Dames de la Cort a cavall.

Al Regne de Saïm havien passat un temps difícil i fins i tot perillós. Una epidèmia generalitzada que es va acarnissar amb els súbdits del regne i que els va atemorir força , fent-los tancar-se a casa seva durant molt de temps .... ningú s’atrevia a treure el nas al carrer, per si de cas arreplegava el mal nouvingut.

Ara, però, desprès de uns mesos, anava canviant la situació i casi ningú es posava malat ni molt menys es moria !... tothom esperava que la bèstia hagués desaparegut del regne , per no tornar-hi més. Per aquest motiu, el Senyor Rei , veient que s’acostava el dia del patró del regne, Sant Joan, va pensar que per alegrar una mica als súbdits i diguem-ho tot ! ... per alegrar las arques malmeses de la cort ,  convidaria a tot de vilatans dels regnes propers i algun de més lluny , també ... a que vinguessin a les festes populars que celebrarien .

En un no res, van començar a arribar gent d’arreu .... el Senyor Rei i els nobles, es fregaven les mans i en cada nou visitant que arribava i veien una bossa plena de diners a gastar ! . La cosa anava bé ! , van pensar.... i clar, ara tocava donar-los entreteniment als nouvinguts i les curses de cavalls tradicionals serien el regal perfecte !. Anunciarien la celebració als súbdits perquè es preparessin les gales i les cavalcadures , segur que estarien encantats amb la idea !.

Però als súbdits no els hi va fer gens de gràcia.... tanta gent per tot arreu desprès del que havien passat i sense una moneda a la butxaca .... doncs las tenia totes el Senyor Rei.... van dir que «na nai!» , que si volien curses que les fessin els nobles, que ben grassos i lluents , farien bon espectacle!.

Els nobles, com tots us imagineu... van dir : « Por Dios , qué atrevimiento! Desagradecidos ! Si todo lo hacemos por los súbditos ! ...» tot fugint esperitats...

Veient que la situació es capgirava i que al carrer, cada cop tenia més visitants, el Senyor Rei va decidir : « Que les Damas de la Corte , dejen de hacer costura y de regar el perejil y se preparen las monturas y a desfilar ! , he dicho !».

I tractant-se de la flor i nata de la cort , les Dames , mirant-se de reüll entre elles, li van dir al Senyor Rei : «En eso estábamos pensando , Senyor Rei !» entre rialles i ganyotes.... La Elenida , despistada com sempre, va sortir de la sala per la porta d’un armari ... la Cristinell , clicant l’ull a la seva ajudant de cambra , va dir : « Esto es cosa de mi marido ! ...yo no sé nada!» . La Solfi , agafant la seva neta , es va excusar ... « Vamos querida, que hace tiempo que no te veia !».... mentre la Laetitia, li prenia la nena de las mans de l’àvia , tot dient : «Ahora no toca !.... Ahora nos toca peluquería y maquillaje!» tot desapareixen de la sala.

Vet aquí que a la fi , el Senyor Rei es quedà sol davant la situació .... i encongint-se d’espatlles i resignat, va dir : « Todo por mi reino ! , preparadme mi corcel !» . I engalanat de cap a peus, dalt del seu cavall , un dels guàrdies de palau va tenir «l’honor» de fer de Rei per un dia !... i va fer les curses en solitari pels carrers de la vila , mentre era victorejat pels visitants i ridiculitzat pels súbdits , que s'ho miraven, tot menjant ensaïmades, des de balcons i finestres.

El Senyor Rei va quedar a la fi satisfet, va tenir curses, visitants i guanys !.

El guàrdia que va fer de Senyor Rei, al cap d’uns dies va agafar una bona febrada..... no va ser del mal nouvingut, sinó d’un bon constipat , ja que l’estiu es va retardar i la fresca , encara era viva.

Les Damas de la Cort , amb l’excusa «d’anar a muntar» van descobrir una nova afició.... especialment la Dama Cortina ....

I els súbdits .... ja podeu imaginar ! .... a seguir com sempre.... a treballar i sense una moneda de sobres.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos..... aquesta història ja s’ha fos !!.

Blue instant.(Aportació a Relats Conjunts de Juny 2020.)