ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

6 d’abril de 2021

Un Sant Jordi diferent.

 

Per fi, arribava el gran dia !. En Jordi s’havia llevat més content que mai , aquell matí. No en va era el seu dia ! I no nomes pel seu sant , que també, sinó per la diada que avui es celebrava. Tot empolainat i amb el millor dels somriures va sortir de casa, per enfilar cap a la Rambla.
Allà tenia una cita ineludible !. Les parades dels llibreters ! I de les roses, que feien la millor companyia i aromatitzaven d'allò més el passeig.
Un cop arribat , anant de taula en taula, de aquí cap allà , li faltaven mans i ulls davant tot el que se li oferia i sense decidir-se , anava  endinsant-se en aquell maremàgnum de llibres.
Però de cop i volta es va adonar de una cosa insòlita.  Arreu on anava hi havia un llibre que sempre sobresortia dels demès ... com si el cridés, com si l’esperès i en Jordi, se’l va anar mirant de reüll , una vegada i una altre. El seu títol no era presagi de cap «delicatessen»  pensava... Dient-se «Et trobaré!» , segur que era una d’aquelles novel·les romànticones de «noi s’enamora de noia, noia no li fa ni cas i en un gir sorprenent, les seves vides s’ajunten i acaben junts i feliços menjant anissos!».
Decididament, no era el que buscava.
Però en el seu particular desafiament, el llibre anava traient el  nas , per allà on en Jordi passava.
A la fi, picat ja per la curiositat , en Jordi, va allargar la mà i va agafar el llibre per llegir-ne la contraportada, a veure què si deia.
I de la contraportada, va passar a la primera pàgina i a la segona i a la a tercera.... la seva curiositat va anar transformant-se en intriga i aquesta en passió irrefrenable de seguir llegint i llegint. Amb el llibre enganxat als dits i els ulls a les fulles, que s'anaven succeint , va tornar cap a casa i en arribar, ja casi n’havia llegit més de la meitat.
Acomodat a la seva butaca preferida, en Jordi, va anar devorant una fulla rere l’altre, fins arribar al final. Un cop acabat , va tancar el llibre, el col·locar sobre les seves cames , va sospirar profundament durant un instant i llavors va prendre una ferma decisió , enviaria un missatge a la editorial, per que li fessin arribar a la seva autora, tal i com havia fet el protagonista del relat en la trama del llibre.
....................
La Jordina, uns dies desprès de Sant Jordi, va rebre moltes felicitacions de la seva editora per las bones vendes durant la Diada i li va transmetre tots el comentaris que havia rebut per a ella, dels seus lectors i entre ells, el missatge del Jordi.
A mida que la Jordina, va anar llegint felicitacions i complaences per la seva obra, va tenir una doble sensació., satisfacció pel seu reconeixement com a escriptora i un petit desencís , perquè el que buscava amb el seu relat no acabava de arribar del tot.... no del tot, fins que va llegir el escrit pel Jordi.
Tal i com anava llegint el seu missatge , els seus ulls es van anar obrint cada cop més i més. La seva mirada inicial, es va transformar en sobresalt i desprès en un nerviosisme desfermat.... tal i com feia el protagonista de la obra, en Jordi, havia anat trobant les frases del llibre que eren reals, com si de un codi secret es tractés, demostrant la seva coneixença de la història exposada,
Va ser llavors, que el cor ja alterat de la Jordina, es va posar a mil i podia escoltar els seus  bojos batecs ..... pup, pup, pup..... que li van retornar al seu pensament , els batecs d’aquella moto del pare,... la Harley ! , amb la que sortia a passejar amb la mare en las tardes de primavera. Un record tant agradable, que per mala fortuna es va convertir en un de molt trist, aquella tarda del fatal accident.
Amb el succés , tant ella com el seu petit germà van anar a parar a un orfenat i desprès a dues famílies diferents que els van adoptar... i va ser llavors que li va perdre el contacte. Amb els anys, va anar investigant on podia estar, però la solució se li resistia notablement.... Ja mig desanimada i com a intent un tant desesperat , se li va ocórrer d’escriure el llibre de la seva història, en la que com en un joc, donava pautes per esbrinar  la solució , amb la petita esperança que ell llegiria el llibre , sabent com n’eren de bons lectors en la seva infantesa , i sabria com posar-se en contacte amb ella. Tot plegat, era com si li enviés un missatge dins d’una ampolla , llençada a un mar de llibres  en el que creia que ell hi nedaria.  
I ... tal i com el nom del llibre profetitzava, el va trobar !.

Blue instant. Aportació al bloc de la Núria Lorente "Lletres i fils 4/2021".

7 comentaris:

M. Roser ha dit...

Que guai Artur, no és un llibre sentimental d'aquells que s'acaben menjant anissos...Té molt més valor, qui li havia de dir que després de tants anys trobaria la seva germana, i per Sant Jordi, gràcies a un llibre!
Felicitats, Artur.

Núria Lorente Aroca ha dit...

Genial el teu relat, Artur! M'agrada la història, els personatges i els seus noms (no podia ser d'una altra manera, hehe) i a la ment m'han vingut imatges de parades de llibres i roses.
I la història està molt ben trobada i ens mantens amb la intriga. Jo anava pensant: què tindran a veure el Jordi i la Jordina?
Ja ho diuen que en els llibres hi pots trobar moltes històries, moltes vides i... com el títol del llibre de la Jordina, trobar a qui busques de fa temps.
Aquest argument es podria desgranar encara més i escriure'n una novel·la, hehe!
Gràcies per la teva participació, una abraçada!

sa lluna ha dit...

Si és que en de fer cas a totes aquestes coses què, com a senyals, ens porten a llocs inimaginables. No són casualitats, més bé causalitats.
Molt bo el teu relat.

Aferradetes, Artur.

Carme Rosanas ha dit...

👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏
M'ha agradat molt. És un conte molt bonic, amb final feliç.

Quina sort!!!! Enhorabona!

Helena Bonals ha dit...

Molt i molt ben trobat! Felicitats!

RECOMENZAR ha dit...

me gustaria comentarte pero no entiendo el idioma que hablas saludos

artur ha dit...

Recomenzar, hay la posibilidad de traducir el texto, con el traductor de arriba a la derecha, debajo del perfil. Puedes traducir al idioma que desees. Gracias por la visita !.

Núria, content de que t'hagi agradat , de moment ho deixarem en mini relat , que això de novel·la ja és pels que en saben de veritat !. Gràcies !.

Moltes gràcies a totes i tots i content de que us hagi agradat !. Un abraçada :)