ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

16 de setembre del 2021

El pati blau.

 


 Assegut a la cadira del periquito, el vigilant de sala de pintura catalana, escoltava atentament les explicacions de la directora del museu als joves del institut , que aquell matí havien vingut a visitar el museu.
 Havien escollit un quadre de Santiago Rusiñol per centrar-se en la explicació que els hi donava sobre la obra del pintor i que també va ser escriptor, autor de teatre i col·leccionista. Davant del quadre escollit els hi explicava que curiosament, també hi havia un altre pintura, també de Rusiñol i amb el mateix títol , però que a diferència d’aquest , hi havia una noia retratada i que inspirat en ell, l’artista havia escrit , també amb el mateix títol, una escena de teatre, explicant-ne la història d’aquesta noia i el perquè havia estat feta la pintura , amb el resultat d’un final sorprenent.
 En Joan, el vigilant, escoltava feliç aquelles històries que la directora sempre explicava als visitants , tot parant bé les orelles per escoltar i amb ulls oberts cap als visitants , sempre havia d’estar alerta... per si de cas !... però a vegades, las explicacions de la directora, l’abstreien de la realitat.
 Al acabar la xerrada, la directora i els estudiants van marxar de la sala i en Joan va quedar-se  sol
 Encuriosit pel que acaba d’escoltar, va aixecar-se del seu lloc i es va apropar al quadre en qüestió. Se’l va mirar per sobre i mirar el petit rètol que acompanyava l’obra i en va llegir el títol «Patí blau. Arenys de Munt. 1903». Va tornar a remirar amb més detall la pintura i detingudament va anar buscant detalls en ella.
 ...... la copa de vidre amb els peixos de colors....la tassa que servia de florer .... els plats endreçats , els diferents cossis de flors repartides pel pati.... el safareig que s'endevinava cap el fons...unes quantes plantes i arbusts.... fulles seques pel terra.... mmm.....
 Mentre en Joan anava mirant i remirant.... apropant-se al quadre una mica més, allunyant-se’n desprès.... una mica més lluny.... més a prop..... la Roseta, la directora, tornà a la sala tota decidida, amb un drap a una mà i una ampolla de netejador a l’altre.
 - «Joan, què fas ? T’agrada el quadre, eh!.... i quina colla, aquests del institut .... uns de molt calladets, però un parell , que no els hi podia treure els ulls de sobre !....»
«Roseta, una pregunta !- digué en Joan, mentre amb la mà es rascava el front , tot intrigat...- aquest Rusiñol, no serà pas d’aquests pintors abstractes .... ? com el Picasso , vull dir...
- «Què em dius, Joan !...apa,tu ! No hi veus un pati casolà a la pintura, amb tots els detalls ben detallats ?....on hi veus el problema ? Està tot ben clar ! ...».
- «Doncs no ho entenc, Roseta !....he mirat i remirat la escena i no hi manera !..... on és el "patí" ? ...tu el veus per algun lloc ?.....».
- « Aiiii, Joan , el "patí"... el "patí" !!.... - posant els ulls en blanc i fent un sospir profund - ....lo que jo et deia dels estudiants.....  aquell parell de rebels han fet de la seves i tu, no t’has adonat de res !.... que no has vist que han pintat un accent a la paraula «pati» del rètol del títol i ara hi posa «patí» en lloc de «pati» ?.... hahahaha....
»
 En Joan es tornà vermell com un pebrot i se’n tornar a la cadira del periquito , tot remugant per sota el nas , mentre la Roseta , netejava el rètol per tornar-lo a la definició correcta, sense poder amagar el seu riure.

Blue instant. Aportació a "Relats conjunts de Setembre 2021."

 

21 comentaris:

McAbeu ha dit...

Un accent minúscul... però que capgira tot el sentit del quadre. Com la Roseta, jo tampoc puc amagar el riure. Un relat molt divertit. :-DD

artur ha dit...

Gràcies, McAbeu !. Tot els detalls son importants, per petits que siguin i els estudiants van saber treure'n partit ! :)

sa lluna ha dit...

De vegades basta ben poc, una coma o un minúscul accent poden canviar tota una història.
Molt bon relat.

Aferradetes, Artur.

xavier pujol ha dit...

