La Dama del singlot.

 

Com tots els primers dissabtes de mes, l’Emily surt de la seva cabana al mig del bosc i va amb la seva barqueta , riu avall, cap el poble on es celebrava el mercat tradicional. Allà es ben coneguda com «La Dama del singlot» sobrenom que els vilatans li atorgaren en saber-se el motiu d’aquest gest incontrolable i intermitent del que pateix i que a molts d’ells els hi fa tant de gràcia. Resulta que la jove havia quedat viuda la mateixa nit de noces i que el espant de la mort del seu malaurat marit , li va provocar aquesta reacció i d’ençà fins ara, que no la pogut evitar. Les males llengües diuen que és mig bruixa i que se li en va anar la mà en alguna poció amorosa... altres, més benèvoles , creuen que va tenir mala hora.

La Dama , així que arriba a l’embarcador , deixa els rems i lliga la barca. Les compradores si atansen a veure que hi porta avui.... i els hi ofereix tapissos que ella mateixa teixeix .... «...si voleu un tapís ben bonic , per regalar a la sogra... me'n queda un ! Així que corra !!...» ,proclama al vent amb veu dolça. També porta candeletes, ciris i espelmes , per les beates .... - que ha pispat de la ermita, mentre el capellà feia la becaina .... si mireu bé, veureu que encara ni ha alguna amb la flama encesa !-.... , per les joves amb ganes de implorar els miracles del Senyor, algunes imatges de la Verge i fins i tot alguna creu , que imagineu d’on poden haver sortit... o per la cuina de casa, algun fanalet ..... tot de mercaderies variades que ella mateix fabrica, pispa o troba pel bosc i que l’ajuden a passar el dia a dia....

Però avui, una colla de marrecs volen fer-li passar el singlot de cop, així que dissimulant tant com poden en mig del mercadeig, s'esmunyissen entre les faldilles de les clientes i amb gest ràpid, deslliguen la barca.... i el corrent de l'aigua fa la resta !. De cop i volta la Dama es troba en mig del riu, aigües avall i sense rems ni control , veient com s’apropa als ràpids sense cap mes remei. Així que s’aferra com pot amb les mans a la barca, apalancant-se amb els peus i tancant els ulls i serrant les dents, maleeix als poca-soltes i degenerats que l’han llençada a la seva sort.

Miraculosament o.... per art de màgia, la barca va sortejant roques, salts i remolins i davant la atenta mirada dels vilatans, se’n va sortint prou bé de la situació..... fins i tot, en Waterhouse , el pintor del poble, fa un ràpid esbós per deixar-ne constància del succés.

Finalment, la Dama , recupera la serenor en notar que las aigües s’amansen i la barca es va aturant a poc a poc .

Sana i estàlvia , s’acosta a la vora del riu i el singlot, de nou la sobresalta. ....»ni així ! Brrr....» remuga un dels marrecs..... i a l’embarcador , tothom desfila , mentre en James , Duc de Ràfting , li comenta al Waterhouse, que enllesteix el seu esbós.... aquesta experiència la podríem aprofitar per fer un nou esport al riu, crec que als aventurers els hi encantaria baixar riu avall , com ho ha fet la Dama !...... en Waterhouse , es mira de reüll al James i li diu : «esteu tocats del barret, en aquesta vila!!» ....

L’embarcador finalment queda desert , cada un a la seva ...no se’n parli més !.

.....................................................

L’endemà, però .... els marrecs es van despertar al matí , tot ells, amb orelles i nas de porc a la seves cares.... i amb aquesta imatge van seguir durant setmanes, sense trobar-li cap explicació ...... bé, potser ells no li van trobar , però vosaltres , lectors, potser en tindreu alguna idea ? . Hehehehe......

 Blue instant. Aportació al blog "Relats conjunts" de Desembre 2020.