ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

29 de desembre de 2020

La Dama del singlot.

 


Com tots els primers dissabtes de mes, l’Emily surt de la seva cabana al mig del bosc i va amb la seva barqueta , riu avall, cap el poble on es celebrava el mercat tradicional. Allà es ben coneguda com «La Dama del singlot» sobrenom que els vilatans li atorgaren en saber-se el motiu d’aquest gest incontrolable i intermitent del que pateix i que a molts d’ells els hi fa tant de gràcia. Resulta que la jove havia quedat viuda la mateixa nit de noces i que el espant de la mort del seu malaurat marit , li va provocar aquesta reacció i d’ençà fins ara, que no la pogut evitar. Les males llengües diuen que és mig bruixa i que se li en va anar la mà en alguna poció amorosa... altres, més benèvoles , creuen que va tenir mala hora.

La Dama , així que arriba a l’embarcador , deixa els rems i lliga la barca. Les compradores si atansen a veure que hi porta avui.... i els hi ofereix tapissos que ella mateixa teixeix .... «...si voleu un tapís ben bonic , per regalar a la sogra... me'n queda un ! Així que corra !!...» ,proclama al vent amb veu dolça. També porta candeletes, ciris i espelmes , per les beates .... - que ha pispat de la ermita, mentre el capellà feia la becaina .... si mireu bé, veureu que encara ni ha alguna amb la flama encesa !-.... , per les joves amb ganes de implorar els miracles del Senyor, algunes imatges de la Verge i fins i tot alguna creu , que imagineu d’on poden haver sortit... o per la cuina de casa, algun fanalet ..... tot de mercaderies variades que ella mateix fabrica, pispa o troba pel bosc i que l’ajuden a passar el dia a dia....

Però avui, una colla de marrecs volen fer-li passar el singlot de cop, així que dissimulant tant com poden en mig del mercadeig, s'esmunyissen entre les faldilles de les clientes i amb gest ràpid, deslliguen la barca.... i el corrent de l'aigua fa la resta !. De cop i volta la Dama es troba en mig del riu, aigües avall i sense rems ni control , veient com s’apropa als ràpids sense cap mes remei. Així que s’aferra com pot amb les mans a la barca, apalancant-se amb els peus i tancant els ulls i serrant les dents, maleeix als poca-soltes i degenerats que l’han llençada a la seva sort.

Miraculosament o.... per art de màgia, la barca va sortejant roques, salts i remolins i davant la atenta mirada dels vilatans, se’n va sortint prou bé de la situació..... fins i tot, en Waterhouse , el pintor del poble, fa un ràpid esbós per deixar-ne constància del succés.

Finalment, la Dama , recupera la serenor en notar que las aigües s’amansen i la barca es va aturant a poc a poc .

Sana i estàlvia , s’acosta a la vora del riu i el singlot, de nou la sobresalta. ....»ni així ! Brrr....» remuga un dels marrecs..... i a l’embarcador , tothom desfila , mentre en James , Duc de Ràfting , li comenta al Waterhouse, que enllesteix el seu esbós.... aquesta experiència la podríem aprofitar per fer un nou esport al riu, crec que als aventurers els hi encantaria baixar riu avall , com ho ha fet la Dama !...... en Waterhouse , es mira de reüll al James i li diu : «esteu tocats del barret, en aquesta vila!!» ....

L’embarcador finalment queda desert , cada un a la seva ...no se’n parli més !.

.....................................................

L’endemà, però .... els marrecs es van despertar al matí , tot ells, amb orelles i nas de porc a la seves cares.... i amb aquesta imatge van seguir durant setmanes, sense trobar-li cap explicació ...... bé, potser ells no li van trobar , però vosaltres , lectors, potser en tindreu alguna idea ? . Hehehehe......

 Blue instant. Aportació al blog "Relats conjunts" de Desembre 2020.

7 comentaris:

sa lluna ha dit...

Simpàtic i entretingut el teu relat.👏
Jo, per si de cas, no diré que pot haver passat.😉

Aferradetes, Artur.

xavier pujol ha dit...

No sabria afegir-hi cap idea. El singlot a vegades no vol marxar ni a cops de sabatot.

Carme Rosanas ha dit...

La dama del bosc s'ha pres la seva venjança.... veurem quan la fa durar. Fer enfadar una bruixa no sitr mai de franc.

Molt bon relat, Artur!

McAbeu ha dit...

Ja veig que l'únic que en traurà alguna cosa bona és el Duc de Ràfting, tot un emprenedor amb visió de futur. :-D

Per cert, no dic que els marrecs no es mereixien la lliçó, però jo trobo que, en el fons, la seva intenció no era dolenta del tot. El singlot persistent pot ser molt empipador.

Bon i divertit relat!!

Carme Rosanas ha dit...

Home, home, aquests vailets sabran què és fer enfadar a una bruixa... està clar que això és la seva venjança. No es poden fer enfadar les bruixes, que no ho sabien?

M'ha agradat aquest relat, d'aquesta dona entre hippy, vagabonda, gitana i una mica bruixa i una mica lladre també... gràceis, Artur i Molt Bon any!!!

Deu estar aprenent com una boja sortilegis per fer-se pasar el sionglot i no se'n surt! El meu pare li treuria, tenia una habilitat especial per a fer pasar el singlot de tothom que en tenia al seu voltant, en pocs segons, en mig minut.

M. Roser ha dit...

A aquest pintor de nom irrepetible li va sortir un quadre molt bonic...
M'imgino a la pobra EmilY esverada, baixant riu avall! De fet diuen que un ensurt treu el singlot, però es veu que en aquest cas no va funcionar, però potser el què volien els marrecs era fer-li una broma( Per allò dels Sants innocents), però em sembla que els va sortir el tret per la culata...
Ves per on de tot això en va sortir una cosa positiva: l'invent del "ràfting"!!!
Petonets.

Núria L. Aroca ha dit...

Per molt bruixa que sigui no troba cap poció que li faci desaparèixer el singlot, hehe! M'he divertit molt amb el teu relat, Artur, m'has fet riure amb els noms dels personatges, ben triats ;)
I pobres marrecs... veure's d'aquesta manera, bé pobres o potser no, després de la mala jugada és el que es mereixien oi? Hehehehe!
Bon Any Artur, abraçada!