Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.
Ennuvolat dens,
esparses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.
Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.
Ennuvolat dens,
esparses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.
Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.
* * *
Poema : " Sospir" de Carme Cabús.
Fotografia : ArtuR.
3 comentaris:
Un bonic poema, però potser que de moment no en caigui més de pluja, que faci una treva...
El teu dibuix , m'ha recordat les pintures de Van Gogh, per les pinzellades!!!
Bon vespre, Artur.
Aquí, ho plou poc o plou massa ... com diu la cançó :)
Gràcies, Roser !.
Et torno la visita, Artur!
Un cel vangoghià com aquest vist al natural t'ha de fer perdre el món de vista, no? Molt ben lligat el poema i la fotografia!
Publica un comentari a l'entrada