ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

16 de març de 2021

Tot mirant las onades a la mar.

 

 Tot mirant las onades a la mar , assegudes a les roques , la Joana i la Sandra , fan petar la xerrada amb un cert aire de nostàlgia que les fa pensar en el seu amic Pere....

Sandra - Vols dir que tornarà ?
Joana - Ai, Sandra !... amb el temps que ha passat, ja no ho crec.
Sandra - En el fons, Joana, penso que el trobarem a faltar...
Joana - No t’ho pensis pas ! , al menys jo , segur que no ! , quin descans de no veure’l .
Sandra-  Aiss , amb la guapo que era... i tant simpàtic , explicant-nos sempre les seves aventures.
Joana – Amb això, et podria donar la raó, però era un «plom» , que pesat !... i enganxifós com ell sol, a la que et distreies ja et tenia agafada pel cul !
Sandra – Hehehehe ..... doncs es veu que li agradava més el teu, que no pas el meu, una miqueta escanyolit....
Joana – Fuig !, fuig! Ja te’l regalaria !.... era com un pop i fatxenda com el que més !. Sempre fanfarronejant davant les noies, presumint de «musculitos» i bellugant-se com un paó .... aigs !  fins i tot m’agafen esgarrifances.
Sandra – Au vinga, ja serà menys !...que be que se’t posaven uns ullets... així que el veies venir.....
Joana – Calla !, calla !....tu si que els hi posaves , mentre també hi posaves... tota la resta al seu lloc, dintre del biquini.
Sandra – Ei , no t’has adonat ?
Joana – .....de què, Sandra?.
Sandra – Que penso que ja l’estem oblidant una miqueta..... ja fa una estona, que parlem d’ell en passat, hehehe... això deu ser un senyal !.
Joana – Ostres ! , ni me’n havia adonat !.
Sandra – No cal pensar-hi més !.
Joana – Potser serà el millor, amb la estona que portem aquí assegudes... i ja en fa més d’una hora!, no li hem vist pas treure el cap de l’aigua....
Sandra – El que jo et deia !. Picar-lo amb allò de que no seria capaç d’aguantar ni cinc minuts sota l’aigua sense respirar, ha estat una idea genial per desfer-nos d’aquest «xulo de platja» !. Vinga , anem !,  et convido a un «Margarita» al xiringuito !!.
Joana – Yupiii !! , anem-hi !! ..... a veure si ens hem lliguem a un altre .... !!.

Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Març 2021.

10 comentaris:

McAbeu ha dit...

Quin gir final!! No me l'esperava gens, molt bo.

sa lluna ha dit...

Un bon final, tampoc me'l esperava així.
Mala bava les noies, ehhh!

Aferradetes, Artur.

Carme Rosanas ha dit...

Sorpresa total! Quin final! He, he, he... quina barra aquestes noies... no podien simplement engegar-lo a fregir espàrrecs?

Li deia al XeXu, que també ha fet un relat en forma de diàleg, que a mi m'agraden molt, tant llegir-los, com escriure'ls. Potser m'afegiré a aquesta tendència dialogant...

Molt bon relat, Artur.

xavier pujol ha dit...

Primer creia que parlaven de Pablo Iglesias...

J.P. Alexander ha dit...

Buen relato te mando un beso

M. Roser ha dit...

Jo, mentre llegia, penasva que la conversa era molt poc nostàlgica...
Ara que el final ja ho he vist ben clar, una mica no, un bon tros de pocasoltes les dues noies...
Bon vespre, Artur.

Núria L. Aroca ha dit...

Caram, quin parell! No m'ho esperava, que fossin tan bèsties. Si tant els molestava, podrien "acabar amb ell" d'una altra forma...
Bon diàleg, Artur, amb un final que déu n'hi do.
Salutacions!

Helena Bonals ha dit...

La imatge sembla molt romàntica, però elles són unes cíniques i molt dolentes!

Teresa Duch ha dit...

Digne de novel·la negra, Artur! Es veu que el guapo i musculitos, a més era bastant tontet, no?

artur ha dit...

Gràcies a totes i tots per dir-hi la vostre !.
Teresa...molt ben vist ! :)
Salut !.