Tant bon punt els focus comencen a donar llum a l'escenari, ella ja hi salta al damunt. Amb el temps ha aconseguit ser-ne la número u, la millor de totes. Sense complexos, balla les més esbojarrades coreografies amb ballarins tant eixerits i sensuals, que a més d'una els hi faria perdre els sentits...però a ella no,a sobre la pista ningú com ella, domina la situació . Estimada i envejada per igual , es la sensació de la música arreu on actua.
Quant la partida arriba a la fi, desconnecta l'ordinador. Es fica al llit, entre llençols decorats amb notes musicals i pentagrames i s'adorm.
Amb el nou dia, tornarà a ser la tímida i insegura noia de la biblioteca, que es posa vermella quan algun jovenet li demana llibres i informació.
..... i desitja tant, que arribi el vespre i poder engegar l'ordinador.....!
Blue instant.
10 comentaris:
Què faríem sense la música?
Viure un somni no és viure la realitat, però a molta gent els ajuda a sobreviure per damunt de les seves limitacions.
Bon relat, sí senyor.
Una abraçada.
És molt complicat posar música en una biblioteca... potser així podria vèncer la seva timidesa.😉 Ai les inseguretats!.
Preciós aquest relat.
Aferradetes, Artur.
Bon relat! M'alegro molt que pugui trobar un espai on se sent lliure, encara que sigui de somni o fictici. Igualment és el seu espai i mentrestant, la música cura moltes coses...
M'ha agradat molt.
El més important es trobar el lloc i el moment.
Quant ajuden els somnis a la vida !!!!
abraçades
Ai la timidesa, que costa de vèncer... almenys té una manera de ser ella mateixa, encara que sigui a través d'un joc a l'ordinador. Qui sap, potser si hi va jugant, potser algun dia s'atreveix a més a la vida real.
Molt bon text, Artur
És com si tingués dues vides, una de real, una mica trista i una de virtual... De mica en mica potser anirà deixant enrera la timidesa i la vida virtual es convertirà en real, però sense exagerar!!!
Bon vespre, Lluneta.
Perdó, volia dir bon vespre ARTUR, amb uns quants petonets per arreglar l'errada!!!
El artista se crece, cuando sube al escenario y pone su arte al servicio de público.
Muy buena fotografía.
Fins fa poc era moda de posar música de fons a les biblioteques, com a un El corte inglés qualsevol, però les protestes de la gent van acabar amb aquesta desgràcia. Ara, a la meva biblioteca només posen música per tancar.
Sobre la noia de la teva història: a mi també m'omple el que puc fer amb l'ordinador, que és un contrast amb la grisor quotidiana.
Publica un comentari a l'entrada