L'últim viatge del Temerari .

Joseph Mallord William Turner  L'últim viatge del Temerari (1839).

 

 

Ja ben entrada la matinada, al port de Zaskha , el silenci es trenca lleugerament per les ordres del capità cap a la seva tripulació.
La boira inunda el port , tot volent imitar a l’aigua de l’oceà, quan en marea alta s’eleva per sobre del petit moll inundant la plaça dels pescadors.
Encara és molt d’hora per a sortir a navegar i la boira , encara ho permet menys... però el capità , obstinat com ell sol, ha decidit llevar ancora i  amarres i lliurar-se a la batalla incerta que l’espera.
Amb penes i treballs , el galió se separa del moll i molt mansament vira cap a un costat per encarar el camí de sortida cap a l’oceà .
A l’ instant, se sent la veu del capità renegant amb força, tot increpant al timoner... «cap a estribot no, babau!, que envestirem el moll ...cap a babord, cap a babord, cap de lluç !!. Perdó, capità, perdó ...amb aquesta boira... «
«Rems a l’aigua !!» , ordena el sotsoficial i al moment el capità veu entre la boirina, com un rem es llençat a l’aigua.... Amb ulls esbatanats , el capità es gira cap el sotsoficial interrogant-lo amb mirada irritada ...a lo que el sotsoficial, amb veu resignada i entortolligada es defensa, responent-li que han hagut de reclutar nous mariners i que n’hi ha algun que encara està molt verd... « Foteu-lo a l’aigua ara mateix!» ordena el capità emprenyat.
Moments després , el buc va desapareixent de la vista del moll i s’endinsa en aigües tenebroses com si fos una bèstia fantasmagòrica .
El silenci torna a dominar l’escena mentre allà al fons, s’albira borrosament una petita resplendor ataronjada. El guaita, des de dalt del pal major, crida amb força -llum de sortida a estribord
 !-   El sotsoficial , ràpidament avisa al timoner que ha de deixar la balisa de sortida a babord del buc , que es en aquest punt que acaba l’espigó, i el timoner encara la nau cap a estribord....
El matí comença a aixecar-se, com ho fa també la boira a poc a poc  i per no ser menys, el sol també hi diu la seva, enlairant-se una mica més a cada minut i fent que de sobte, la visió millori ... amb el que el guaita se'n adona que la balisa lluminosa de sortida apareix ara, al costat contrari del buc ! ...  i que a babord la llum que si veia era la de l’astre ascendent . Però ja és massa tard per maniobrar i el buc s’encasta contra el moll ...tot quedant com la barca d'en Guillem... sense timó, vela ni rem !.
Ja enlairat el matí, dissipada la boira i amb un sol llampant al cel , l’avís del desastre arriba al port i el remolcador ja es presta a rescatar la nau perjudicada, mentre al port, un bon grup de pescadors s’ho miren a distància....però curiosament, salten d'alegria en veure el que ha succeït...  m’acosto a preguntar-los a què ve aquest desgavell ...
Doncs miri senyor, resulta que vam fer una aposta amb el capità del galió !. El repte era, que si fos  capaç de sortir de port en plena boira matinera i sense cap dany, ens rendiríem a ells  i passaríem a formar part de la corona del seu rei..., però !....si no ho aconseguia, la nostra illa seguiria independent i a més desballestaríem la nau per evitar noves temptacions !. I ja veu, hem guanyat !! . Clar que, el nom del buc ja ens va donar una pista fiable de què podríem ensarronar al capità... sense cap dubte, el nom de «Temerari» era ja tot un senyal !! hehehehe...

 

Blue instant. Aportació a Relats conjunts d'Octubre 2022.