ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

3 de febrer del 2020

L'Âgata.



   L'Àgata era una noia jove, de pell blanca, cabells vermells i ulls verds , que desafiaven a qui es posava al seu davant . Amb un cos exuberant que enlluernava a joves, vells i dones també , era la musa del pintor Fabregats i a vegades, alguna cosa més... El pintor , que veia   l'Âgata  com a una icona suprema de bellesa  , no li trobava cap defecte , tret de dues petites peculiaritats , que a voltes el treien de polleguera...Una , la seva inesperada impertinència , que desarmava al més pintat ! . L'altre , la seva particular observança de la neteja personal, ja que habitualment la seva olor de suor es convertia en el seu perfum personal. Un dia, en Fabregats, amb un xic de delicadesa, li va oferir una capsa de sabons perfumats a la jove musa i aquesta al rebre'l , li va etzibar , tota maliciosa :  "Sabó ?, flor sense olor, li falta el millor ! ", tot picant-li l'ullet.

Blue instant.  

Aportació al Concurs "Lletres i fils" , de la Núria Lorente, al seu blog "Espill daurat" , quart fil.

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ostres, com has sabut combinar les dues paraules!!!
Molt ben trobat aquest relat.
L'Àgata no estava de sabons, vaja! he, he, he...

artur ha dit...

Gràcies, Carme. L'Âgata és més de aromes propis ;)

M. Roser ha dit...

Caram l'Àgata, està molt satisfeta del seu perfum i no li'n cal cap altre, tot i que els que estan a prop seu, em sembla que no hi estan massa d'acord...M'agrada el relat, jo encara no he anat a buscar el quart fil...
Bon vespre, Artur.

Anònim ha dit...

Caram amb l'Agata! Ja té raó ja el pintor, que és bastant impertinent, hehe. I els sabons no estan fets per ella...
M'agrada molt com has combinat les dues paraules, ha quedat un text ben rodó, enhorabona!
Ens llegim Artur, gràcies un cop més per la teva aportació.

artur ha dit...

Moltes gràcies, Roser i Núria . L'Àgata té la personalitat ben definida i no la treuen d'aquí ! hehehe
Bona setmana ;)

xavier pujol ha dit...

Ella mateixa fa una bona comparació. Les flors han de fer olor, i la millor és l'olor natural de la flor, sense perfums sintètics.
Seguint el fil d'aquesta comparació cal dir que l'olor de les flors fresques és el paradís. La de les flors marcides és una altre tema...

artur ha dit...

Una bona observació, Xavier ! ;)

dintel ha dit...

Quin text més subtil.

artur ha dit...

Gràcies, dintel ;)

MaRía [Capri ] ha dit...

Por eso será que no me gusta nada regalar jabón , no vaya a ser que alguien se de por aludid@ y se moleste

jaja

un besito y feliz noche de domingo

artur ha dit...

Regalos con segunda intención, son peligrosos Maria ;)
Buena semana !

Helena Bonals ha dit...

Artur,
Em falten referències! No entenc això del sabó, és que hi ha un sabó que es deia Àgata?

artur ha dit...

Potser que ni hagi algun, amb aquest nom, Helena... però aquí anava lligat a la percepció de la olor personal, que el pintor desitjava que fos més perfumada , contra la de l'Âgata , que prefereix nomes l'aigua per la seva neteja personal. Qüestió de criteris... ;)