ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

5 de març del 2022

Un dia qualsevol.

 

Art urbà a Manresa (Via de Sant Ignasi)

 El dia ja ha començat a enfosquir-se , el vespre ja fa la seva entrada i ell ja fa el camí de tornada cap a casa. Un jornada més exhaurida. Amb pas tranquil , travessa el carrer principal on veu que encara hi ha feines a mig fer.... sembla que al número vint hi ha nous veïns acabant de fer la mudança , mentre que al darrere dels vidres del portal del vint-i-dos , la Tresina vetlla encuriosida el que si tragina i envejant una mica , la fortalesa dels dos joves empleats , tot pensant :«què forts deuen ser, per poder pujar aquest sofà al primer pis !». En passar pel davant , ell la saluda amb la mà , tot fent-li una picada d’ullet.  Escolta la veu greu del encarregat que apressa als dos nois.... -»vinga ! Que ja és tard !» , mentre s’allunya cap al final del carrer, cap a casa.
Avui ja és divendres i com altres setmanes enrere, ja ha enllestit una altre façana del carrer... cada setmana aconsegueix pintar-ne una de sencera.... i ja en porta més de quinze !.
El petit poble ja no és el que era i ell, ja n’és l'únic habitant i només l’acompanyen el silenci i la solitud .... per això va tenir la idea !.... pintaria las façanes de totes les cases per donar-hi més vida al poble , així quan travessa els seus carrers, ja hi torna a trobar-hi els veïns que enyora i fa noves coneixences amb els ficticis nouvinguts.... A pesar de tot, pensa que el dia que ell traspassi , el poble un cop més l’acompanyarà i morirà definitivament.

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de Març 2022, de la Núria Lorente.

17 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quina idea més bona, per aquesta narració. Un poble que ja només té un sol habitant.

Fa pena, és clar, estar sol en un poble. I la idea el manté ocupat, il·lusionat i creatiu. No sé si es deu sentir gaire acompanyat, però al menys recorda els que hi van ser i en pot inventar de nous.

Tendre, bonic i una mica trist, encara que amb molta positivitat. Un aplaudiment, Artur!

Ses ha dit...

M'encanten les façanes decorades així. Al poble d'una amiga han decidit pintar les cases que estan abandonades, i ara tot té una altra cara.

Josep Mª Panadés ha dit...

Un poble ben cuidat dóna molta vida a tothom, i si el que el te cura d'ell se'n va, no és d'estranyar que el poble també acabi morint. Quants pobles semblen morts en vida!
Un relat molt bonic.
Una abraçada.

sa lluna ha dit...

Qui sap si un dia passarà pel poble un periodista o un gran pintor!... i faran renéixer aquest poble que tan bonic està deixant.
Quants pobles s'han quedat sense habitants?. Què trist és tot plegat!.

Molt bon relat, Artur.
Aferradetes.

Anònim ha dit...

Una història bonica i trista alhora. Una bona forma de donar vida al poble on s'ha quedat sol, una forma també de sentir-se acompanyat en aquesta solitud i aquest silenci que l'envolten.

M'agrada la idea qeu has tingut, Artur, te n'has sortit molt bé i ha quedat un relat ben trenat.

Gràcies, una abraçada!

artur ha dit...

Gràcies, Carme !. Al protagonista del relat li deu fer pena marxar del poble i ha preferit fer-se'l una mica més seu...per estar-hi com a casa !. Salut ;)

Gràcies, Ses !. Una manera alegre de embellir el poble ...ni han amb unes imatges precioses i val la pena, admirar-les . Salut ;)

Gràcies, Josep !. Sempre s'haurien de cuidar els entorns on vivim ...a vegades, sembla que ens en oblidem i fa tristesa. Salut ;)

Potser si, Salluna !...potser algun viatger curiós acaba al poble, se'n enamora i el difon , tot fen-lo ressorgir a la vida. Tinc entès , que a Catalunya, ni han més de cent de pobles abandonats...una pena !. Salut ;)

Gràcies, Núria !. Si, aquesta vegada m'ha sortit una mica trist...però amb tot el que està passant al món, sembla que les alegries van de baixa.... Tant de bo ho superem aviat i bé !. Salut ;)

xavier pujol ha dit...

Moren els pobles, moren les persones...

Anna Babra ha dit...

I llavors elmnpoble p'otser es tornarà a omplir de gent que fuig de la basarda i el brogit. M'agrada. Pintem façanes.

Salut.


Anna Babra

artur ha dit...

Així es, si no ho evitem d'alguna manera, Xavier !. Salut !.

Tant de bó, sigui així, Anna! ...Seria bó per ell, per no quedar-se sol i pels nouvinguts, que fugen de la desgràcia. Abraçades !.

M. Roser ha dit...

Úna narració ben bonica, això de viure en un poble tot sol, té les seves avantatges, perquè el pots decorar al teu gust...
Bon cap de setmana, Artur.

artur ha dit...

Si, Roser, aquesta és una de les seves avantatges... hehehe
Gràcies i abraçades !.

martinealison ha dit...

Bonsoir,

Un manière peut-être de faire vivre et revivre un village... Une manière d'exprimer ses émotions.

Gros bisous

Helena Bonals ha dit...

Per això serveix l'art, per arribar on no arriba la vida.
Molt ben trobat!

artur ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris, martine i Helena !.
Abraçades ;)

Mara ha dit...


Me ha encantado tu relato. Si, hay pueblos que embellecen con las fachadas pintadas convertidas en arte que atrae las miradas para que disfrute mucha gente. Gracias por tu visita.
Saludos.

artur ha dit...

Muchas gracias, Mara !
Saludos !

Eric Lavergne ha dit...

Bella y triste historia a la vez. Saludos.