Avi, avi !.......
Què vols ara?....
....que no m’expliques un conte ? Vaaaaa.... !.
Ara?, si ja és molt tard !....has volgut fer una partida més i mira ara, quines hores... !.
....un de curtet, curtet.... vinga , avi !.
Un de curtet, curtet.... com tu de petitet ! Hehehe ..... Mira !, una vegada hi havia un fantasma , però era molt petitet , com tu !....es deia Fantasmito i volia fer molt amiguets , però tenia un problema !... era molt i molt poruc ! , tot li feia por i quant sortia a rondar per la casa i sentia algú que s’acostava, corria a amagar-se i desapareixia al instant. El seu pare , en Fantasmón , es queixava i sempre li deia , que era ell, en Fantasmito, el que havia de espantar als habitants de la casa ! .... però el petit fantasma no ho volia fer pas .... ell volia jugar amb els nens i nenes ! , però aquesta por no se la treia de sobre.... Així que una nit, tot decidit va esperar que arribessin els nens ... avui em presentaré i podré jugar amb ells !. Però així que va sentir que obrien la porta, es va tornar a espantar i corrent d’aquí cap allà sense sentit.... on m’amago !, on m’amago !! ...es va ficar dins del llit, entre els llençols passaria desapercebut .... i dit i fet ! . Amagat allà dins, parant atenció , va sentir com els nens es posaven al llit i cap a dormir !....i com ell estava a sota , no en podia sortir.... Al matí , com passava alguns dies, la mare dels nens entrà a la habitació a despertar-los i arronsant el nas i amb mig somriure, els hi digué : ...un altre cop ? .... vaja , ja s’han tornat a mullar els llençols...!.
I va ser així, que aquell matí , en Fantasmito va acabar penjat a l’estenedor de la roba, al jardí !.... per culpa del seus temors. I vet aquí un gat , vet aquí un gos....aquest conte ja s’ha fos !. A dormir !!.
.... ah ! I ves en compte , no sigui pas que mullis en Fantasmito .... potser està amagat per aquí ! Hehehe.....
...no, avi , nooo! ..... que ja no passa !! hehehe ... Bona nit !!.
Blue instant, Aportació a Relats conjunts, Octubre 2021.
11 comentaris:
Un conte molt tendre, fins i tot si es mulla en Fantasmito. 😉
Ben trobat!
Aferradetes, Artur.
Hahaha un destí força còmic per al pobre Fantasmito... tot i que sospito que al llarg de la història això els ha passat a molts fantasmes!!! 😂😂
Al final es faran amics i tot ! :)
Abraçades, sa lluna i assumpta !!.
Aquesta vegada se n'ha sortit prou bé (com a mínim, ben net). :-DD
Entenc perfectament que un fantasma tan poruc no vulgui espantar ningú, ja en te prou de pors amb les pròpies. Segur, però, que amb el temps li passaran i aconseguirà fer-se amic dels nens.
Un conte molt maco. :-)
Estic segura que s'acabaran fent amics.
Aquest Fantasmito cau bé, la veritat, encara que aquests nens no l'hagin tractat gaire bé, però només han passat allò que diu aquella dita castellana "Quien con niños se acuesta... meado se levanta". I al Fantasmito li ha passat al peu de la lletra.
Bon conte per anar a dormir!
Vaya, es muy bonito y manipulador lo que le ha contado el abuelo, seguro que con eso dejará de mojar las sábanas 😀
Un abrazo artur
Quin conte més onic, un fantamet que enlloc d'espantar els altres , tenia por i s'amagava quan sentia algú...Aquesta vegada no va tenir gaire sort, perquè a l'amagar-se dinsdel llit, el nen se li va fer pipí a sobre, segur que li va marxar la por de cop i ningú ho diria que el què hi ha a l'estenedor és el fantasmet, que per cert, devia sortir força arrugat de la rentadora...
Bon vespre, Artur.
Aquest fantasmito sí que m'agrada, no em faria por tenir-lo a sota el llit, hehe. I la teva il·lustració també és molt bonica. Enhorabona per aquesta bona història que treu un somriure.
Bon cap de setmana, Artur!
Ja estic veient que en Fastamito està fent amics per aquí ! i que ha caigut molt bé entre vosaltres, me'n alegro !!
Moltes gràcies de part seva i meva, també ! i quan aneu al llit aquesta nit, vigileu ! hehehe
Bona niiiit !!
"L'autèntica valentia consisteix a saber-se dominar la por", com el no fer el riu al llit!
Molt rebé, Artur!
Ben dit, Helena ! hehehe
Publica un comentari a l'entrada