El museu secret de Don Joan Argemich

 

Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes

 Havia estat una setmana intensa. Intensa en sentiments, en feina, en paperassa. Ordenar de nou la situació familiar i posar-la al dia ,després de la defunció del pare, no seria gens fàcil. Tenint en compte la trajectòria personal del pare, Don Joan Argemich , mal dit «L’espoliador», poder recuperar mínimament un poc de prestigi per al cognom de la família es presentava una tasca colossal.
Persona inquieta i curiosa i sobre tot avariciosa, especialment en temes d’art i llibres , fins arribar al punt del egoisme més extrem, essent qualificat per molts dels seus competidors, com a un personatge gasiu, mesquí , rapinyaire i fins i tot, usurer i botxí de fortunes vingudes a menys.
Amb el pas dels anys havia reunit una gran col·lecció de pintures, teles inèdites de grans artistes, gravats , llibres icònics, primeres edicions raríssimes... també armadures d’antigues dinasties xineses ,  fins i tot algun sarcòfag egipci  mil·lenari, que feia servir de taula en el seu estudi particular a casa i al que ningú hi podia posar un sol peu . Era el seu santuari...el seu museu secret !.
En definitiva , una vida molt fructífera , tant per al seu ego personal com per a la seva butxaca i que tants enemics havia creat.
I arribats a aquest dia , en Jaume , el fill de Don Joan, havia pres la determinació d’obrir a la llum i al món , aquesta galeria artística i que de manera altruista , oferiria a la comunitat artística i al públic en general , la admiració i gaudi del patrimoni familiar. El cognom Argemich deixaria de ser un nom fosc i odiat , per convertir-se en sinònim de coneixement i cultura popular.
Amb aquest propòsit , va obrir els set forrellats de la porta del estudi del pare i va accedir a la estança , quedant-se meravellat de tot el que veia al seu voltant....
Tant va ser així, que no s’adonà gens ni mica, que la porta es tancava silenciosament a les seves espatlles i quedava segellada per una mena d’artefacte d’inspiració egípcia i que D. Joan havia construït per evitar robatoris i visites indesitjades.
Si en Jaume, hagués conegut de la seva existència, s’hauria salvat del trist destí que el va sorprendre.... només tenia que girar el cap del lloro dissecat i la porta s’hauria obert obedient.
Transcorregut els anys, l’esquelet d’en Jaume va formar part de la col·lecció artística del museu secret i desconegut al món, de Don Joan Argemich.

Blue instant. Aportació a "Relats conjunts" de Maig 2021.