"El matrimoni Arnolfini ". Aportació a Relats conjunts.

Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini

El matrimoni Arnolfini està pler de joia i alegria , doncs per fi estan a punt d'aconseguir tenir el seu hereu , tant desitjat ! .Per aquest motiu han volgut , abans del esperat naixement , d'encarregar un retrat familiar i poder així deixar constància del esdeveniment. El quadre ja està llest , acabat de signar i tot pel gran mestre Van Eyck.... però tot i que ha quedat un bon retrat , el mestre no acaba d'entendre el perquè de tot plegat. El matrimoni està molt content , si ! però mentre els pintava no han deixat de mirar-se de reüll , sempre defugint-se la mirada .... com interrogant-se mútuament.... "no sé , potser son cabòries meves" , medita el pintor. Però la realitat va més enllà , ja us ho dic jo ! .... i per cert , que també mi han deixat sortir al quadre , als peus de la meva mestressa !.  Escolteu bé i no digueu que us ho he explicat jo, eh !.  Mesos enrere , succeir que la meva mestressa va escoltar de casualitat , la conversa que tenien el seu marit i la cuinera , en un raconet la cuina , quan l'amo la va encerclar contra la pared amb els seus braços , mentre li feia la "gara gara" i la cuinera , que no deixava de riure i fent veure que se'l volia treure del damunt, no feia més que atraure'l cap a ella. I mentre així anava la cosa, la mestressa , des de la habitació del costat , els va escoltar a tots dos , quedant per trobar-se a la nit, a la habitació de la cuinera i poder esplaiar-se a gust . Un cop el marit va sortir de la cuina , la mestressa entrà ràpidament en busca de la cuinera. "Carmeta !... , escolta'm bé ! has d'anar a ciutat ara mateix i fer-me un encàrrec urgent , que ara t'explico i com és lluny, pots quedar-te a dormir a casa ta germana i tornes demà al matí , a primera hora ." La cuinera es va torbar i va contestar-li " Senyora , tant urgent és que no pot esperar a demà ? " . "No, no , ara mateix!" , digué la senyora  i afegí " Jo , ja avisaré al Senyor i cap problema , no cal que li demanis permís, au , cap a ciutat !". I així ho va fer la Carmeta. 

  Ja a la nit i havent sopat , la mestressa va recollir i mirant de reüll al seu marit , li va desitjar bona nit , mentre pensava per ella mateixa "Ja t'espavilaré desprès !" , i marxà cap a la habitació. El marit , que no sabia de la marxa de la cuinera , va ronsejar pel menjador , tot esperant que la nit , apaivagués tota activitat a la casa i dedicar-se als seus luxuriosos desitjos. 

  Passada una bona estona , en silenci  i força cura ,  la mestressa va anar cap a la habitació de la cuinera, i traient-sa la camisa llarga de nit , es va ficar dins el llit . Es va escabellar força la cavallera , de manera que no deixes veure gaire el seu rostre i així , va anar esperant a que el seu marit fes arribada i culminar la traïció.   Una estona més , ja casi s'adormia i tot , la Senyora, va escoltar un "cric crac" que la va desvetllar , ja era aquí !. El marit va entrar i fent "ssshhst! que no ens sentint ! No parlis" , es va posar dins al llit  , abraçant el cos nu que l'esperava i que no sabia ni molt menys que era el de la seva muller .... "de noche , todos los gatos son pardos!" ....jjejeje. La Senyora , va pensar , "el deixaré fer , ja que hi estem posats i després ja passaré comptes amb ell !" i si va posar bé i van fer. Però el goig no va durar gaire, el seu marit , sempre en passava molt a via i en un tres i no res , el marit , tot creient que era un gran amant , va xiuxiuejar a la dona ..." has quedat contenta , eh !" .... i va marxar de la habitació.  La Senyora, es va quedar uns minuts quieta i pensativa ... " "carai, ha anat tant ràpid que no ma donat temps de descobrir-lo!" , i tot pensant què faria , es va anar adormint sense voler . Va passar gairebé una hora , que de sobte , la Senyora torna escoltar " cric crac" , la porta de la habitació , tornava a obrir-se a poc a poc i una figura fosca va apropar-se cap al llit . La  Senyora va pensar , "un altre cop ? ara si que em sentirà , ja ho crec !" ... però així que va entrar al llit i es va abraçar de nou al seu cos nu , la Senyora va notar que "allò" no era el del seu marit , si no que tenia una fermesa que desconeixia i a més , quins braços més musculosos i quin cul més ferm ! "  "Carai ! aquell no podia ser el seu marit ....però no estava disposada a deixar passar l'ocasió , hi ara ! ". Aquell cop va durar casi mitja nit , ningú tenia pressa a marxar , però amb la primera albada i el crit del gall , aquell "gall" va sortir del llit volant i la Senyora que procurava no sortir de la obscuritat dels llençols , per no ser descoberta , el va deixar marxar sense dir ni paraula. Tot seguit, es va aixecar , es va posar la camisa llarga i tornà cap a la seva habitació , on dormia i roncava el seu marit.   Amb força cura i sense fer cap soroll , va treure els coixins que simulaven la seva presencia dins el llit conjugal i es va esmunyir cap dins , on va dormir plàcidament com feia temps que no ho feia .  Aquell matí, tothom feia molt bona cara i estaven contents , cosa estranya darrerament , però a l'hora d'esmorzar  , la cosa va canviar ... veureu ! . A la taula , el Senyor comentava que havia tingut una nit estupenda, que havia descansat tant i tant bé .... mentre somreia per si mateix , pensant en la jugada.... i mentre anava vanagloriant-se , va entrar la cuinera , que acabava d'arribar de la ciutat . La Senyora era la que somreia ara , veient la cara de dubtes que posava el marit .... " si la cuinera era a ciutat , qui estava al seu llit ?" , però "muts i a la gàbia" qui gosaria preguntar ? " , així que el seu somriure es va convertir en preocupació que anava creixent , mentre la Senyora el mirava de reüll . Al cap d'una estona , des de la cuina , els Senyors van escoltar com discutien la cuinera i el mosso de la quadra....  la cuinera només feia que dir-li a ell , que aquella nit no l'havia passat a casa , que què s'empatollava , que li havia donat una nit tant mogudeta ! , aquest matí ja has begut de més ! passa ! passa! ...... Ja ho veieu ! Tots intrigats , menys la Senyora , que era la més feliç !.  Unes setmanes més tard , la Senyora va anunciar la gran notícia , seria mare i tindrien un hereu ! , El Senyor , evidentment va fer cara de content , però encara és pregunta ara, com ha sigut ?. La Senyora , més contenta que ningú, no es pregunta com ha sigut, si no més aviat qui ? , però no l'importa massa . La cuinera , va haver de canviar de casa , per indicació de la Senyora i el mosso també, per indicació del Senyor.... per si de cas ! jejeje.

  Així que ja sabeu el secret de la nit de les sorpreses .... i recordeu !  ... no digueu qui us ho ha explicat tot , que la Senyora em pela ! jejejeje.
  Ah ! I ara me'n adono , que en Van Eyck  , també ha pintat al mosso i a la cuinera ,en un lloc d'honor al quadre... mireu bé en el mirall del fons , allí els hi trobareu ! Ara si, que ja hi som tots !!.....Guau !! (que vol dir adéu !! ).

Blue instant.