso en Hartley, en la impressió que em va deixar la lectura de The Go Between , que el meu pare tant m'havia recomanat, i em ve al cap la gran frase que obre la novel·la : "The past is a strange country ".Sempre m'ha obsessionat aquesta idea, i encara més des que vaig començar a captar-ne tota la dimensió. Fa sentir impotent no ser capaç de recordar amb certesa el propi passat, no poder estar absolutament segur que allò que ens sembla que recordem haver viscut fos exactament així, tal com avui ho evoquem. La nostra memòria és pura il·lusió , i el passat és un país on hi som estrangers. Quin vertigen, perquè de fet el present se'ns escapa, ens fuig d'entre els dits com la sorra fina d'una platja, i el passat és l'única cosa que ens pensem que tenim.
Vivim de lloguer dins la nostra pròpia casa ".
Fragment del llibre "Llocs que no surten als mapes"
de Berta Noy.
20 comentaris:
Potser quan tinguem 90 anys tindrem encara la possibilitat d'entrar en el nostre blog per ajudar a recordar que coi pensàvem anys enrrere. Per això, escriure és bo.
De vegades el passat se'n va, diuen, però sempre resta el futur si el sabem fer nostre.
M'encanta aquest fragment el comparteixo al 100%. Em quedo amb aquest bocinet.
La nostra memòria és pura il·lusió , i el passat és un país on hi som estrangers.
Passat i futur són dues cares de la mateixa moneda.
....està ben pensat, això del bloc !!.....potser serà la solució per no perdre els records !
Sent optimistes, et donaré la raó ....si el passat ens marxa, que el futur intenti ser com desitgem cada u de nosaltres !
Jo també l'he trobat força encertat, serà veritat allò que diuen, que vivim d'il·lusions ??
i com en una moneda, impossible de veure'las al mateix temps ....mentre nosaltres en passegem pel seu canto estret e inestable !!
A mi també m'ha agradat aquest fragment...
La memòria té moltes llacunes, podem recordar un episodi, però no tots els detalls; però si el que se'ns fan presents són motiu d'una petita felicitat, podem omplir els buits amb la il·lusió...
I aquest present que se'ns escola per entre els dits, demà també serà passat; potser que intentem agafar-lo ben fort per retenir-ne una mica...I també crec que "vivim de lloguer dins la nostra pròpia casa".
Bon diumenge.
Cadascú recorda les vivències d'una manera particular, sembla ser que sempre se'ns escapen detallets i no hi ha manera de controlar-ne els continguts..... com be diu en Joan , els guardarem al bloc, o en un diari particular ....per gaudir-ne més tard.... així tindrem una petita ajuda !!
Bon diumenge a tú també !
Potser l'espai de la nostra memòria és limitat, i se'ns esborren alguunes coses per deixar espai a unes altres... O algun mecanisme d'autodefensa que en sap més que nosaltres s'encarrega de posar ordre als calaixets...
Una abraçada.
....de petit, a l'escola em deien "el saber no ocupa lugar" ....però crec que si n'ocupa i tal vegada, el mes innecesàri s'arribi a esborrar, per fer lloc al més important.... però qui es que fa la tria ?? és una bona reflexió ,no ?
Bon cap de setmana !
Diuen que no existeix el passat, l'únic que podem fer és escriure'l, pensar-lo, recordar-lo, recrear-lo... com el futur, que l'imaginem. M'agrada molt el fragment i la hipercita: "The past is a strange country", que veig reflectida en el paisatge de la teva pintura. Bon diumenge, ARtur! I aprofita'l bé que demà ja serà passat ;)
Petons
El pasado se recuerda y el futuro se le imagina, es así :)
He estado viendo tus pinturas y dibujos, me gustan, a ver si nos vas enseñando alguna más. :)
¡Besos Artur!
Vaig a fer-me amb aquest llibre :)
Gràcies per la recomanació!
què poc que se'ns permet tenir, eh ! ...ni passat ni futur...i el present passa tant ràpid !!
M'agrada molt la teva frase final " aprofita bé ,el present, que demà ja serà passat " Carpe diem , Sílvia !!
Una abraçada !!
Gracias Blanka ! Poco a poco voy insertando dibujos y pinturas, para compartirlas con vosotr@s y me alegra de que te gusten....es que los mirais con muy "buenos ojos" !!
Un abrazo !!
Espero que t'agradi, com a mi....encara no l'he acabat , però per ara m'agrada !
Bon diumenge i gràcies per visitar-me !!
Hola Artur, la teva pintura és fantàstica, és un paissatge molt bonic, la inmensitat del cel i els colors són genials.
Una abraçada
Content de que t'agradi !....Una abraçada !!
Publica un comentari a l'entrada