 |
| Disseny digital ArtuR |
Ansiada llibertat la del ocell que vola
buscant en l'horitzó un nou infinit,
per amics té el Sol i la Lluna,
les estrelles i la nit.
I els estels li parlen amb veu llunyana
amb un llenguatge que els humans no podem desxifrar,
li parlen d'unió i llaços
que el món tracta d'oblidar.
La seva melodia és el Silenci,
el seu missatge la Pau,
la seva senyera la lluita,
per fer els homes germans.
5 comentaris:
Melodia de silenci i lletra de pau: quina composició més perfecte seria.
Un poema preciós i entenedor, com m'agraden a mi...Aquestes veus de la nit, sonen com el cant del rossinyol i brillen com els estels, quan omplen el cel de llumetes misterioses!
Bon vespre, Artur.
Melodia silenciosa, pau, senzillesa , bones qualitats per un poema.
Gràcies, Xavier i Roser !
Molta pau, en el poema i en la il·lustració, és el que molts volem!
Moltes gràcies!. Moltes vegades, en les coses i detalls petits , obtenim una mica d'aquesta pau ...en un poema, en un dibuix o en un brodat.
Benvinguda ! :)
Publica un comentari a l'entrada