Encara hi hauria una tercera opció: el patir blau.

Helena Bonals ha dit...

Em pensava que era un error de transcripció! Molt ben trobada la història.

Luz ha dit...

Boníssim, l'ambient de l'art que va atrapant i allunyant-nos del que vas ordint a poc a poc fins a compartir el riure amb Roseta.
Un altre gran Blue instant. :)

Uf, todavía me cuesta, qué horror, pero quería compartir contigo aunque... Bueno, ya sabes.

(Creo que tendré que seguir comentando en castellano por más que me fascine el catalán y lo haya ensayado con un amor especial hace unos años, tampoco es cuestión de arruinarlo.)

Anònim ha dit...

Molt divertit, Artur! No he pogut evitar riure, hehe. Molt ben trobat, i és que un sol accent ho pot capgirar tot...
Bon cap de setmana, salut :)

artur ha dit...

Salluna, com a la vida mateix, un petit detall i tot és diferent. Salut !.
Xavier !, hehehe has trobat una nova variant i tot :) Salut !.

Gràcies, Helena !... no era un error,no !.... aquest jovent...heheheh

Luz, benvinguda ! :) Com tot a la vida, és qüestió de pràctica, te'n surts força bé !,ànims :) De tota manera, no hi ha restriccions, escriu com et vagi més còmoda, ens entendrem igual . Salut :)

Gràcies, Núria !.... el riure sempre és un gran tresor a la vida :) Salut !.

M. Roser ha dit...

Una història molt divertida...A mi m'agrada l'obra d'en
Rossinyol, però aquest quadre és bastant fosc, n'hi ha un que m'agrada molt que es diu" la noia de la clavellina...
Quina vida més trista sinó riguéssim mai!
Sento de fons un concert de la Festa Major, d'aquells de música alternativa que durarà fins les 12, j començo a tenir malt de cap...
Bon cap de setmana, Artur.

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he… m,has fet riure i m'ha caigut súper bé aquest Joan vigilant, curiós, treballador, interessant en aprendre… una mica despistat, però se li pot perdonar. Visca en Joan!

J.P. Alexander ha dit...

Un pequeño detalle te alegra el día te mando un beso

artur ha dit...

Conec el quadre, Roser, es molt diferent i bonic. Aquella època de la pintura catalana és una de les que més m'agraden.
Espero que la festa major acabés molt bé i sense mal de cap ! :)
Salut !.

I tant, Carme !. La curiositat és una bona aliada en un museu , sempre et pot donar alguna sorpresa :) Salut !.

Los pequeños detalles , suelen ser los mejores, Alexander :) Saludos !.

Beauséant ha dit...

lo mismo muchas de las obras maestras de la pintura que tanto han dado que hablar a los críticos en realidad tenían mal puesto el título :)

artur ha dit...

También podría ser el caso ! :)
Saludos, Beauséant !

Teresa Duch ha dit...

Pobre Joan! A damunt de no vigilar prou, encara se n'enriuen. Tan interessat en el detall de la pintura i tan incomprès...
Mira, Artur, ara estic llegint un llibre on el protagonista és un vigilant. Aquest és diu Enric i és més "viu" i fa la viu-viu, que el Joan.
Bon setembre!

artur ha dit...

Només li han pres una mica el pèl, Tresa ! hehehe Vaja amb l'Enric !... podria donar-li algun consell al pobre Joan ! ;)
Bon cap de setmana !.

Miradas desde mi lente ha dit...

Anécdotas sobre estudiantes hay muchas. También yo recuerdo de un visita al museo Julio Romero de Torres en Córdoba, como una niña inocentemente cuando miraba el cuadro, se le ocurrió decir inocentemente "Veo las naranjas, pero no veo los limones". Parecía de chiste, pero la niña lo dijo sin malicia alguna...ya se puedo suponer las risas que provocó el comentario.

Feliz domingo

artur ha dit...

Dió su sincera opinión...al pintor, le hubiera gustado sin duda ! :)
Saludos, miradasdesdemiobjetivo !!

Anna Babra ha dit...

Un desenllaç insólit!

Anna Babra

artur ha dit...

I tant, Anna ... i sobretot pel pobre Joan ! :)

Eric Lavergne ha dit...

Muy divertido :) Saludos.