12 de gener del 2020
L'elixir de la Vida.
En Jan feia una pausa al pati del mas, quan aparegué "La Verge negra", bandoler sanguinari , perseguit i temut per tots. Així l'anomenaven pel tatuatge d'una verge que duia al braç , el que feia servir per agafar-te pel coll i que et mostrava perquè li fessis la última pregària, mentre amb l'altre mà et donava el toc mortal.
En Jan , es va mantenir tranquil... "Què desitgeu ?" , sorprès per la sortida, el bandoler el va escometre: "Dóna'm una bota del millor vi que tinguis!". "Teniu diners per pagar-ho ?" li preguntà en Jan. Una rialla esclatà al pati. "La Verge negra no paga, pren !! ... així que espavila !".
Vistes les intencions, en Jan l'indicà el fons del celler,... "Allà en tinc una bota del millor elixir dels meus raïms, proveu-lo !". Pujant al altell , s'ajupí per tastar-lo... i una coça al cul l'envià a dins la bota d'on no en va sortir mai més !.
Blue instant.
Aportació al Concurs "Lletres i Fils" de La Núria Lorente, al seu bloc "Espill Daurat", segon fil.
Etiquetes de comentaris:
Concurs "Lletres i Fils".Espill Daurat. Núria Lorente.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Quin nom més ben trobat, això de "la Verge negra"! És molt divertit el teu conte!
Hehehe ...gràcies, Helena !!
Aquest elixir li va costar la mort...
Molt espavilat, en Jan!!! I molt bon conte, Artur!!!
La justícia va venir en forma de coça.
M'agrada el títol del relat i el relat en sí! El bandoler sanguinari ha tingut el seu merescut, hehe. Una idea molt original, Artur!
Gràcies de nou per participar, ja he afegit el text a la recopilació, ens llegim!
L'elixir , va significar per un la mort i per l'altre la vida !. Gràcies, Carme ;)
De tant en tant, va bé donar alguna coça , Xavier ! :) Gràcies !
Gràcies, Núria , seguim !! :)
Molt divertit, és clar que no va sortir,si es va veure tot el vi de la bota!!!
Bon vespre, Artur.
Segur que estava molt bo , Roser !
Gràcies, bona setmana ;)
Toma! Molt bé! Coça al cul als aprofitats! Trobo que el bandoler no era dolent del tot si portava una verge perquè s'hi encomanessin les seves víctimes, no? Llàstima del vi de la bota, però.
De bandolers ni ha hagut de tota mena, Teresa !
Bona setmana ;)
Publica un comentari a l'entrada