«Bon dia, company!» , diu en Joan, mentre s’asseu al banc del jardí on l’espera en Jaume.
«Ep, Joan! Sí que fa bon dia, avui!» , li respon en Jaume.
I com un altre dia qualsevol , entaulen conversa mentre es fa l’hora de dinar.
........................
- «Aquí no tenim la boira del poble , eh?» , diu un.
- «La boira?....ai, jo la trobo a faltar, mira!» , diu l’altre.
- «Doncs jo, gens ni mica, tu!».
- «Tan bé que m’ho passava, jo!, fins i tot em perdia pels carrers, per culpa seva!».
- «Calla!, calla!... a mi, només m’agafava migranya, cada cop que la veia».
- «Que estrany, a mi com a molt , una mica d’al·lèrgia... unes pessigolles al nas, que fins i tot em feien riure».
-»Alegria? .... no havia sentit mai que donés alegria, més aviat tristesa, no?».
- «I tant que si, home! .... el dia que faltava , vaja un dia avorridot que em tocava! ».
- «Carai, noi !, per ser del mateix poble, com de diferents que som!».
.......................
L'Eulàlia que s’apropa a ells per avisar-los que el dinar és a punt, els escolta la conversa i somriu, mentre pensa per a ella.... «com pot ser que s’entenguin tan bé entre ells, si un parla de la seva vella gossa i l’altre del temps!» .
De fet, per a ella, això és com un regal que gaudeix amb satisfacció , no tots els moments de la jornada son igual de bonics a la residència.
«Ep, Joan! Sí que fa bon dia, avui!» , li respon en Jaume.
I com un altre dia qualsevol , entaulen conversa mentre es fa l’hora de dinar.
........................
- «Aquí no tenim la boira del poble , eh?» , diu un.
- «La boira?....ai, jo la trobo a faltar, mira!» , diu l’altre.
- «Doncs jo, gens ni mica, tu!».
- «Tan bé que m’ho passava, jo!, fins i tot em perdia pels carrers, per culpa seva!».
- «Calla!, calla!... a mi, només m’agafava migranya, cada cop que la veia».
- «Que estrany, a mi com a molt , una mica d’al·lèrgia... unes pessigolles al nas, que fins i tot em feien riure».
-»Alegria? .... no havia sentit mai que donés alegria, més aviat tristesa, no?».
- «I tant que si, home! .... el dia que faltava , vaja un dia avorridot que em tocava! ».
- «Carai, noi !, per ser del mateix poble, com de diferents que som!».
.......................
L'Eulàlia que s’apropa a ells per avisar-los que el dinar és a punt, els escolta la conversa i somriu, mentre pensa per a ella.... «com pot ser que s’entenguin tan bé entre ells, si un parla de la seva vella gossa i l’altre del temps!» .
De fet, per a ella, això és com un regal que gaudeix amb satisfacció , no tots els moments de la jornada son igual de bonics a la residència.
Blue instant. Aportació a "Lletres i Fils" de Febrer 2022 de la Núria.
8 comentaris:
Pobres àvis a la residència no deuen tenir massa temes de conversa...si no es posen d'acord ni per escollir-ne un!
Bona setmana, Artur.
Haahahahahaha m'encanta! La gossa diu..
Aquestes petites confusions fan la conversa molt més tendra... cadascú a la seva!.😊
Ben trobat, Artur.
Aferradetes.
Un text ple de somriures i també de com les diferències no són cap impediment per entaular una bona amistat.
Molt enginyós i original el teu relat, Artur, amb un final que l'entendreix.
Moltes gràcies per la teva participació, m'agrada molt.
Una abraçada!
Quina confusió més divertida! Però, mira tu, els avis ben contents, ni se n'adonen. Ells ben feliços d'estar conversant.
Molt imaginatiu, Artur, un aplaudiment.
Salut
Les confusions són com les casualitats, l'escaiença de les coses, que fa poesia. Molt original i ben trobat!
Tant se val si l'un parla d'una cosa i l'altre d'una altra. El cas és que passen una estona molt agradable plegats, cosa que val molt la pena a aquestes edats i en una residència d'avis, he, he.
Una abraçada.
Roser, potser no tindran la mateixa conversa, però callats, callats...segur que no es queden ! heheh tots diran la seva !. Salut :)
M'agrada veure que estàs contenta amb la anècdota, Somnis !... Alegria,que son dos dies !!. Bona setmana ;)
Gràcies, salluna!. Ho has encertat !, lo important no és tant la conversa, sinó la companyia.
Salut ;)
Moltes gràcies, Núria ! i content de que hagi estat del teu grat.Com bé dius, la amistat és el millor de tot.
Bona setmana ;)
Gràcies, Carme !. No tan sols a la residència trobem escenes com aquesta... a casa mateix, les podrem gaudir :)
Salut !.
Gràcies, Helena !. I ben vista la teva reflexió !.
Bona setmana ;)
Certament, Josep Mª !. Al menys, s'ho passen de la manera més agradable que poden.
Bona setmana !!
Publica un comentari a l'entrada